Galàxia lenticular
Una galàxia lenticular és un tipo de galàxia intermija entre una galàxia elíptica i una galàxia espiral que en la Seqüència de Hubble es classifica com S0. Les galàxies lenticulares són en forma de disc, (de la mateixa manera que les galàxies espirals) que han consumit o perdut gran part de la seua matèria interestelar (com les galàxies elíptiques), i per tant carixen de braços espirals, encara que a voltes existix certa cantitat de matèria interestelar, sobretot pols. Constituïxen solament el 3 % de les galàxies de l'univers.
Classificació
[editar | editar còdic]La classe S0 va ser definida per primera volta per Edwin Powell Hubble en 1936 com una forma intermija entre les galàxies elíptiques i les espirals; Gerard de Vaucouleurs va refinar posteriorment esta seqüència i en ella es classifiquen com: S0 (sense barra central), SAB0 (rudimento de barra central), i SB0 (en barra central). Ademés, també es parla de: I/S0 (galàxies elíptiques que recorden a una lenticular), S0- (galàxies lenticulares molt semblades a una elíptica), S00 (galàxies lenticulares en certa estructura interna), i S0+ (pols present i en alguns casos entroncando en les galàxies espirals —classificació mixta S0/a—); les dos classificacions —segons presència o no de barra central i segons estructures visibles o no— es combinen entre sí, de la mateixa manera que les que indiquen si existixen anells o no en elles (vore per a més Seqüència de Hubble).
Un sistema de classificació d'aparició prou recent desenrollat pels astrònoms John Kormendy i Ralf Bender és un molt similar a l'utilisat per a les galàxies espirals segons el tamany del seu bulbo central i que transcorre de modo paralel a la seqüència de les galàxies espirals; aixina es tenen les galàxies S0a-S0b-S0c (en les gradacions intermiges S0ab i S0bc), anàlogues a les classificacions Sa, Sab, Sb, Sbc, i Sc per a galàxies espirals i que entroncan en les galàxies esferoidals nanes; este sistema també distinguix entre galàxies lenticulares en o sense barra de la mateixa manera que es descriu dalt.
Este esquema, obtingut a partir d'estudis realisats de galàxies lenticulares situades en el Cúmul de Virgo, reforça l'idea de que les galàxies lenticulares i esferoidals, a lo manco en cúmuls de galàxies rics, procedixen de galàxies espirals i irregulars que han perdut la seua matèria interestelar cóm es detalla a continuació.
I les característiques de la classificació de les galàxies són el significat de cada una d'elles (S0 (sense barra central), SAB0 (rudimento de barra central), i SB0 (en barra central). Ademés, també es parla de: I/S0 (galàxies elíptiques que recorden a una lenticular), S0- (galàxies lenticulares molt semblades a una elíptica), S00 (galàxies lenticulares en certa estructura interna), i S0+ (pols present i en alguns casos entroncando en les galàxies espirals —classificació mixta S0/a—).
Morfologia i estructura
[editar | editar còdic]Classificació
[editar | editar còdic]
Les galàxies lenticulares són úniques perque tenen un component de disc visible i un component de protuberància prominent. Tenen una relació protuberància-disc molt major que les espirals típiques i no tenen l'estructura canònica de braços espirals de les galàxies de tipo tardà, encara que poden mostrar una barra central.[1] Esta dominancia de la protuberància pot vore's en la distribució de la relació d'eixos (és dir, la relació entre els eixos menor i major observats en una galàxia de disc) d'una mostra de galàxies lenticulares. La distribució de les galàxies lenticulares aumenta de forma constant en l'interval de 0,25 a 0,85, mentres que la distribució de les espirals és essencialment plana en eixe mateix interval.[2] Les relacions axials majors poden explicar-se observant galàxies de disc de front o tenint una mostra de galàxies esferoidals (dominades pel bulbo). Imagina que observes dos galàxies de disc de vora, una en protuberància i una atra sense protuberància. La galàxia en una protuberància prominent tindrà una relació axial de vora major que la galàxia sense protuberància, segons la definició de relació axial. Per tant, una mostra de galàxies de disc en components esferoidals prominents tindrà més galàxies en relacions axials majors. El fet de que la distribució de galàxies lenticulares aumente en aumentar la relació axial observada implica que les lenticulares estan dominades per un component central en protuberància.[1]
A sovint es considera que les galàxies lenticulares constituïxen un estat de transició poc conegut entre les galàxies espirals i les elíptiques, lo que es traduïx en la seua ubicació intermija en la seqüència de Hubble. Açò es deu a que les lenticulares tenen components prominents tant en el disc com en el bulbo. El component del disc sol carir de característiques, lo que impedix un sistema de classificació similar al de les galàxies espirals. Com la protuberància sol ser esfèrica, tampoc es poden classificar com a galàxies elíptiques. Per tant, les galàxies lenticulares es dividixen en subclasses en funció de la cantitat de pols present o de la prominència d'una barra central. Les classes de galàxies lenticulares sense barra són S01, S02, i S03 a on els números en subíndex indiquen la cantitat d'absorció de pols en el component del disc; les classes corresponents per a les lenticulares en barra central són SB01, SB02, i SB03.[1]
Descomposició de Sérsic
[editar | editar còdic]Els perfils de lluentor superficial de les galàxies lenticulares estan ben descrits per la suma d'un model de Sérsic per a la component esferoidal més un model exponencialment decreixent (índex de Sérsic de n ≈ 1) per al disc, i a sovint una tercera component per a la barra.[3] A voltes s'observa una truncació en els perfils de lluentor superficial de les galàxies lenticulares a 4 llongituts d'escala del disc.[4] Estes característiques són consistents en l'estructura general de les galàxies espirals. No obstant, el component del bulbo de les lenticulares està més estretament relacionat en les galàxies elíptiques en térmens de classificació morfològica. Esta regió esferoidal, que domina l'estructura interna de les galàxies lenticulares, té un perfil de lluentor superficial més pronunciat (l'índex de Sérsic sol oscilar entre n = 1 i 4)[5][6] que el component del disc. Les mostres de galàxies lenticulares es distinguixen de la població de galàxies elíptiques sense disc (excloent els menuts discs nuclears) per mig de l'anàlisis dels seus perfils de lluentor superficial.[7]
Barres
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que les galàxies espirals, les galàxies lenticulares poden posseir una estructura de barra central. Mentres que el sistema de classificació de les lenticulares normals depén del contingut de pols, les galàxies lenticulares en barres es classifiquen per la prominència de la barra central. Les galàxies SB01 tenen l'estructura de barra menys definida i només es classifiquen per tindre una lluentor superficial llaugerament aumentat a lo llarc dels costats oposts de la protuberància central. La prominència de la barra aumenta en el número d'índex, per lo que les galàxies SB03, com NGC 1460 tenen barres molt ben definides que poden estendre's a través de la regió de transició entre el bulbo i el disc.[1] NGC 1460 és en realitat la galàxia en una de les barres més grans observades entre les galàxies lenticulares. Desgraciadament, les propietats de les barres en les galàxies lenticulares no s'han investigat en gran detall. Comprendre estes propietats, aixina com entendre el mecanisme de formació de les barres, ajudaria a aclarir l'història de la formació o evolució de les galàxies lenticulares.[4]
En abultamientos en forma de caixa
[editar | editar còdic]NGC 1375 i NGC 1175 són eixemples de galàxies lenticulares que presenten els cridats abultamientos en forma de caixa. Es classifiquen com SB0 pec. Els abultamientos en forma de caixa s'observen en galàxies de vora, en la seua majoria espirals, pero rarament lenticularescita requerida.
Contingut
[editar | editar còdic]
En molts aspectes, la composició de les galàxies lenticulares és similar a la de les elíptiques. Per eixemple, en abdós predominen les estreles més velles i, per tant, més roges. Es creu que totes les seues estreles tenen més de mil millons d'anys, d'acort en el seu desplaçament a partir de la relació Tully-Fisher (vore més alvance). Ademés d'estos atributs estelars generals, els cúmuls globulars es troben en més freqüència en galàxies lenticulares que en galàxies espirals de massa i lluminositat similars. També tenen poc o cap gas molecular (d'ahí la falta de formació estelar) i cap emissió significativa d'hidrogen α o 21-cm. Per últim, a diferència de les elíptiques, encara poden posseir una cantitat significativa de pols.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Binney & Merrifield. Galactic Astronomy. ISBN 0-691-02565-7.
- ↑ Lambas, D.G.. “On the true shapes of galaxies”. MNRAS 258 (2): 404–414. doi:. Bibcode: 1992MNRAS.258..404L.
- ↑ Laurikainen, Eija; Sale, Heikki; Buta, Ronald (2005), Multicomponent decompositions for a sample of S0 galaxies
- ↑ 4,0 4,1 Blanton, Michael. “Physical Properties and Environments of Nearby Galaxies”. Annual Review of Astronomy and Astrophysics 47 (1): 159–210. doi:. Bibcode: 2009ARA&A..47..159B.
- ↑ Andredakis, Y. C.; Peletier, R. F.; Balcells, M. (2016), The Shape of the Luminosity Profiles of Bulges of Spiral Galaxies
- ↑ Alister W. Graham and Clare C. Worley(2016), Inclination- and dust-corrected galaxy parameters: bulge-to-disc ràtios and size-luminosity relations
- ↑ Guilia A.D. Savorgnan and Alister W. Graham (2016), Supermassive Black Holes and Their Host Spheroids. I. Disassembling Galaxies
- ↑ «A galaxy in bloom».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galaxia lenticular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.