Pársec

Per a la revista Pársec vore Parsec (revista).

El pársec o parsec (símbol pc) és una unitat de llongitut utilisada en astronomia, d'aproximadament 3.26156 anys llum. El seu nom es deriva de l'anglés parellallax of one arc second (paralaje d'un segon d'arc). La Unió Astronòmica Internacional ho definix com el radi d'una circumferència en la que, en tindre un arc d'una unitat astronòmica, este forma en el centre un àngul d'un segon d'arc. D'esta definició es desprén que el pársec és exactament igual a 648 000/π au. ^[1]La Societat Espanyola d'Astronomia la definix^[2] com la distància des de la que caldria observar el Sistema Solar per a que el radi de l'òrbita terrestre (igual a una unitat astronòmica de distància) estiga contingut en un àngul d'un segon d'arc.

1 pc

\equiv \frac{648 000}{π}

au

= \frac{96 939 420 213 600 000}{π}

m

= \frac{10 246 429 500}{999 992 651 π}

ly

En sentit estricte, el pársec es definix com la distància a la que una unitat astronòmica (au) subtiende un àngul d'un segon d'arc (1″).^[3] En atres paraules, una estrela dista un pársec si el seu paralaje (el moviment relatiu aparent en observar-la des de dos punts separats) és igual a un segon d'arc entre el Sol i la Terra.

De la definició resulta que:

1 pársec = 206265 au = 3.2616 anys llum = 3.0857 × 10¹⁶ m (30 856 804 799 935 500 metros)

Múltiples del parsec:

kilopársec (kpc): mil pársecs, 3262 anys llum.

megapársec (Mpc): un milló de pársecs, distància equivalent a uns 3.26 millons d'anys llum.

gigapársec (Gpc): mil millons de pársecs, distància equivalent a uns 3262 millons d'anys llum.

De la definició del pársec s'obté, per mig de l'us de paralaje i la trigonometria, el seu valor, que és Plantilla:Sfrac de grau. Açò correspon a $\frac{648 000}{π}$ unitats astronòmiques. És dir $1 p c = 1 / \tan (1'') a u$ .^[4] L'estrela més propenca, Pròxima Centauri, està a uns 1.3 parsecs (4.2 anys llum) del Sol.^[5] La majoria de les estreles visibles a simple vista es troben a uns pocs centenars de parsecs del Sol, i les més distants a uns pocs mills.^[6]

La paraula parsec és un acrònim de «paralaje d'un segon» i va ser falcada per l'astrònom britànic Herbert Hall Turner en 1913^[7] per a facilitar als astrònoms els càlculs de distàncies astronòmiques a partir de senyes d'observació sense processar. En part per esta raó, és l'unitat preferida en astronomia i astrofísica, encara que l'any llum seguix sent prominent en els texts de divulgació científica i d'us comú. Encara que els parsecs s'usen per a les distàncies més curtes dins de la Via Làctea, es requerixen múltiples de parsecs per a les escales més grans de l'univers, inclosos els kiloparsecs (kpc) per als objectes més distants dins i al voltant de la Via Làctea, megaparsecs (Mpc) per a galàxies de distància mija i gigaparsecs (Gpc) para molts cuásares i les galàxies més distants.

En agost de 2015, l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) va aprovar la Resolució B2, que, com a part de la definició d'una escala de magnitut bolométrica aparent i absoluta estandardisada, va mencionar una definició explícita existent del parsec com exactament $\frac{648 000}{π}$ au, o aproximadament 3.085 677 581 491 3673×10¹⁶ m (basat en la definició exacta SI de l'unitat astronòmica de IAU 2012). Açò correspon a la definició d'àngul menut del parsec que es troba en moltes referències astronòmiques.^[8]^[9]

Referències

↑ [1]
↑ «pársec | Societat espanyola d'astronomia». www.sea-astronomia.es. Consultat el 2025-04-12.
↑ «Cosmic Distance Scales - The Milky Way».
↑ “To the Sun and beyond” (23 de juliol 2019). Nature Physics 15 (12): 1302. doi:10.1038/s41567-019-0685-3.
↑ «Astrometric Stability and Precision of Fine Guidance Sensor #3: The Parallax and Proper Motion of Proxima Centauri».
380–384.
↑ «Farthest Stars». University of Texas at Austin.
↑ Dyson, F. W.. “The distribution in space of the stars in Carrington's Circumpolar Catalogue”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 73 (5). doi:10.1093/mnras/73.5.334. Bibcode: 1913MNRAS..73..334D. “[paragraph 14, page 342] Taking the unit of distance R* to be that corresponding to a parallax of 1″·0 [… Footnote:]
* There is need for a name for this unit of distance. Mr. Charlier has suggested Sirificar, but if the violence to the Greek language ca be overlooked, the word Astron might be adopted. Professor Turner suggests Parsec, which may be taken as an abbreviated form of "a distance corresponding to a parallax of one second".”
↑ Allen's Astrophysical Quantities, 4th edició, New York: AIP Press / Springer. ISBN 978-0387987460.
↑ (2008) Galactic Dynamics, 2nd edició, Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13026-2.

Este artícul conté una traducció derivada de «Pársec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[dup-0-55-1] [1]

[2] «pársec | Societat espanyola d'astronomia». www.sea-astronomia.es. Consultat el 2025-04-12.

[3] «Cosmic Distance Scales - The Milky Way».

[au_parsec-4] “To the Sun and beyond” (23 de juliol 2019). Nature Physics 15 (12): 1302. doi:10.1038/s41567-019-0685-3.

[5] «Astrometric Stability and Precision of Fine Guidance Sensor #3: The Parallax and Proper Motion of Proxima Centauri».
380–384.

[6] «Farthest Stars». University of Texas at Austin.

[dyson-7] Dyson, F. W.. “The distribution in space of the stars in Carrington's Circumpolar Catalogue”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 73 (5). doi:10.1093/mnras/73.5.334. Bibcode: 1913MNRAS..73..334D. “[paragraph 14, page 342] Taking the unit of distance R* to be that corresponding to a parallax of 1″·0 [… Footnote:]
* There is need for a name for this unit of distance. Mr. Charlier has suggested Sirificar, but if the violence to the Greek language ca be overlooked, the word Astron might be adopted. Professor Turner suggests Parsec, which may be taken as an abbreviated form of "a distance corresponding to a parallax of one second".”

[8] Allen's Astrophysical Quantities, 4th edició, New York: AIP Press / Springer. ISBN 978-0387987460.

[9] (2008) Galactic Dynamics, 2nd edició, Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-13026-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]