Lyra
La constelació de Lyra o la Lira no és gran pero és fàcilment identificable per la seua estrela Vega, que és un dels vèrtiços del denominat «Triàngul d'estiu» (les atres dos estreles són Deneb, en la constelació del Cisne, i Altair, en l'Àguila).
Lyra o lira[1] és una chicoteta constelació. És una de les 48 enumerades per l'astrònom de el II Claudio Ptolomeo, i és una de les 88 constelacions modernes reconegudes per l'Unió Astronòmica Internacional. A pesar de que els grecs la varen vore com la lira de Orfeo, els perses la concebien com un àguila despeñándose sobre el seu assut, per lo que li la representava a sovint en els mapes estelars com un buitre o un àguila portant una lira, i d'ahí que a voltes li la denomine Vultur Cadens o Aquila Cadens («Buitre o àguila que cau»,[2] per a distinguir-la de la constelació del Àguila, Vultur volans). Començant pel nort, Lyra llimita en Draco, Hércules, Vulpecula i Cygnus. Lyra està casi per damunt del cap en les latitut septentrionals templades poc despuix de mijanit al començ de l'estiu. Des de l'equador fins a aproximadament el paralel 40 sur és visible a baixa altura en el cel septentrional durant els mateixos mesos (per tant, en hivern).
Vega, l'estrela més lluenta de Lyra, és una de les estreles més lluentes del cel nocturn, i forma un cantó del famós asterisme cridat Triàngul d'estiu. Beta Lyrae és el prototip d'una classe d'estreles binarias conegudes com variables Beta Lyrae. Estes estreles binarias estan tan prop l'una de l'atra que adquirixen forma d'ou i el material fluïx d'una a una atra. Epsilon Lyrae, coneguda informalment com la Doble Doble, és un complex sistema estelar múltiple. Lyra també alberga la Nebulosa de l'Anell, la segona nebulosa planetària descoberta i més coneguda.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Lyra és la lira d'Orfeo, de qui es diu que feya una música tan encantadora que fins als animals es detenien a escoltar. Orfeo va ser un dels argonautas que varen acompanyar a Jasón en l'expedició en busca del vellocino d'or. Quan va morir Eurídice, la dòna de Orfeo, est va conseguir convéncer a Hades i a Perséfone, abdós deus del inframundo, per a que la deixaren tornar al món dels vius en ell. Ells varen accedir en la condició de que Orfeo no mirara arrere, pero un temor de que li enganyaren i de que ella no estiguera darrere d'ell, va fer que tornara la vista abans d'eixir, per lo que ella va tindre que quedar-se en els morts i Orfeo es va quedar allí per a sempre en ella. Zeus va convertir la seua lira després en una constelació.
Cel profunt
[editar | editar còdic]
Entre els objectes de 'cel profunt' més destacats estan M57, la nebulosa anular de Lyra, el cúmul globular M56 aixina com les estrela variables RR Lyrae i Beta Lyrae, que han donat nom a dos tipos de variables distintes: la primera de periodo curt i la segona de tipo 'eclipsante', aixina com NGC 6791, un cúmul obert ric que conta en aproximadament 300 estreles.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ llei Brown: The New Shorter Oxford English Dictionary. Vol. 1: A-M. Clarendon Press, Oxford 1993, p. 1651
- ↑ google.com/books?aneu=Nlc3DAAAQBAJ Collaborative Translation and Multi-Version Texts in Early Modern Europe, Routledge, pp. 72-73. ISBN 978-1317164357.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lyra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.