Anar al contingut

Galàxia elíptica M87

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La galàxia elíptica M87 (també coneguda com a Galàxia Virgo A, Virgo A, Messier 87, M87, o NGC 4486) és una galàxia elíptica jaganta fàcil de vore en telescopis d'aficionat. Es tracta de la major i més lluminosa galàxia de la zona nort del Cúmul de Virgo, i es troba en el centre del subgrup Virgo A (el més massiu de tots els subgrups en els que es dividix el cúmul).[1] La galàxia també conté un núcleu galàctic actiu notable, que és una font d'alta intensitat de radiació de llongitut d'ona àmplia, en particular en radiofrecuencies, i una chorrada de plasma energètic que s'origina en el núcleu i s'estén a lo manco 1500 pársecs (4900 anys llum), i viagen a una velocitat relativista.[2] ya que és la galàxia elíptica més lluenta propenca a la Terra i una de les fonts de ràdio més lluentes del cel, és un objectiu popular tant per a l'astronomia amateur com per a l'estudi científic. S'estima que la galàxia té una massa dins d'un radi de 32 kpc de 2,6 ± 0,3 × 1012 masses solars, el doble de massa que nostra galàxia,[3] i incloent matèria obscura pot ser 200 voltes més massiva que esta. M87 es troba a uns 16,4 millons de pársecs (53 millons d'anys llum) de la Terra.

Cúmuls globulars i halo exterior

M87 té una població inusualment gran de cúmuls globulars. En un sondeig del 2006, es va estimar que hi hauria uns 12.000 ± 800 cúmuls al voltant de M87,[4] en comparació als 150-200 de la Via Làctea.

Ademés, està rodejada per un gran halo sol visible en fotografies de molt llarga exposició i sensibilitat, de forma molt elongada i irregular i que s'estén a lo manco 30 minuts d'arc (el tamany aparent de la Lluna plena) -corresponent a un tamany real de més de mig milló d'anys llum a la distància d'esta galàxia-, i que es creu que està format per estreles pertanyents a galàxies que han segut destruïdes per l'atracció gravitatoria de M87 en trobades propenques en ella, per a despuix ser absorbides finalment. Dit halo sembla estar distorsionat per l'atracció gravitatoria de galàxies veïnes del cúmul de Virgo,[5] i la seua presència explica que M87 es classifique a voltes com una galàxia de tipo cD,[6] encara que incipient.[7]


Segons pareix, el halo aplega fins a una distància d'al voltant de 150 quilopársecs; es desconeix la raó per la que acaba a eixa distància, i les possibilitats barallades inclouen una trobada passada entre M87 i una atra galàxia -segurament M84- o una contracció d'est per matèria obscura caent cap a la galàxia ací tractada; el mateix estudi en el que s'ha sugerit açò també propon que M87 i M86 estan caent l'una cap a l'atra i que estan sent observades just abans del seu primer acostament propenc.[8] En ell, també existixen diverses corrents d'estreles, i es creu que han segut arrancades d'atres galàxies propenques o que són restants de galàxies menors destruïdes i absorbides per M87.[9]

Chorrada de matèria i mig interestelar

Vista de la chorrada de matèria de M87, presa pel telescopi Hubble.

En 1918, l'astrònom Herber Curtis, del Observatori Lick, va descobrir una chorrada de matèria procedent de la M87, que va descriure com "un curiós raig recte". Esta chorrada de matèria o jet s'estén a lo manco 5000 anys llum des del núcleu de M87, i està format per matèria eyectada de la pròpia galàxia, provablement per un forat negre supermasivo situat en el seu centre. Els astrònoms creïen que el forat negre en esta galàxia té una massa aproximada de 3200 millons de masses solars,[10] pero investigacions recents pugen eixa massa fins a entre 6400 i 6600 millons de masses solars.[11][12] Este forat negre està rodejat per un disc de gas calent, que li alimenta a raó d'una massa solar cada 10 anys, i s'ha sugerit que la seua posició no coincidix en la del centre exacte d'esta galàxia, i està aproximadament a 22 anys llum d'ell (alguna cosa les causes de la qual es desconeixen i que ha segut atribuït a que M87 haguera naixcut despuix de la fusió de dos galàxies anteriors en forats negres supermasivos en el seu centre i que, en fusionar-se estos, haguera acabat allí, o també a que el jet hi haguera propulsado al forat negre a eixa distància[13]).


El 22 d'agost de 2013, es va publicar un estudi basat en observacions realisades, des de 1995 fins al 2008, per diversos especialistes de l'Univers profunt, aprofitant les possibilitats del telescopi espacial Hubble. Varen obtindre una série de películes a intervals que mostren una chorrada de plasma de 5000 anys llum de llarc que és expulsat d'un forat negre supermasivo. Eixe forat negre sembla que se situa en el centre de la galàxia M87. Sembla que va trobar evidències que sugerixen el moviment en espiral d'eixa chorrada, creant un camp magnètic en forma de hèliç que rodeja al forat negre. En la part exterior de la chorrada, un grup de gas lluent, al que varen cridar “nuc B”, sembla que va en zig-zag.[14][15]

Atres autors neguen que tal desplaçament existixca.[16] En M87, també s'ha trobat una font intensa de rajos X, i la seua proximitat significa que és una de les radiogalaxies millor estudiades.

Hi ha gas caent cap a la galàxia a un ritme de 2-3 masses solars per any, gran part del com acaba en la regió central d'esta i que a lo manco en part sembla procedir d'una galàxia menor rica en gas que està sent absorbida per M87.[17]

El mig interestelar d'esta galàxia està ocupat per un gas enriquit en elements cóm carbono i nitrogen, que han segut produïts sobretot per estreles existents en la branca asintòtica jaganta, i oxigen i ferro produïts per supernoves, sobretot de tipo Ia. L'abundància d'estos elements és de la mitat de l'abundància en el Sol fins a un radi de 4 kilopársecs, i aumenta a partir d'este radi.

Finalment, M87 conta en diversos filaments de pols en masses d'al voltant de 10000 masses solars, i uns atres de gas calent que semblen procedir de la galàxia menor en procés d'absorció mencionada abans,[18] i està rodejada per un halo de gas calent.

Referències

  1. B. Binggeli, Bruno, G. A. Tammann, and A. Sandage, Astron. J. 94, 251 (1987).
  2. W. Baade, R. Minkowski(1954).«On the Identification of Ràdio Sources».119
    215-231.
  3. Wu, Xiaoan; Tremaine, Scott(2006).«Deriving the Mass Distribution of M87 from Globular Clusters».643(1)
    210-221.
  4. Tamura, Naoyuki; Sharples, Ray M.; Arimoto, Nobuo; Onodera, Masato; Ohta, Kouji; Yamada, Yoshihiko(2006).«A Subaru/Suprimix-Cam wide-field survey of globular cluster populations around M87 - I. Observation, data analysis and luminosity function».
  5. The Halo of M87
  6. Cúmuls globulars com trazadores de bimodalitat estelar en galàxies cD
  7. Globular clusters and cD formation - The case of M87
  8. [enllaç trencat] The edge of the M87 halo and the kinematics of the diffuse light in the Virgo cluster core.
  9. Diffuse Tidal Structures in the Halos of Virgo Ellipticals
  10. The Supermassive Black Hole of M87 and the Kinematics of Its Associated Gaseous Disk
  11. The Black Hole Mass, Stellar Mass-to-Light Ràtio, and Dark Halo in M87
  12. The Black-Hole Mass in M87 from Gemini/NIFS Adaptive Optics Observations
  13. «Black hole shoved aside, along with 'central' dogma». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 1 de decembre de 2010.
  14. Eileen T. Meyer, WB Sparks, JA Birret, Jay Anderson, Sangmo de Tony Sohn, P. Roeland van der Marel, Colin Norman i Masanori Nakamura (2013/08/22). "Optical Proper Motion Measurements of the M87 Jet: New Results from the Hubble Space Telescope", en The Astrophysical Journal Letters. ISSN 2041-8213. Volum 774, Nº 2, pàgina 8.[1]
  15. 1º- Este vídeo mostra, a l'inici, les estreles i les galàxies en la constelació de Virgo. 2º- Zoom de la galàxia M87, situada prop del centre del Cúmul de Virgo. 3º- Una chorrada d'alta velocitat de plasma està enterrat profundament dins de la galàxia M87. 4º- Un forat negre supermasivo expulsa la chorrada casi a la velocitat de la llum. NOTA: Este vídeo capta en el moment 4º un lapsus de temps de 13 anys terrestres que corresponen als 16 últims. Captada pel telescopi espacial Hubble. Crèdit: NASA, ESA i G. Bacon (STScI). Space Slinky: Zoom Into Black Hole Jet. Duració: 0'41. Consultat: 2013/08/27.[2]
  16. Vore referència 15
  17. Vore referència següent.
  18. The filament of ionized gas in the outskirt of M87

Vore també