Anar al contingut

Fermilab

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vista aérea del Fermilab. L'anell en primer pla és l'Injector Principal, i l'anell posterior és el Tevatrón.

El Laboratori Nacional Fermi és un laboratori de física d'altes energias, cridat aixina en honor al físic Enrico Fermi, pioner en física de partícules; es troba en Batavia, un municipi ubicat a uns 50 quilómetros a l'oest de Chicago. En el Fermilab estava instalat el segon accelerador de partícules més potent del món (el primer és el Gran colisionador de hadrones), el Tevatrón, usat per a descobrir el quark cim.

Fermilab, originalment cridat National Accelerator Laboratory, va ser encarregat per la Comissió d'Energia Atòmica de EE. UU. baix un proyecte de llei firmat pel president Lyndon B. Johnson el 21 de novembre de 1967.

L'11 de maig de 1974, el laboratori va rebre el seu actual nom en homenage d'Enrico Fermi, guanyador del Premi Nobel en 1938 i un dels físics pioners de l'era atòmica.

Dos components molt importants del model actual de partícules fonamentals varen ser descoberts en Fermilab: el quark fondo (maig - juny 1977) i el quark cim (febrer 1995). En juliol de 2000, els investigadors del Fermilab varen anunciar la primera observació directa del neutrino tauónico, l'última partícula fonamental en ser observada. Omplint el buit final en el model actual, el neutrino tauónico va establir el primer pas per a nous descobriments i un nou model de física en l'inauguració del Collider Run II del Tevatron en març de 2001. Fins al 10 de setembre de 2008, data en que es va inaugurar el LHC, el Tevatron, de 4 milles de circumferència, i originalment cridat Doubler d'Energia quan va escomençar les seues funcions en 1983, va anar l'accelerador de partícules de més alta energia del món. Els seus 1000 imans superconductores són gelats per heli líquit a -268 °C. El seu sistema de refrigeració era el més gran de l'història en 1983.

Directors de FERMILAB

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]