Anar al contingut

Cúmul de Menge

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cúmul de Menge

El cúmul de Menge (Abell 1656) és un gran cúmul de galàxies que conté més de 1000 galàxies identificades.cita requerida Junt en el cúmul de Leo (Abell 1367), és un dels majors cúmuls del Supercúmulo de Menge.

La distància mija al cúmul és de 99 Mpc (321 millons d'anys llum).[1] Els seus 10 galàxias espirals més lluentes tenen magnituts aparents entre 12 i 14 i poden ser observades en telescopis d'aficionats en obertures majors que 20 cm i menors en cambres CCDs. La regió central està dominada per dos galàxies elíptiques jagantes: NGC 4874 i NGC 4889.[2] El cúmul es troba, com ho indica el seu nom, en la constelació de Menge Berenices, i a uns pocs graus del pol nort galàctic.

Esta agrupació no ha de ser confosa ni en el cúmul estelar de Menge, un cúmul obert dins de nostra galàxia i situat en la mateixa constelació, ni en el cúmul de galàxies Menge I, un cúmul de galàxies dispers propenc al cúmul de Virgo —molts dels membres dels quals també estan en la constelació de Menge Berenices—.

Mapa de la regió central del cúmul de Menge

Com sol ser habitual en cúmuls tan rics com a est, la majoria de les galàxies en la regió central són elíptiques o lenticulars en poques galàxies espirals que tendixen a situar-se en les regions externes del cúmul.

Encara sent el més ric i compacte dels cúmuls de galàxies propencs, Menge sembla estar encara en formació; les seues dos galàxies més lluentes constituïxen el centre de dos subcúmulos de galàxies en procés d'acostament per a la seua eventual fusió dins de varis mils de millons d'anys.

De la mateixa manera que en atres cúmuls de galàxies similars com el de Virgo, el mig intergaláctico de Menge està ocupat per un gas molt calent detectable gràcies a la seua emissió de rajos X, existint ademés estreles en ell que es pensa que han segut expulsades de les seues galàxies en interaccions gravitatorias.[3]

Extensió

[editar | editar còdic]

L'extensió real del cúmul no es coneixia fins que va ser estudiada detalladament en 1950 pels astrònoms del Observatori Monte Colomer encara que moltes galàxies del cúmul havien segut ya identificades en anterioritat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [enllaç trencat]
  2. Conselice, Christopher J., Gallagher, John S., III(1998).297
    L34-L38.
  3. Vore referència anterior