Sensació tèrmica

Es diu sensació tèrmica a la reacció del cos humà davant el conjunt de condicions que determinen el ambient habitat des del punt de vista tèrmic. És costum dir que fa calor o fret, en funció de lo que diu un termómetro corrent, pero no solament la temperatura que dona el termómetro determina la sensació que sent el cos humà, sino que, a una mateixa temperatura del termómetro, hi ha atres paràmetros que influïxen, podent millorar o empijorar la sensació.

Paràmetros per a evaluar la sensació

S'han fet estudis per a reflectir eixes sensacions en forma d'índexs que tenen en conte dos o més dels paràmetros que incidixen en la sensació.

Estos paràmetros poden ser, be de l'ambient en el que està el cos humà considerat, i són:

• Temperatura seca
• Temperatura radiant mija (o temperatura de bulbo negre).
• Humitat relativa de l'aire, que pot calcular-se a partir de la temperatura humida.
• Velocitat del vent.

Be de les condicions que afecten a la persona:

• Índex metabòlic, la calor produïda pel cos.
• Índex de indumento, el major o menor aïllament que produïx l'indumentària que es du posada, indumentària que és el conjunt de roba, calcer i tocat.

Mecanismes d'intercanvi

El cos humà utilisa energia que obté dels aliments. L'ampra en el creiximent, en el moviment i en el propi funcionament. Com a residu, produïx calor, que en primer lloc ampra en mantindre el cos a temperatura adequada per al funcionament i després dissipa en l'ambient. La cantitat de calor produïda s'evalua pel Índex metabòlic.

Si es dissipa més calor del que es produïx, es té sensació de fret; si es dissipa menys, es tindrà sensació de calor. La sensació de comoditat s'obté quan la calor dissipada és aproximadament igual a la calor produïda. Tot mecanisme que altere les pèrdues de calor del cos, influirà en la sensació tèrmica.

El cos nuet té possibilitats de regular l'emissió de la calor per a temperatures ambientals compreses (aproximadament) entre 15 i 30 °C. Per damunt i per davall té que fer alguna cosa.^{cita requerida}

En este sentit, la sensació tèrmica ve condicionada per les condicions de l'ambient que faciliten o impedixen l'adequat malbarat de la calor sobrera.

Intercanvi de calor cos-ambiente

El cos humà intercanvia calor en l'ambient de quatre modos:

• Conducció: quan la pell nueta, o en roba de poc abric, entra en contacte en un objecte a distinta temperatura que la pell, intercanvia calor en l'objecte per conducció; és el mig d'intercanvi menys significatiu, perque se sol anar vestit i calcer.
• Convecció: l'aire en contacte en la pell es calfa i aumenta de volum, per lo tant pert densitat, ascendix i és substituït per aire més fresc. Si l'aire està més calent que la pell, el procés serà l'invers. Es produïx en les parts de la pell nuetes o cobertes en roba molt folgada.
• Radiació: tot cos intercanvia calor per radiació en un atre que estiga a distinta temperatura, sense entrar en contacte en ell. Evidentment en el cos humà este intercanvi es fa per les parts nuetes o poc abrigades.
• Evapotranspiración: l'evaporament de l'aigua que hi ha en la pell, requerix una cantitat de calor de 2450 kilojulios per quilogram d'aigua evaporada (540 kcal/kg), calor que obté del cos. La magnitut d'este intercanvi depén de la humitat relativa i de la velocitat del vent.

La suma de les cantitats de calor intercanviades per cada u d'estos fenomens és igual a la calor perduda pel cos humà i, per a la comoditat, ha de ser igual al produït. Cal tindre en conte que en els tres primers processos, l'intercanvi de calor depén de la diferència de temperatures entre la pell i l'ambient, el bot tèrmic. A major bot tèrmic, major intercanvi. Per a temperatures de l'ambient inferiors a les del cos, el balanç és negatiu (el cos pert calor) que és lo que necessita fer, pero també el balanç pot ser positiu, és dir, si la temperatura ambiental és major que la del cos humà, el cos guanyarà calor, quan té necessitat de perdre-ho, sempre. El quart sistema, la evapotraspiración, sempre supon una pèrdua de calor per al cos, de modo que si la temperatura ambiente supera la del cos (temperatura superior a 36,5 °C) l'únic mig de dissipar calor a l'ambient és per mig de la sudoració.

Hi ha una série de correccions a este esquema. En primer lloc, els processos es donen principalment en les parts de la pell nuetes o molt poc protegides; per un atre costat, la temperatura de la pell no és igual a la de l'interior cos, sino, normalment, inferior. Ademés, el cos varia esta temperatura superficial en funció de les necessitats; aixina, en temps fret, reduïx el rec sanguíneu superficial, baixant la temperatura de la pell, per a fer més menut el bot tèrmic i disminuir les pèrdues. La reducció del rec sanguíneu pot ser important, fins al punt de que la pell superficial pugues necrosarse (sabañones) per falta de rec i les extremitats poden aplegar a congelar-se en casos extrems. Pel contrari, en cas de calors importants el rec superficial aumenta per a aumentar el bot i el malbarat de calor, encara que mai pot pujar per damunt de la temperatura corporal; en qualsevol cas, quan la temperatura ambiente és superior a la del cos, en aumentar la temperatura superficial es reduïx el bot tèrmic, i disminuïx l'absorció de calor.

Modificació de les condicions

Segons les temperatures de l'ambient, es pot actuar:

• En temps fret: es pot aumentar la producció de calor aumentant l'eixercici corporal (índex metabòlic) o, es pot disminuir la pèrdua de calor per mig d'un adequat aïllament tèrmic, que es conseguix en l'indumentària, sumant a la roba el calcer i el tocat (índex de indumento).
• En temps càlit, en el que és més difícil perdre la calor, pot disminuir-se la producció per mig de l'immovilitat o poden aumentar-se les pèrdues prescindint de la major cantitat possible de roba (d'aïllament tèrmic). Contra lo que molts pensen, no és solució anar casi nuet per l'exterior, ya que la pell és un excelent absorbidor de la radiació i el sol un emissor molt potent, de modo que cal protegir-se d'eixa radiació. És molt adequat utilisar roba del color més clar possible (el blanc és el color que menys absorbix la radiació) i que la roba quede folgada per a permetre una millor convecció i consegüent evaporament de la suor. Els hòmens del desert (tuaregs i semblants) van tapats completament per a evitar rebre la radiació solar.

Un mig d'aumentar les pèrdues en temps càlit és provocar un moviment de l'aire al voltant del subjecte, be per mig d'un palmito, be en un ventilador o ben utilisant adequadament les distintes obertures dels locals (finestres, portes) per a produir una corrent d'aire. La velocitat del vent facilita la evaporament del suor (renovant l'aire humit pegat a la pell, per aire més sec), i aumenta l'intercanvi de calor per convecció, per lo que les pèrdues de calor són majors en aumentar la velocitat del vent.

En la sensació de calor o de fredor hi ha una série de paràmetros que influïxen i entre ells poden contar-se:

• Del propi cos humà:

En este aspecte cal considerar que no totes les persones són iguals sobre la sensació de calor o fret; solen ser menys frioleros els grossos que els prims, les dònes que els varons, els jóvens que els vells encara que, evidentment, açò està ple d'excepcions.

De modo més general, en el cas de la producció de calor, s'aumenta la cantitat principalment per l'eixercici que es fa (índex metabòlic); per eixemple, en un dia fret, 25 persones corren per un camp de fútbol en camiseta i pantaló curt (i ademés suen copiosamente), mentres que en les grades es apiñan 20 000 espectadors abrigats i passant fret.

No cal despreciar la alimentació: en époques fredes es menja més cantitat i es preferix menjar calent (olles, guisos), mentres que en époques càlides es menja menys i més plats frets (ensalades, gazpacho de tomata, per eixemple), que absorbixen calor del cos per a aplegar a la seua temperatura, aixina com més cantitat de verdures (tenen menor cantitat de "energia" alimentícia).

• Ambientals:

La sensació tèrmica pot ser de major temperatura quan a la calor se li afig una alta humitat relativa ya que, en este cas, la evaporament de la suor és el principal mig per a dissipar la calor corporal i, la humitat ambiental alta dificulta este evaporament, per lo que es té sensació de més calor.

En els locals, la radiació d'unes parets a major temperatura que l'ambient pot fer que, tenint una temperatura de l'aire relativament baixa, es tinga la sensació de que fa més calor. Pel contrari, unes parets fredes donaran sensació de més fret, aun cuando l'aire del local tinga una temperatura seca adequada.

• Aclimatació:

Una qüestió important és la produïda per canvis de temperatura bruscs. En este aspecte hi ha dos situacions a considerar: el canvi de clima despuix d'un viage o el canvi de clima despuix d'entrar en un local climatizado des de l'exterior en una situació extrema de fret o calor.

Viage: es va escomençar a estudiar esta aclimatació quan, en la Segona Guerra Mundial, les tropes angleses es transportaven en avió al Pacífic des d'Anglaterra; es va comprovar un rendiment molt baix en els efectius que entrabar en combat casi immediatament a la seua arribada, i es varen donar conte de que requerien una aclimatació a la calor dels tròpics abans de fer-ho, per a poder soportar temperatures a les que no estaven acostumats. Anteriorment, en viages en barco de molts dies, l'aclimatació es produïa de modo natural, poc a poc.

Local: quan s'entra en un local calefactado des d'una exterior fredor existix la possibilitat de variar d'indumentària llevant-se roba d'abric, lo que reduïx la sensació de calor. No obstant, quan es dona l'extrem contrari, passar d'un exterior molt càlit a un local refrigerat, no sol dur-se roba d'abric i es pot produir un colp de fredor en resultat de catarro o atres malalties relacionades. Per això s'aconsella que les temperatures de la refrigeració siguen lo més altes possible per a evitar-ho; uns 25 o 26 °C és una temperatura prou adequada (i ademés molt convenient per l'aforro energètic).