Temperatura efectiva

Erro al crear miniatura:

La temperatura efectiva del Sol (5778 kelvin) és la temperatura que deu tindre un cos negre del mateix tamany per a obtindre la mateixa potència emisiva total.

La temperatura efectiva d'un cos com una estrela o un planeta és la temperatura d'un cos negre que emetria la mateixa cantitat total de radiació electromagnètica. La temperatura efectiva s'usa a sovint com una estimació de la temperatura de la superfície del cos quan no es coneix la curva d'emisividad del cos (en funció de la llongitut d'ona). Quan la emisividad neta de l'estrela o del planeta en la banda de llongitut d'ona rellevant és menor que l'unitat (menor que la d'un cos negre), la temperatura real del cos serà major que la temperatura efectiva. La emisividad neta pot ser baixa per les propietats superficials o atmosfèriques, inclós l'efecte hivernàcul. El terme temperatura efectiva és utilisat en vàries branques de la ciència.

Astrofísica

En astrofísica, la temperatura efectiva (T_eff) d'una estrela és la temperatura de la seua superfície visible. Esta és molt més baixa, en comparació, en les temperatures que s'alcancen en el núcleu, font generadora de l'energia que radia l'estrela. Aixina mateix, també és superada per la llei enrarida corona a on el tènue gas ionizado es mou a altíssimes velocitats impulsat pel camp magnètic estelar i les ones de choc convectives. Pero abdós capes són invisibles de forma directa. Aixina, el color d'una estrela indica la seua temperatura efectiva a través de l'espectre des de les fredes estreles roges de tipo espectral M que radian sobretot en l'infrarrojo fins a les immenses estreles blaves que tenen el seu pico de radiació en l'ultravioleta. La temperatura efectiva d'una estrela indica la cantitat de calor que l'estrela radia per unitat de superfície. Anant de les superfícies més calentes fins a les més fredes hi ha una série de tipos espectrals que les classifiquen. O, B, A, F, G, K i M. La temperatura efectiva de la superfície d'una estrela és idèntica a la temperatura de cos negre. Esta temperatura està relacionada en la lluminositat i en el radi de l'estrela per mig de l'equació:

$T_{\mathrm{e}\mathrm{f}\mathrm{f}}={\left(\frac{L}{4\pi R^2\sigma }\right)}^{1/4}$

Símbolo	Nombre	Unidad
$T_{\mathrm{e}\mathrm{f}\mathrm{f}}$	Temperatura efectiva	K
$L$	Luminosidad de la estrella	W
$R$	Radio	m
$\sigma$	Constant de Stephan-Boltzman	W / (m2 K4)

Una estrela roja podria correspondre a una diminuta i dèbil nana roja o a una expandida jaganta roja o inclús a una supergigante com Antares o Betelgeuse. Estes estreles radian ingents cantitats d'energia pero radian des d'una superfície tan enorme que l'energia per unitat de superfície és chicoteta. Una estrela propenca a la zona mija de l'espectre com el nostre modest Sol o la jaganta Capella radian més calor per unitat de superfície que les nanes roges o les supergigantes roges pero molt manco que les estreles blanques i blaves com Vega o Rigel.

Climatologia

En climatologia, la temperatura efectiva (T_i) és una temperatura promig de la temperatura deguda a l'energia rebuda en forma de radiació solar mida en la part externa de l'atmòsfera.

Vore també: Constant solar

Climatisació

En climatisació la temperatura efectiva o temperatura efectiva nova és un índex de sensació tèrmica que es definix com la temperatura seca de l'aire d'un recint similar al problema, en un 50 % d'humitat relativa, velocitat de l'aire d'uns 0,20 m/s i paraments a la mateixa temperatura de l'aire, que produïra la mateixa sensació tèrmica que el recint problema a iguals activitat i indumentària,

Engloba els paràmetros de temperatura seca, temperatura radiant mija i pressió parcial del vapor d'aigua en l'aire. No obstant, en un ambient ben climatizado, el percentage de pell mullada sol ser molt chicotet, per lo que la pressió parcial de vapor té poca influència i sí la tenen atres factors; com l'índex d'indumentària(clo), el grau d'activitat o la constitució física entre unes atres, per lo que en la pràctica es preferix, per a estimar el grau de benestar tèrmic, la temperatura operativa.

Bibliografia

• J. M. Pinazo. “Manual de climatisació” Ed. Universitat Politècnica de Valéncia. Isbn.847721-341-0. isbn 847721-341-0
• UNIX-EN-ISO 7730. Ergonomia de l'ambient tèrmic. Determinació analítica del benestar tèrmic per mig del càlcul dels índexs PMV i PPD i els criteris de benestar tèrmic local”.
• IDAE. “Comentaris al RITE 2007.-IT.1. Disseny i dimensionado”. http://www. idae. es/uploads/documentos/documentos_10540_Comentarios_RITE_GT7_07_2200d691.pdf idae. es/uploads/documentos/documentos_10540_Comentarios_RITE_GT7_07_2200d691.pdf archivat en Wayback Machine.