Anar al contingut

VY Canis Majoris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

VY Canis Majoris (VY CMa) és una estrela hipergigante roja, localisada en la constelació de Canis Major. És una de les estreles conegudes més grans i lluminoses. En el seu moment va ser la major estrela coneguda, encara que després es varen descobrir atres estreles de major tamany. En l'actualitat l'estrela més gran coneguda és NML Cygni[1] (encara que possiblement WOH G64).[2]

Característiques

Hi ha dos opinions diferents en relació en VY CMa. Una d'elles (segons estudis d'un equip d'astrònoms liderat per Roberta Humphreys pertanyents a l'Universitat de Minnesota, i que el han estudiat a través del telescopi espacial Hubble i l'observatori W.M. Keula en Hawái) és que l'estrela és una enorme i lluminosa hipergigante roja, que inicialment s'ha supost en un radi entre 1800 i 2200 ràdios solars —en el cas de les quals la seua superfície s'estendria, si li l'ubicara en el lloc del Sol, més allà de l'òrbita de Saturn—, existint estimacions anteriors del seu diàmetro que la consideren encara més gran, en un radi de 19 unitats astronòmiques, lo que equival a 3000 radis solars, molt per damunt del radi màxim que segons els models pot tindre una estrela supergigante roja. L'atra (en base en els estudis de Massey, Levesque i Plez), és que l'estrela és una supergigante normal, en un radi estimat de 600 radis solars.

Els tamanys relatius dels planetes en el sistema solar i vàries estreles, incloent Betelgeuse
1. Mercurio < Mart < Venus < Terra
2. Terra < Neptú < Urà < Saturn < Júpiter
3. Júpiter < Pròxima Centauri < Sol < Siri
4. Siri < Pólux < Arturo < Aldebarán
5. Aldebarán < Rigel < Antares < Betelgeuse
6. Betelgeuse < VY CMa < NML Cyg < UY Sct.
Comparació entre els tamanys del Sol i VY Canis Majoris.

Les últimes medicions sugerixen que la seua ràdio és 1420 ± 120 voltes el del Sol (és dir, similar al d'atres hipergigantes roges com Mu Cephei o V354 Cephei i dins de lo que les teories d'evolució estelar prediuen). La seua lluminositat (assumint un radi de 1420 voltes el del Sol) és aproximadament 300 000 voltes superior a la de nostra estrela.

Magnituts aparents de VY CMa mides en diferents bandes fotomètriques:[3]

  • O: 12.01
  • B: 10.068
  • V:  8.691
  • R:  7.938
  • J:  2.821
  • H:  1.576
  • K:  0.291

Nebulosa circunestelar

Els estudis de VY Canis Majoris són complicats, ya que l'estrela s'ha després ya d'una bona part de la seua atmòsfera, creant a la seua entorn una capa que conté pols i aproximadament el doble d'oxigen que de carbono i que ha segut estudiada en detalle pel telescopi espacial Hubble, mostrant diversos arcs que han segut interpretats com produïts per violentes erupció solars. Dita nebulosa l'amagada, de modo que no és possible vore directament la seua fotosfera i lo que en realitat s'observa és llum reflectida i reemitida pels grans de pols existents en les capes de material expulsades per ella.

La presència de dita nebulosa i les seues similituts en la que rodeja a l'hipergigante groga IRC+10420 han dut a alguns autors a supondre que VY Canis Majoris està evolucionant per a convertir-se en un astre similar al comentat, i d'ahí en una estrela variable lluminosa blava, i després, tal volta en una estrela Wolf-Rayet abans d'esclatar finalment com supernova; s'ha calculat que esta estrela va iniciar la seua vida com una estrela de classificació espectral O i una massa de 25 masses solars.

Durant un temps es va pensar que esta estrela seria un sistema estelar múltiple (de fet, l'estrela apareix en varis catàlecs d'estreles dobles i múltiples), pero encara que s'haja pogut comprovar que les presuntes «companyeres» són en realitat condensació en la mencionada nebulosa i no estreles reals, alguns autors consideren que potser existixca una companyera autèntica, en un periodo de rotació al voltant de VY Canis Majoris de varis mils d'anys.

Vore també

Referències

  1. ↑ Lacki, Brian C.; Brzycki, Bryan; Croft, Steve; Czech, Daniel(2021-11-24).«One of Everything: The Breakthrough Llisten Exotica Catalog».The Astrophysical Journal Supplement Series.257(2): 42.ISSN 0067-0049.doi:10.3847/1538-4365/ac168a.Consultat el 2024-05-03.
  2. ↑ Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Plez, Bertrand; Olsen, Knut A. G.(2009-06-01).«The Physical Properties of the Ret Supergiant WOH G64: The Largest Star Known?».The Astronomical Journal.137(6): 4744–4752.ISSN 0004-6256.doi:10.1088/0004-6256/137/6/4744.Consultat el 2024-05-03.
  3. ↑ «CDS Portal». portal.cds.unistra.fr. Consultat el 2026-02-04.