Cúmul de Virgo
.jpg){kind=link}
El cúmul de Virgo és un cúmul de galàxies situat aproximadament a una distància de 59 ± 4 millons d'anys llum (18.0 ± 1.2 Mpc) en direcció de la constelació de Virgo. Conté unes 1300 galàxies conegudes, encara que pot ser que apleguen a ser fins a 2000, i forma la regió central del Supercúmulo Local, en el qual també es troba el Grup Local. S'estima que la seua massa és d'1.2Plantilla:I MS fins a uns 8 graus del centre del cúmul, lo que equival a un radi d'aproximadament 2.2 Mpc.
Moltes de les galàxies lluentes d'este cúmul, inclosa la galàxia elíptica jaganta Messier 87 varen ser descobertes a finals de la década de 1770 i inicis de la década de 1780 i posteriorment incloses en el catàlec de Charles Messier. Descrites per Messier com nebulosas sense estreles, la seua verdadera naturalea no seria descoberta fins a la década de 1920.
El cúmul subtiende un arc màxim d'uns 8 graus centrat en la constelació de Virgo i moltes de les seues galàxies es poden observar en un telescopi d'aficionat. El seu membre més lluent és la galàxia elíptica jaganta M49, pero la més notable i famosa és la galàxia M87, situada en el seu centre.
Estructura i composició
[editar | editar còdic]
Virgo és prou heterogéneu en la seua mescla de galàxies espirals i elíptiques. A 2004, es creu que la distribució d'espirals en el cúmul és un filament prolato, aproximadament 4 voltes més llarc que ample, allargat a lo llarc de la visual des de la Via Làctea. Les galàxies elíptiques es troben més concentrades cap al centre que les espirals, cert número de les quals es caracterisen també per mostrar un contingut baix en hidrogen atòmic comparat en atres galàxies del mateix tipo no pertanyents al cúmul.
El cúmul és un agregat de varis subgrups diferents centrats respectivament en les galàxies M87 (conegut com Virgo A), M86 (que alguns autors consideren part de el de M87) i M49 (conegut com Virgo B, encara que hi ha certs dubtes de la pertinença d'eixa galàxia a este grup). D'ells, el dominant el primer, en una massa aproximada de 1014 masses solars i caracterisat per estar compost per una mescla de galàxies elíptiques, lenticulares, i espirals pobres en gas. És més o menys un orde de magnitut més massiu que els atres dos subgrups.
Virgo A i Virgo B estan en procés d'acostament per a acabar per fusionar-se en un únic cúmul.[1]
Ademés, existixen vàries agrupacions de galàxies pròximes a les abans mencionades: Virgo C (proposta per alguns autors i centrada en la galàxia M60), NBV (Núvol de baixa velocitat, sugerida també i el membre de la qual més notable és la galàxia espiral jaganta NGC 4216), Núvol N, Núvol S (les dos compostes casi por entero per galàxies espirals) que també semblen estar en procés d'acostament i finalment fusió en el cúmul principal, Núvol I (que està a la mateixa distància que Virgo A), i finalment Núvol M, Núvol W i Núvol W (les quals semblen ser independents del cúmul i ser agrupacions galàctiques de fondo, sobretot la segona), ademés de moltes galàxies situades relativament prop del cúmul que es pensa en el futur acabaran per ser atretes per la gravetat d'este (per eixemple, el grup de galàxies Menge I) entrant a formar part d'ell, tot la qual cosa mostra que Virgo és un cúmul de galàxies dinàmicament jove i encara en formació, de la mateixa manera que uns atres com el cúmul de Menge.
La gran massa del cúmul ve indicada per les altes velocitats peculiars de moltes de les seues galàxies, en alguns casos aplegant als 1600 km/s respecte al centre del cúmul, i per haver frenat la recessió del Grup Local d'ell en aproximadament un 10 per cent.
Mig intergaláctico
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en atres cúmuls de galàxies rics, el mig intergaláctico del cúmul de Virgo està ple d'un plasma a molt elevades temperatures (millons de Kelvin) detectable gràcies a la seua emissió en rajos X, ademés d'un número relativament elevat d'estreles (al voltant d'un 10 % de la massa total en estreles del cúmul) —incloent cert número de nebuloses planetàries— que es pensa han segut expulsades de les seues galàxies per interaccions gravitatorias en atres galàxies,[2] inclús regions de formació estelar, i —encara que l'evidència en un principi fora controvertida— cúmuls globulars, arrancats tal volta en la seua majoria de galàxies nanes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cúmul de Menge, un atre gran cúmul de galàxies pròxim.
- Cúmul de Fornax, cúmul de galàxies més chicotet.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cúmulo de Virgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.