Anar al contingut

Bromera quàntica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La bromera quàntica, també coneguda com a bromera del espai-temps és un concepte en la mecànica quàntica, concebut per John Wheeler en 1955.

Introducció

[editar | editar còdic]

La bromera va ser proposta com el concepte de lo que seria supostament la base de l'estructura del univers,[1] pero també s'utilisa el terme com una descripció qualitativa de les turbulències del espai-temps subatòmic, que tenen lloc a distàncies extremadament menudes, de l'orde de la llongitut de Planck.

A escales tan chicotetes com l'escala de Planck de temps i espai, el principi de indeterminación permet l'existència d'estats en que el número de partícules o la seua energia no estiguen totalment determinades, podent aniquilar-se entre sí algunes d'elles, sense violar la llei de conservació de l'energia. ya que l'escala de Planck d'espai i temps són molt menudes, l'energia de possibles partícules virtuals, associada a la indeterminación del número de partícules, es veu incrementada (ya que l'escala d'energia és inversamente proporcional a la de temps). Açò dona lloc a grans energies i presumiblement a grans curvatura de l'espai-temps, d'acort a la teoria de la relativitat general d'A. Einstein. Esta discussió informal sugerix que, a escales suficientment menudes, l'energia de les fluctuacions seria suficientment elevada per a causar eixides significatives de dita energia des de l'espai-temps pla vist des d'una escala major, lo que li donaria a l'entramat espaciotemporal un caràcter "espumoso". No obstant, sense una teoria completa de la gravetat quàntica, és impossible saber cóm s'apreciaria l'espai-temps a estes escales, ya que es pensa que les teories existents no podrien fer prediccions molt precises en este context.

S'han propost alguns models formals de bromera quàntica,[2][3][4] pero encara són propostes esquemàtiques que no han permés construir una teoria ben estructurada que faça prediccions verificables.

Relació en atres teories

[editar | editar còdic]

La bromera quàntica és, en teoria, creada per partícules virtuals de molt alta energia. Les partícules virtuals són descrites en la teoria quàntica de camps, com a partícules que sorgixen breument per a ser ràpidament aniquilades durant l'interacció entre partícules, de tal forma que afecten a les mides de dita interacció, a pesar de que les partícules virtuals mai són directament observades. Estes partícules també poden aparéixer i aniquilar-se en breus espais de temps en l'espai buit, i estes fluctuacions del buit afecten a les pròpies propietats del buit, donant lloc a una energia no zero coneguda com energia del buit, un tipo d'energia del punt zero (no obstant, els físics no estan segurs de la magnitut d'esta energia). l'efecte Casimir també pot ser comprés en térmens del comportament de partícules virtuals en l'espai buit entre dos superfícies paraleles. De forma ordinària, la teoria quàntica de camps no tracta sobre partícules virtuals en energia suficient per a curvar l'espai-temps de forma significativa, per lo que la bromera quàntica és una extensió especulativa d'estos conceptes que hipotetizan les conseqüències de dites partícules virtuals d'alta energia a llongituts i periodos de temps extremadament menuts.

En l'actualitat les rets d'espin i la teoria quàntica de bucles inclouen models aproximats de bromera quàntica,[5] en algunes de les propietats teorizadas per John Wheeler per a la bromera quàntica. L'espai-temps espumoso semblaria una complexa i turbulenta tempestat en l'mar. Alguns físics teorizan i especulen sobre la possible formació de forats de cuc en dita bromera, aixina com la possibilitat de creació d'un hiperespacio que conecte en uns atres univers paralels.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Quàntum foam». New Scientist. Consultat el 29 de juny de 2008.
  2. Cahill, 2002, 2003
  3. Ng & Van Dam, 2005
  4. Iqbal, Vafa & Okounkov, 2008
  5. Carlos Rovelli (2003). Loop quàntum gravity. Quàntum Gravity, Physics World.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]