Anar al contingut

WOH G64

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
WOH G64
Impressió artística de WOH G64. Crèdits: ESO.
Constelació Dorat
Ascensió recta α 4h 55min 10,49s
Declinació δ -68° 20’ 29,8’’
Distància 163.000 anys llum
Magnitut visual +18
Magnitut absoluta -8,9
Lluminositat 280.000 sols[1]
Temperatura 4700 K[1]
Ràdio 800 sols[1]
Massa <28 sols[1]
Tipo espectral M7.5

WOH G64 (2MASS J04551048-6820298 / MSX LMC 1182) és una estrela de gran tamany i lluminositat situada en la Gran Núvol de Magallanes.[2] El seu velocitat radial de 294 km/s és la mateixa que la del gas en rotació en el disc de la veïna galàxia, lo que confirma la seua pertinença a ella i descarta que es tracte d'una inusual jaganta del halo.

WOH G64 és una hipergigante roja de tipo espectral M7.5.[3] Inicialment, la seua enorme lluminositat —estimada en 500 000 sols— i la seua massa de 40 masses solars semblaven incompatibles en la seua baixa temperatura de 3200 Kelvin, sugerida per medicions espectroscópicas. Posteriors estudis varen demostrar que la pols i el gas entorn a l'estrela formen un espés anell toroidal al voltant d'esta i no una envoltura esfèrica; això permet reduir l'estimació de la seua lluminositat en un factor 2, per lo que actualment la seua lluminositat se sifra en 282 000 sols. Aixina mateix, la seua massa inicial s'estima ara en 25 masses solars, valor més d'acort en els models d'evolució estelar,[4] i el seu temperatura efectiva en 3400 ± 25 K. Havent perdut entre el 10 i el 40 % de la seua massa, s'encamina cap al seu destí com supernova. Es pensa que això pot succeir d'ací a 10 000 anys.

Recents estudis indiquen que el diàmetro de WOH G64 és 1540 voltes més gran que el del Sol, sent l'estrela més gran de la seua galàxia. Les dimensions de WOH G64 són tals que, situada en el centre del sistema solar, la seua superfície alcançaria l'òrbita de Júpiter. El llímit interior de l'anell que la rodeja se situa a 120 UA, mentres que el diàmetro extern de l'anell, 60 000 UA, equival a casi un any llum.[4]


WOH G64 és una coneguda font de màser de OH, SiO i H2O, en dos components de màser distints, lo que sugerix una important pèrdua de massa estelar aixina com dos distintes envoltura de pols en expansió. Aixina mateix, mostra un inusual espectre d'emissió nebular; el gas calent és ric en nitrogen i posseïx una velocitat radial considerablement més positiva que la de l'estrela.

Vore també

Referències