Galàxia elíptica
Una galàxia elíptica és un tipo de galàxia de la seqüència de Hubble caracterisada per tindre una forma aproximadament elipsoidal i a penes traces distintives, carint per eixemple dels braços espirals que caracterisen a les galàxies homònimes. Són una de les quatre principals classes de galàxies descrites per Edwin Hubble en el treball de 1936 The Realm of the Nebulae,[1] junt en les galàxies d'espiral i lenticulares. Les galàxies elíptiques (I) són, junt en les galàxies lenticulares (S0) en els seus discs a gran escala, i les galàxies ES[2][3][4] en els seus discs d'escala intermija, un subconjunt de la població de galàxies de "tipo primerenc".
La majoria de les galàxies elíptiques estan compostes d'estreles de baixa massa més antigues, en un escàs mig interestelar i una activitat mínima de formació estelar, i tendixen a estar rodejades per un gran número de cúmuls globulars. Es creu que les galàxies elíptiques componen aproximadament el 10-15% de les galàxies en el supercúmulo de Virgo, i no són el tipo de galàxia dominant en l'univers en general.[5] Es troben preferentment prop dels centres dels cúmuls de galàxies.[6]
Les galàxies elíptiques varien en tamany des d'elíptiques nanes en decenes de millons d'estreles, fins a supergigantes de més de cent billons d'estreles que dominen els seus cúmuls de galàxies. Originalment, Edwin Hubble va plantejar el hipòtesis de que les galàxies elíptiques varen evolucionar en galàxies espirals, lo que després es va descobrir que era fals,[7] encara que l'acumulació de gas i galàxies més chicotetes pot formar un disc al voltant d'una estructura elipsoidal preexistente.[8][9] Les estreles que es troben dins de les galàxies elíptiques són, en promig, molt més antigues que les estreles que es troben en les galàxies espirals.[7]
Eixemples
[editar | editar còdic]- M49
- M59
- M60 (NGC 4649)
- M87 (NGC 4486), el forat negre del qual supermasivo és el primer forat negre fotografiat pel Event Horizon Telescope
- M89
- M105 (NGC 3379)
- ESO 383-76, una de les galàxies més grans conegudes.
- IC 1101, la galàxia central d'Abell 2029
- Hércules A, galàxia elíptica supergigante
- Maffei 1, la galàxia elíptica jaganta més propenca
- CGCG 049-033, coneguda per tindre la chorrada galàctica més llarc descobert
- Centaurus A (NGC 5128), una radiogalaxia elíptica/lenticular en una morfologia peculiar i carrils de pols inusuals
- NeVe 1, la font de l'erupció del Supercúmulo de Ofiuco, l'event astronòmic més potent conegut
- M32
- M110
- 3C 452
Classificació
[editar | editar còdic]
Les galàxies més grans són elíptiques supergigantes, o galàxies de tipo-cD. Les galàxies elíptiques varien enormement tant en tamany com en massa, en diàmetros que van des dels 3000 anys llum fins a més de 700 000 anys llum, i masses des de 105 fins a casi 1013 masses solars.[10] Este ranc és molt més ampli per a este tipo de galàxies que per a qualsevol un atre. Les més chicotetes, les galàxies elíptiques nanes, poden no ser més grans que un cúmul globular típic, pero contenen una cantitat considerable de matèria obscura no present en els cúmuls. La majoria d'estes chicotetes galàxies poden no estar relacionades en atres elíptiques. Es classifiquen en una I seguida d'un número (a voltes posat cóm subíndex) entre 0 i 7 que es calcula en la següent fòrmula: , on a i b són respectivament els semiejes major i menor de la galàxia.
El tipo més comú és l'I3, i el màxim és l'I7 –ya que per damunt, la galàxia tendiria a dispersar-se i a prendre una forma més voluminosa–, i cal destacar que el seu aspecte depén no solament de la seua forma sino de l'àngul en el que la veem, de modo que algunes I0 són en realitat elongadas –alguna cosa ya comentat pel propi Edwin Powell Hubble.
Aixina, per a una galàxia esfèrica en a igual a b, el número
és 0, i el tipo de Hubble és E0. Encara que el llímit en la lliteratura se situa entorn a E7, se sap des de 1966[2] que les galàxies E4 a E7 són galàxies lenticulares mal classificades en discs inclinats en diferents ànguls respecte a la nostra llínea de visió. Açò s'ha confirmat per mig d'observacions espectrals que revelen la rotació dels seus discs estelars.[11][12] Hubble va reconéixer que la seua classificació de formes depén tant de la forma intrínseca de la galàxia, com de l'àngul en el que s'observa la galàxia. D'ahí que algunes galàxies en el tipo E0 de Hubble siguen en realitat allargades.
A voltes es diu que hi ha dos tipos físics d'elíptiques: les elíptiques jagantes en isòtops en forma de caixa, les formes de la qual són el resultat d'un moviment aleatori major en unes direccions que en atres (moviment aleatori anisótropo); i les elíptiques normals i nanes, que contenen discs.[13][14] Açò és, no obstant, un abús de la nomenclatura, ya que hi ha dos tipos de galàxies de tipo primerenc, les que tenen disc i les que no. Donada l'existència de galàxies ES en discs d'escala intermija, és raonable esperar que hi haja una continuïtat d'I a ES, i cap a les galàxies S0 en els seus discs estelars de gran escala que dominen la llum a grans ràdios.
.
Les galàxies nanes esferoidals semblen ser una classe distinta: les seues propietats són més paregudes a les de les galàxies irregulars i les galàxies espirals tardanes.
En l'extrem superior de l'espectre elíptic, existix una divisió més àmplia, més allà de la classificació de Hubble. Més allà de les elíptiques jagantes gE, es troben les galàxies-D i les galàxies-CD. Són similars a les seues germanes menors, pero més difusas, en grans halos que poden pertànyer tant al cúmul galàctic en el que es troben com a la galàxia jaganta situada en el centre.
Vore també
[editar | editar còdic]- Galàxia més lluenta de cúmul (GBC)
- Galàxia cD
- Diagrama de color-magnitut per a galàxies
- Classificació morfològica de les galàxies
- Seqüència de Hubble
- Galàxia lenticular
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hubble, E.P. (1936). The realm of the nebulae, New Haven: Yale University Press. OCLC 611263346. ISBN 9780300025002. Alt URL(pp. 124–151)
- ↑ 2,0 2,1 Liller, M.H. (1966), The Distribution of Intensity in Elliptical Galaxies of the Virgo Cluster. II
- ↑ Net, J.-L. et al. (1988), More isotropic oblate rotators in elliptical galaxies
- ↑ Graham, A.W. et al. (2016), Disky Elliptical Galaxies and the Allegedly Over-massive Black Hole in the Compact “ES“ Galaxy NGC 1271 (see their Fig.7).
- ↑ Loveday, J.. “The APM Bright Galaxy Catalogue.”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 278 (4): 1025–1048. doi:. Bibcode: 1996MNRAS.278.1025L.
- ↑ Dressler, A.. “Galaxy morphology in rich clusters – Implications for the formation and evolution of galaxies.”. The Astrophysical Journal 236: 351–365. doi:. Bibcode: 1980ApJ...236..351D.
- ↑ Dekel, A., et al. (2009), Cold streams in early massive hot haloes as the main mode of galaxy formation
- ↑ Stewart, Kyle R., et al. (2013), Angular Momentum Acquisition in Galaxy Halos
- ↑ Open Stax Astronomy.
- ↑ Graham, A.W. et al. (1998), Estendre stellar kinematics of elliptical galaxies in the Fornax cluster
- ↑ Emsellem, E. (2011), The ATLAS3D project - III. A census of the stellar angular momentum within the effective radius of early-type galaxies: unveiling the distribution of fast and slow rotators
- ↑ Pedraz, S. et al. (2002), L..59P Evidència de rotació ràpida en galàxies elíptiques nanes
- ↑ Toloba, E. et al. (2015), Stellar Kinematics and Structural Properties of Virgo Cluster Dwarf Early-type Galaxies from the SMAKCED Project. III. Angular Momentum and Constraints on Formation Scenarios
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galaxia elíptica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.