Anar al contingut

IC 1101

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
IC 1101

IC 1101 és una galàxia elíptica supergigante en el centre del cúmul de galàxies Abell 2029. Té un diàmetro isofota d'aproximadament 123,65 a 169,61 kilopársecs (400.000 a 550.000 anys llum). Posseïx un núcleu difuso, el més gran de qualsevol galàxia coneguda fins a la data, i conté un forat negre supermasivo, un dels més grans descoberts. Està a 354 megapársecs 1,05 mil millons d'anys llum de distància de la Terra, en la constelació de Virgo i està classificada com una galàxia de classe cD. Va ser descoberta el 19 de juny de 1790 per William Herschel.[1]

Historial d'observacions

[editar | editar còdic]

IC 1101 va ser catalogada en el Catàlec Índex de Galàxies entre finals del sigle XIX i principis de el XX, d'ahí la seua designació més freqüent. En un estudi de 1964 sobre galàxies acompanyades de fonts de radi, IC 1101 es va incloure entre les galàxies elíptiques difusas seleccionades per a l'estudi. L'estudi va senyalar que IC 1101 no s'havia considerat una font de radi, pero es varen detectar emissions de ràdio similars a les de galàxies en dites emissions.[2]

Casi una década i mija despuix, en 1978, l'astrònom Alan Dressler va analisar 12 cúmuls de galàxies molt rics, entre ells Abell 2029, a on es troba IC 1101. [3] A l'any següent, va publicar un artícul dedicat exclusivament a IC 1101 i la seua dinàmica i propietats, revelant un perfil de dispersió de velocitat ascendent. Posteriorment, publicaria un artícul que resumia els seus estudis recents sobre el cúmul i la galàxia. En 1985, un equip d'astrònoms va obtindre els espectres del gas dins de varis cúmuls de galàxies coneguts per la seua lluminositat en llongituts d'ona de rajos X, incloent Abell 2029.[4] Poc despuix, es va portar a terme una investigació sobre la dinàmica de IC 1101 i les galàxies a pocs centenars de kiloparsecs d'ell.[5]


Els centres dels cúmuls de galàxies es consideren un dels millors laboratoris per a l'estudi de l'evolució de galàxies i cúmuls, per lo que, entre finals de la década de 1980 i principis de la de 1990, es varen publicar numerosos artículs que estudiaven moltes de les galàxies més lluentes de cúmuls. Entre elles es trobava IC 1101. [6][7][8]Pronte es varen obtindre perfils de lluminositat en banda R (llum roja) para IC 1101, revelant un vast halo de llum que podia rastrejar-se a més de varis centenars de kiloparsecs des del centre de la galàxia.[9]

En 2002, es va realisar un anàlisis dels estudis de rajos X del cúmul realisats en Chandra.[10] En 2011, es va realisar un estudi de més de 430 cúmuls de galàxies més lluentes, entre ells IC 1101.[11]


En 2017, es va realisar un estudi del corriment al roig del cúmul, lo que va permetre crear una llista de dispersió de velocitat. Açò llimita la dinàmica del cúmul.[12][13] Eixe mateix any, un anàlisis de les regions internes de la galàxia utilisant imàgens del Telescopi Espacial Hubble va revelar un núcleu galàctic enorme pero difuso, acompanyat d'estimacions de la massa del forat negre supermasivo central.

Durant 2019-2020, es varen estudiar 170 cúmuls de galàxies locals per a estudiar les galàxies més lluentes del cúmul, les seues estructures i la llum intracúmulo que les rodeja.[14]

Tamany

[editar | editar còdic]

La galàxia té un diàmetro aproximat de 6 millons d'anys llum, lo que actualment (2026) la convertix en la galàxia més gran coneguda en térmens d'amplitut.[15] És la galàxia central d'un cúmul massiu que conté una massa (matèria obscura majorment) de 100 billons d'estreles aproximadament.[16][17] Sent més de 50 voltes el tamany de la Via Làctea i 20 millons de voltes més massiva, engoliria la Gran Núvol de Magallanes, la chicotet Núvol de Magallanes, la galàxia de Andrómeda i la Galàxia del Triàngul. IC 1101 deu el seu tamany a colisions de galàxies molt més chicotetes, sobre el tamany de les galàxies Andrómeda i la Via Làctea.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «William Herschel's astronomical discoveries». University of St Andrews, Scotland.
  2. ↑ “A Discussion of Galaxies Identified with Ràdio Sources” . Astrophysical Journal 140. doi:10.1086/147890. Bibcode: 1964ApJ...140...35M.
  3. ↑ “A comprehensive study of 12 very rich clusters of galaxies. I. Photometric technique and analysis of the luminosity function.” . Astrophysical Journal 223: 15. doi:10.1086/156310. Bibcode: 1978ApJ...223..765D.
  4. ↑ “Long-slit spectroscopy of gas in the cores of X-ray luminous clusters.” . Astrophysical Journal Supplement Séries 59: 53. doi:10.1086/191081. Bibcode: 1985ApJS...59..447H.
  5. ↑ “A study of satellite galaxies in the rich cluster A 2029.p” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 234 (3). doi:10.1093/mnras/234.3.725. Bibcode: 1988MNRAS.234..725B.
  6. ↑ “The Structure of Brightest Cluster Members. I. Surface Photometry” . Astrophysical Journal 60: 91. doi:10.1086/191100. Bibcode: 1986ApJS...60..603S.
  7. ↑ “The Structure of Brightest Cluster Members. II. Mergers” . Astrophysical Journal Supplement 64: 24. doi:10.1086/191212. Bibcode: 1987ApJS...64..643S.
  8. ↑ “The Structure of Brightest Cluster Members. III. cD Envelopes” . Astrophysical Journal 328: 14. doi:10.1086/166306. Bibcode: 1988ApJ...328..475S.
  9. ↑ “CCD Observation of Diffuse Light in the Rich Cluster A:2029” . The Galactic and Extragalactic Background Radiation 139: 7. Bibcode: 1990IAUS..139..357B.
  10. ↑ “Chandra Observations of Abell 2029: No Cooling Flow and a Steep Abundance Gradient” . The Astrophysical Journal 573 (1): 5. doi:10.1086/341990. Bibcode: 2002ApJ...573L..13L.
  11. ↑ “The Luminosity Profiles of Brightest Cluster Galaxies” . The Astrophysical Journal Supplement 195 (2): 15. doi:10.1088/0067-0049/195/2/15. Bibcode: 2011ApJS..195...15D.
  12. ↑ “The Velocity Dispersion Function of Very Massive Galaxy Clusters: Abell 2029 and Menge” . The Astrophysical Journal 229 (2): 16. doi:10.3847/1538-4365/aa653i. Bibcode: 2017ApJS..229...20S.
  13. ↑ “The Massively Accreting Cluster A2029” . The Astrophysical Journal 871 (1): 15. doi:10.3847/1538-4357/aaf1cc. Bibcode: 2019ApJ...871..129S.
  14. ↑ “Structure of Brightest Cluster Galaxies and Intracluster Light” . The Astrophysical Journal 247 (2): 5194–5199. doi:10.3847/1538-4365/ab733b. PMID 43. Bibcode: 2020ApJS..247...43K.
  15. ↑ [enllaç trencat]
  16. ↑ http://arxiv.org/PS_cache/astro-ph/pdf/0209/0209205v2.pdf
  17. ↑ Uson, Juan M.; Boughn, Stephen P.; Kuhn, Jeffrey R.«La galàxia central en Abell 2029 - una vella supergigante».Ciència.250(4980)
    539–540.doi:10.1126/science.250.4980.539.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=IC_1101&oldid=933264»