Coordenades galàctiques

Coordenades galàctiques

Archiu:Tumblr inline nzq52tmH caps block 0 1tzhl5u 1280.jpg

RS Puppis, una estrela variable cefeida rodejada per una nebulosa de reflexió, capturada pel Telescopi Espacial Hubble.

El sistema de coordenades galàctiques és un sistema de coordenades celests centrat en el Sol i alineat en el centre aparent de la Via Làctea. El "equador" està alineat en el pla de la galàxia. El sistema de referència gira en el Sol al voltant de la galàxia.

Les coordenades són la llongitut galàctica (l) i la latitut galàctica (b).

Medició

La llongitut galàctica es medix sobre el pla de la mateixa, en sentit antihorario a partir de la llínea que unix el Sol en el centre de la galàxia (0°$\le l\le$360°).

La latitut galàctica és l'àngul que forma l'objecte en el pla de la galàxia. Es medix en graus positius al nort i negatius al sur (-90°$\le b\le$90°).

L'orige de coordenades d'este sistema es troba en les coordenades equatorials: ascensió recta = 17h 45m 37,224s, declinació = −28° 56′ 10,23″ (en la constelació de Sagitario, encara que l'autèntic centre de la Via Làctea —corresponent a Sagittarius A*— es troba alguna cosa desplaçat d'este punt, en ascensió recta = 17h 45m 40.04s, declinació = −29° 00′ 28,1″ (coordenades galàctiques: l = 359° 56′ 39.5″, b = −0° 2′ 46,3″). El Pol Nort Galàctic es troba en les coordenades: ascensió recta = 12h 51m 26,282s, declinació = +27° 07′ 42.01″ (en la constelació de Menge Berenices), i el Pol Sur Galàctic en les coordenades: ascensió recta = 0h 51m 26,00s, declinació = -27° 7' 42,0" (en la constelació de Sculptor). Totes estes coordenades es donen per a l'época J2000.

Si una nit qualsevol, es mira cap a la constelació de Sagitari, s'estarà mirant cap al centre de la Via Làctea. La banda blanquecina que creua el cel d'un extrem a un atre és la llum de mils de millons d'estreles del pla de la galàxia. Veent Sagitario i esta banda podem imaginar la nostra posició respecte a la galàxia. Podem estimar aixina les coordenades galàctiques de qualsevol objecte celest que vejam. Per eixemple, si alguna cosa està en direcció oposta a Sagitari, la seua llongitut galàctica serà 180 graus. Si algun objecte celest està prop de la taca blanquecina tindrà uns pocs graus de latitut galàctica. En una miqueta de pràctica es pot estimar en un error d'uns 5 o 10 graus la llongitut i latitut galàctica de qualsevol objecte celest.

A efectes observacionals, la latitut galàctica té una importància fonamental. Quant més baixa siga la d'un objecte, més prop estarà del pla galàctic, per lo que estarà més enfosquit per la matèria interestelar i el seu estudi resultarà més difícil. En els pijors casos, de fet, pot aplegar a ser invisible o casi invisible en llum visible, i per al seu estudi cal recórrer a atres llongituts d'ona que no resulten tan afectades per la matèria interestelar. Açò explica l'existència de la zona buida.

Ademés, en lo referit a galàxies exteriors a la nostra, quant més alta siga la latitut galàctica d'una galàxia, en un àngul més obert es vorà la nostra des d'ella. Per eixemple: des de les galàxies del Grup Maffei —que es troben molt pròximes a l'equador galàctic—, la Via Làctea es veu casi de vora, possiblement no molt distinta a NGC 891. Des del Cúmul de Virgo o NGC 253 —molt prop dels pols galàctics nort i sur, respectivament—, la nostra galàxia es veu pràcticament de front, en l'aspecte que apareix en numeroses representacions artístiques.

Conversió entre coordenades equatorials i galáticas

La posició d'un objecte expressada en el sistema de coordenades equatorials pot transformar-se al sistema de coordenades galàctiques. En estes equacions, α és l'ascensió recta i δ és la declinació. PGN es referix als valors de coordenades del pol galàctic nort i PCN als del pol celest nort.

$$\begin{array}{cc}\sin (b)& =\sin ({\delta }_{\text{PGN}})\sin (\delta )+\cos ({\delta }_{\text{PGN}})\cos (\delta )\cos (\alpha -{\alpha }_{\text{PGN}})\\ \cos (b)\sin (l_{\text{PCN}}-l)& =\cos (\delta )\sin (\alpha -{\alpha }_{\text{PGN}})\\ \cos (b)\cos (l_{\text{PCN}}-l)& =\cos ({\delta }_{\text{PGN}})\sin (\delta )-\sin ({\delta }_{\text{PGN}})\cos (\delta )\cos (\alpha -{\alpha }_{\text{PGN}})\end{array}$$

La conversió inversa (de coordenades galàctiques a equatorials) també es pot realisar per mig de les següents fòrmules de conversió.

$$\begin{array}{cc}\sin (\delta )& =\sin ({\delta }_{\text{PGN}})\sin (b)+\cos ({\delta }_{\text{PGN}})\cos (b)\cos (l_{\text{PCN}}-l)\\ \cos (\delta )\sin (\alpha -{\alpha }_{\text{PGN}})& =\cos (b)\sin (l_{\text{PCN}}-l)\\ \cos (\delta )\cos (\alpha -{\alpha }_{\text{PGN}})& =\cos ({\delta }_{\text{PGN}})\sin (b)-\sin ({\delta }_{\text{PGN}})\cos (b)\cos (l_{\text{PCN}}-l)\end{array}$$

A on:

$${\alpha }_{\text{PGN}}=12^{h}51.4^m{\delta }_{\text{PGN}}=27.13^{\circ }{l}_{\text{PCN}}=122.93314^{\circ }$$