Vega (estrela)
Vega (Alfa Lyrae / α Lyr / 3 Lyrae) és una estrela de primera magnitut (en la classificació de Ptolomeo) de la constelació de la Lira i la principal de la mateixa. És la quinta estrela més lluenta del cel nocturn i la segona del hemisferi nort celest despuix d'Arturo. Es considera una estrela relativament propenca, a sol 25 anys llum de la Terra; és una de les més lluentes propenques al sistema solar. Vega ha segut molt estudiada pels astrònoms i ha aplegat a catalogar-se com l'estrela més important en el cel despuix del Sol. Vega va ser l'estrela polar al voltant de l'any 12000 a. C. i tornarà a ser-ho al voltant de l'any 13720 d. C., quan la declinació siga de +86°14′. Vega va ser la primera estrela, despuix del Sol, en fotografiar-se i la primera a la que se li va realisar un registre espectral.
Esta estrela solament posseïx una dècima part de l'edat del Sol pero, en ser 2.1 voltes més massiva, el seu cicle de vida és també una dècima part comparada en el Sol; abdós astres, en el present, es troben molt prop d'alcançar el punt intermig en els seus cicles de vida. Vega és inusualment pobre en elements en número atómico major que el del heli. Vega és una suposta estrela variable que varia llaugerament en magnitut de manera periòdica. Trencada ràpidament en una velocitat de 274 km/s en l'equador. Açò provoca un abultamiento extern en l'equador provocat pels efectes de l'acceleració centrífuga i, com a resultat, existix una variació de la temperatura sobre la fotosfera de l'estrela, que alcança el seu valor màxim en els pols (en gerga astronòmica açò es coneix com “oscurecimiento gravitatorio”). Des de la Terra, Vega s'observa des de la direcció d'un dels seus pols.
Basant-se en un excés d'emissió de radiació infrarroja, Vega sembla tindre un disc circunestelar de pols. És provable que esta pols siga el resultat de colisions entre objectes en un disc de fem en òrbita, anàlec al cinturó de Kuiper en el sistema solar.[1] Les estreles que mostren un excés infrarrojo per l'emissió de pols es denominen estreles similars a Vega.[2] En 2021 es va descobrir, en el método de velocitat radial, un Neptú ultracaliente candidat en una òrbita de 2.43 dies al voltant de Vega; ademés, una atra possible senyal de la massa de Saturn en un periodo d'uns 200 dies.[3]
Nomenclatura
[editar | editar còdic]
α Lyrae (latinizado a Alpha Lyrae) és la denominació de Bayer de l'estrela. El nom tradicional Vega (abans Wega[4]) procedix d'una transliteraació poc precisa de la paraula àrap wāqi’ (àrap: واقع), que significa «caure» o «aterrisar», a través de la frase al-nasr al-wāqi’ (àrap: النّسر الْواقع), «l'àguila que cau» (coneguda com Vultur cadens, per a distinguir-la de la constelació del Àguila, Vultur volans).[5] En 2016 l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) va organisar un Grup de Treball sobre Noms d'Estreles (WGSN)[6] per a catalogar i estandardisar els noms propis de les estreles. El primer bolletí de el WGSN, de juliol de 2016,[7] incloïa una taula en els dos primers lots de noms aprovats per el WGSN, que incloïa Vega per a esta estrela. Ara figura aixina en l'IAU Catalog of Star Names.[8]
Història de la seua observació
[editar | editar còdic]
l'astrofotografía, la fotografia d'objectes celests, va començar en 1840 quan John William Draper va prendre una image de la Lluna utilisant el procés del daguerrotipo. El 17 de juliol de 1850, Vega es va convertir en la primera estrela (despuix del Sol) en ser fotografiada per William Bond i John Adams Whiple en el Observatori del Colege de Harvard, també amprant un daguerrotipo. Henry Draper va prendre la primera fotografia de l'espectre estelar en agost de 1872 mentres li realisava una fotografia a Vega, convertint-se aixina en la primera persona en mostrar les llínees d'absorció en l'espectre d'una estrela. S'han identificat llínees similars en l'espectre del Sol.
Els astrònoms professionals han utilisat a Vega per a fixar els barems absoluts de lluentor fotomètrica, lo que supon que la magnitut visual de Vega és aproximadament zero en totes les llongituts d'ona. L'intenció original era que el valor fora exactament zero, pero en la pràctica no va resultar aixina. Per eixemple, en el filtre V de Johnson (el més usat pels astrònoms en el ranc visible), la magnitut de Vega és 0.026 ± 0.008 i en atres filtres hi ha també desviacions d'unes poques centèsimes.[9][10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Catàlec d'estreles
- Llista d'estreles lluentes més propenques
- Constelacions
- Tanabata
- Estrela (nàutica)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “The Vega Debris Disk: A Surprise from Spitzer” . The Astrophysical Journal 628 (1): 487–500. Bibcode: 2005ApJ...628..487S.
- ↑ “M-Type Vega-like Stars” . The Astronomical Journal 124 (1): 514–518. Bibcode: 2002AJ....124..514S.
- ↑ “A Decade of Radial-velocity Monitoring of Vega and New Limits on the Presence of Planets” . The Astronomical Journal 161 (4). Bibcode: 2021AJ....161..157H.
- ↑ (1963) Star Names: Their Lore and Meaning, Courier Dover Publications. ISBN 978-0-486-21079-7.
- ↑ teu12gt4JYC&pg=PA75 The new encyclopedia of Islam, 3rd edició, Rowman & Littlefield, p. 75. ISBN 978-0-7425-6296-7.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». International Astronomical Union. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2019.
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». IAU Division C: Education, Outreach and Heritage (WGSN).
- ↑ «IAU Catalog of Star Names». IAU Division C: Education, Outreach and Heritage (WGSN).
- ↑ Bohlin, R. C. i Gilliland, R. L. 2004, AJ 127, 3508
- ↑ Dacsa Apellániz, J. 2007, ASP Conference Séries 364, 227
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vega (estrella)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.