Draco (constelació)
Draco o el Dragó és una constelació del nort lluntà, que és circumpolar para molts observadors del hemisferi nort. És una de les 88 constelacions modernes i una de les 48 constelacions llistades per Ptolomeo. El pol nort de l'eclíptica està en Draco.
Encara que molt gran, Draco no té estreles especialment lluentes. El cap del dragó està representada per un quadrilàter d'estreles situades entre Hércules i l'Orsoa Menor.
Característiques destacables
Eltanin o Etamin (γ Draconis) és l'astre més lluent de la constelació en magnitut 2,23. És una jaganta taronja de tipo espectral K5III[1] en un radi 48 voltes més gran que el ràdio solar.[2] Actualment està a 148 anys llum de la Terra, pero s'acosta cap a nosatres de manera que, dins d'1,5 millons d'anys, es trobarà a tan sol 28 anys llum; llavors serà, junt en Siri, l'estrela més lluenta del firmament. En 1728 James Bradley va descobrir l'aberració de la llum en intentar medir la paralaje d'esta estrela.[3]
La segona estrela més lluenta de Draco és Athebyne[4] o Aldhibain (η Draconis), una jaganta groga de tipo G8IIIb en una lluminositat 60 voltes superior a la del Sol.[5] Molt semblada a ella és també δ Draconis, denominada Altais,[4] que la seua temperatura efectiva és de 4817 K. Abdós estreles estan a poc menys de 100 anys llum de la Terra.
β Draconis, oficialment cridada Rastaban,[4] tercera estrela sobre lluentor, és una supergigante o jaganta lluminosa groga de tipo G2 que es troba a 380 anys llum de distància. La seua ràdio és 40 voltes més gran que el del Sol i la seua massa 6 voltes major que la de la nostra estrela. Té una tènue companyera estelar a una distància d'a lo manco 450 ua.[6] ε Draconis és una atra jaganta groga de tipo G7IIIb i 2,7 masses solars[7] que es troba a 153 anys llum.
Thuban (α Draconis) és el nom de la que va anar l'estrela polar fa uns 4800 anys. És una jaganta calenta de tipo espectral A0III i una binaria espectroscópica[8] en un periodo orbital de 51,417 dies. La component secundària és 1,8 magnituts —a 700 nm— més tènue que la component primària i s'ha detectat a una separació entre 6,2 i 2,6 milisegons d'arc.[9]
ζ Draconis és una jaganta blanc-azulada de tipo B8III en una temperatura de 12 880 K que lluïx en una lluminositat 883 voltes major que la del Sol.
κ Draconis és igualment una jaganta de tipo B6IIIe en una massa 3,65 voltes major que la del Sol i una lluminositat 1178 voltes superior a la lluminositat solar.[10]
En contrast, Edasich (ι Draconis)[4] és una jaganta taronja de tipo K2III que la seua metalicitat és superior a la solar ([Fe/H] = +0,16). La seua ràdio és 11,9 voltes més gran que el radi solar.[11] Al voltant d'esta estrela orbita Hypatia,[12][13] planeta de tipo «superjúpiter» en una temperatura de 598 K. L'acusada excentricitat de la seua òrbita fa que la separació entre estrela i planeta fluctue entre 0,39 i 2,1 ua.[14]
Per la seua banda, λ Draconis —cridada Gianfar o Giausar, el seu nom oficial—, és una freda jaganta roja de tipo M0III,[15] i 3958 K de temperatura,el tamany del qual és 70 voltes més gran que el del Sol.[11]
χ Draconis és un sistema binari propenc, puix es troba a sol 26 anys llum. Està integrat per una estrela blanc-groga de tipo F7V casi dos voltes més lluminosa que el Sol i una nana taronja de tipo K0V. La separació entre abdós components varia entre 0,6 i 1,4 ua a lo llarc d'una òrbita excèntrica que completen cada 280,55 dies. θ Draconis és una binaria espectroscópica la component principal de la qual, una estrela de tipo F8IV-V evolucionant a la fase de subgigante, està acompanyada per una estrela de baixa massa; el periodo orbital d'este sistema és de 3,07 dies.
φ Draconis és un sistema estelar la component principal del qual és una estrela peculiar en sobreabundancia de silici i, en menor mida, de ferro i crom.[16] Aixina mateix, 46 Draconis és una estrela de mercuri-manganeso el contingut del qual en mercuri és 130 000 voltes major que en el Sol.[17]
Entre les variables de Draco està Z Draconis, una binaria eclipsante la lluentor de la qual disminuïx 3,30 magnituts durant l'eclipse principal i 0,20 magnituts durant l'eclipse secundari; la component principal és de tipo A5V i té 1,6 masses solars. El seu periodo orbital és d'1,3575 dies i tendix a aumentar en el temps. En BV Draconis les dos components —de tipo F8V i F9V— estan tan pròximes entre sí que apleguen a estar en contacte; el periodo orbital d'este sistema és de sol 0,3501 dies.[18] Per la seua banda, RY Draconis és una de les estreles de carbono més pròximes a la Terra —està a uns 1200 anys llum de distància— i una de les més lluentes en banda J, regió del infrarroig propenc centrada en 1,25 μm.[19] També en esta constelació es localisa BY Draconis, prototip d'una classe de variables que duen el seu nom (variables BY Draconis). Les variacions de lluminositat en estes estreles estan associades a la rotació estelar, per la presència de taques en la seua superfície o un atre tipo d'activitat cromosférica.
Una atra variable, AG Draconis, és una de les estreles simbiòtiques més estudiades. És una binaria formada per una jaganta taronja i una nana blanca envolta en una nebulositat. El sistema sofrix esclats —que apleguen a quintuplicar la seua lluentor—[20] quan es produïx transferència de massa des de l'atmòsfera de la jaganta a l'entorn de la nana blanca.
En Draco es localisa HD 101364, estrela casi idèntica al Sol. Les seues característiques físiques aixina com la seua composició química, pràcticament iguals a les del Sol, la convertixen provablement en el bessó solar més propenc a la nostra estrela. A diferència d'atres bessons solars, el contingut en liti de HD 101364 (A(Li) = 1,22) és molt pròxim al solar, puix el Sol sembla estar empobrit en liti en un factor de 10 front a atres estreles de disc semblants.
Entre les estreles en sistemes planetaris es troba HD 158259, nana groga en cinc exoplanetes confirmats, sent el més interior —separat solament 0,034 ua de l'estrela— un planeta de tipo «supertierra».[21]
Aixina mateix, Kepler-90 és una distant estrela de tipo espectral F9[22] en un sistema planetari de huit exoplanetes, sent semblant al sistema solar sobre que els planetes rocosos estan més prop de l'estrela i els jagants gaseosos més alluntats. Kepler-1 és una atra estrela lluntana a on s'ha detectat un planeta de tipo «júpiter calent» que el seu albedo geomètric extremadament baix li convertix en l'exoplaneta més obscur conegut.[23] Per la seua banda, HD 167042 és una estrela de tipo K1 entorn a la qual orbita un planeta jagant que completa la seua òrbita en 412,6 dies. És també notable el sistema triple constituït per la binaria G 229-20 —que consta de dos nanes roges— i la nana blanca WD 1856+534 en òrbita al voltant del parell interior. S'ha descobert un planeta entorn a la nana blanca, denominat WD 1856+534 b, que orbita a sol 0,02 ua; esta distància tan chicoteta implica que va deure migrar cap a l'interior en acabant de que la seua estrela amfitriona evolucionara de jaganta roja a nana blanca, de lo contrari hauria segut engolgut per la seua estrela. Per un atre costat, al voltant de 42 Draconis —jaganta taronja de tipo K1.5III que rep el nom de Fafnir—[4] es va anunciar en 2009 el descobriment d'un planeta l'existència del qual va ser posteriorment refutada en 2025.[24]
L'estrela de Draco més propenca a la Terra és el sistema estelar Struve 2398, situat a 11,52 anys llum de distància.
Les components del sistema són dos nanes roges de tipo M3V i M3.5V[25][26] prou similars. El periodo orbital del sistema és d'aproximadament 1166 anys en una notable excentricitat (ε = 0,44).[27] Al voltant de la component principal orbita un planeta de tipo «supertierra».[28] També s'ha detectat la possible presència d'un atre planeta entorn a la component secundària, si ben la seua existència no ha segut confirmada.[29]
D'igual forma, CM Draconis és una binaria eclipsante que consta de dos nanes roges de tipo espectral M4.5V,[30] sent el seu periodo orbital d'1,268 dies.[31] Una nana blanca de tipo DQ8, a una separació d'a lo manco 414 ua, completa este sistema que es localisa a 48,5 anys llum de la Terra.
GJ 1221 (WD 1748+708) és una nana blanca a 20,3 anys llum, la sèptima més pròxima al sistema solar. En una massa equivalent al 81 % de la massa solar, la seua temperatura és de 5590 K. Per una atra part, PSR J1836+5925 és un púlsar que rep el nom informal de Next Geminga l'edat del qual —com remanente estelar— és d'1,83 millons d'anys. Té una temperatura aproximada de 740 000 K.[32]
Un dels objectes del cel profunt més coneguts en Draco és la nebulosa Ull de Gat (NGC 6543), nebulosa planetària que està a 5300 anys llum de distància.[33] Mostra una complexa morfologia bipolar en dos estructures visibles, una interior elipsoidal i una atra externa bipolar cons dos lòbuls casi esfèrics; també es poden observar dos chorrada o «jets» al voltant de la nebulosa. Els estudis espectroscópicos no estan d'acort sobre si l'estrela central és una binaria propenca o simplement una única estrela variable, encara que models morfocinemáticos sugerixen la primera opció.[34]
Entre les galàxies observables en la constelació es troba NGC 5866 (també cridada galàxia Eix o Messier 102), una galàxia lenticular o espiral distant 50 millons d'anys llum que provablement va ser descoberta per Pierre Méchain o Charles Messier en 1781. La mida de les velocitats orbitales de les seues cúmuls globulars implica que el seu matèria obscura supon solament el 34 - 45 % de la massa total de la galàxia, sifra notablement baixa.
Dona nom al Grup de NGC 5866 —del que forma part— i que té com atres membres a NGC 5879 i NGC 5907.
Per un atre costat, Arp 188 és una galàxia espiral barrada situada a 420 millons d'anys llum de distància. La seua característica més notable és un rastre d'estreles d'uns 280 000 anys llum de llarc originada per la colisió en una chicoteta galàxia compacta.[35]
NGC 6503 és una galàxia espiral nana situada en la vora de la regió de l'espai coneguda com el Buit Local. Es troba a uns 18 millons d'anys llum de distància.[36] Una atra galàxia nana de la constelació, la denominada Nana de Draco, és una de les galàxies satèlits de la Via Làctea menys lluminoses en magnitut absoluta -8,6 i un diàmetro de sol 3500 anys llum. Es pensa que esta galàxia pot contindre grans cantitats de matèria obscura.
En el nort de Draco es localisa el supercúmulo Abell 2218, distant 2100 millons d'anys llum (z = 0,171). Actua com una lent gravitacional per a galàxies de fondo encara més distants, lo que permet estudiar dites galàxies aixina com el propi cúmul. Este efecte no solament magnifica les imàgens de galàxies amagades, sino que també les distorsiona en arcs llarcs i fins.[37]
Estreles principals
- α Draconis (Thuban), estrela blanca de magnitut 3,67 antigament utilisada com estrela polar.
- β Draconis (Alwaid o Rastaban), en magnitut 2,79, supergigante o jaganta groga 950 voltes més lluminosa que el Sol.
- γ Draconis (Etamin o Eltanin), estrela jaganta taronja, la més lluenta de la constelació en magnitut 2,23. Ha segut cridada «Estrela del Cenit» per la seua proximitat al cenit quan era observada des del Observatori de Greenwich.
- δ Draconis (Altais o Nodus Secundus), jaganta de color groc-taronja i magnitut 3,07.
- ε Draconis (Tyl), jagant groga de magnitut 3,83 que es troba a 145 anys llum.
- ζ Draconis (Aldhibah), jagant o subgigante blanc-azulada de magnitut 3,17.
- η Draconis (Aldhibain), la segona estrela més lluenta de la constelació (magnitut 2,74), 61 voltes més lluminosa que el Sol i situada a 88 anys llum.
- θ Draconis, estrela subgigante blanc-groga i binaria espectroscópica.
- ι Draconis (Edasich), jaganta taronja de magnitut 3,29 en a on s'ha descobert un planeta en una òrbita molt excèntrica.
- κ Draconis, jagant blanc-azulada i estrela Be, rodejada d'un gros disc creat per la seua ràpida rotació.
- λ Draconis (Gianfar o Giausar), jaganta roja i variable semirregular la lluentor de la qual varia 0,08 magnituts.
- μ Draconis (Arrakis), estrela binaria composta per dos nanes grogues separades 2 segons d'arc.
- ν Draconis (Kuma), estrela doble les components de la qual disten 62 segons d'arc i es poden resoldre en prismáticos.
- ξ Draconis (Grumium), jaganta taronja a 111 anys llum de distància.
- σ Draconis (Alsafi), estrela nana taronja a 18,81 anys llum del sistema solar.
- φ Draconis, complex sistema estelar visible solament al nort del tròpic de Capricorn. L'estrela principal és una variable Alfa2 Canum Venaticorum.
- χ Draconis, de magnitut 3,55, estrela binaria a 26 anys llum.
- 2 Draconis, jaganta taronja de magnitut 5,19.
- 10 Draconis (CU Draconis), jagant roja 1,4° a l'oest de Thuban, en la que forma un interessant contrast en ser observades en el telescopi.
- 16 i 17 Draconis, separades 90 segons d'arc, formen un sistema binari; cada una d'elles és, a la seua volta, també una estrela binaria.
- 19 Draconis, estrela blanc-groga de magnitut 4,89.
- 26 Draconis, estrela múltiple de magnitut 5,24; la seua primària és una nana groga més jove que el Sol.
- 42 Draconis (Fafnir), jaganta taronja de baixa metalicitat distant 295 anys llum.
- 45 Draconis (d Draconis), supergigante blanc-groga de magnitut 4,78.
- 46 Draconis, estrela de mercuri-manganeso de magnitut 5,02.
- 59 Draconis, variable Gamma Doradus de magnitut 5,12 acompanyada per una nana marró.
- Z Draconis, binaria eclipsante de magnitut 10,97 situada al nort de la constelació.
- RY Draconis, variable semirregular la lluentor de la qual varia entre magnitut 6,03 i 8,00.
- AF Draconis (73 Draconis), variable Alfa2 Canum Venaticorum de magnitut 5,19.
- AG Draconis, estrela simbiòtica que cada 10 o 15 anys sofrix esclats que multipliquen la seua lluentor per cinc.
- AS Draconis, variable RS Canum Venaticorum formada per dos nanes grogues.
- BV Draconis, binaria de contacte de magnitut 8,54 en banda B.
- BY Draconis, sistema estelar format per a lo manco tres components; les dos principals formen el prototip de les variables BY Draconis.
- CL Draconis, estrela variable Delta Scuti de magnitut 4,97.
- CM Draconis, sistema triple compost per dos nanes roges —també variables BY Draconis— i una nana blanca.
- EK Draconis (HD 129333), nana groga molt jove, similar al Sol en els seus primers dies.
- IU Draconis (Gliese 577), estrela binaria o triple la component principal de la qual és una nana groga alguna cosa més tènue que el Sol.
- HD 101364, bessó solar situat a 214 anys llum del sistema solar el contingut del qual de liti és pràcticament igual al del Sol. En una temperatura a penes 5 K superior a la solar, té una massa igual a la del Sol, si ben el seu lluminositat és un 15% major que la lluminositat solar.
- HD 158259, nana groga en cinc exoplanetes confirmats.
- HD 158633 (HR 6518), nana taronja a 41,7 anys llum de distància.
- HD 167042, jagant o subgigante taronja en un planeta extrasolar.
- HD 193664, anàlec solar a 57,3 anys llum de distància.
- Struve 2398, sistema binari compost per dos nanes roges semblants situat a 11,5 anys llum de distància.
- Gliese 625, tènue nana roja de magnitut 10,17.
- Gliese 687, nana roja a alguna cosa menys de 15 anys llum de la Terra.
- GJ 1221, solitària nana blanca distant 20 anys llum.
- Kepler-1, nana groga en el planeta més obscur conegut.
- Kepler-90, estrela en tants planetes confirmats (huit) com el sistema solar.
- WD 1856+534, nana blanca que forma part d'un sistema triple en a on s'ha descobert un planeta separat d'ella solament 0,02 ua.
- PSR J1836+5925, púlsar que té un periodo de 173,3 ms en rajos X.
Referències
- ↑ Gam Dra - Star (SIMBAD)
- ↑ «Surface convection and ret-giant radius measurements».Astronomy and Astrophysics.526doi:10.1051/0004-6361/201014442.
- ↑ Eltanin (Stars, Jim Kaler)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ «Stellar parameters and elemental abundances of clapix-G giants».Publications of the Astronomical Society of Japan.60(4)
- 781–802.doi:10.1093/pasj/60.4.781.
- ↑ Rastaban (Jim Kaler, Stars)
- ↑ (2003).«Lithium and rotation in F and G dwarfs and subgiants».Astronomy and Astrophysics.409
- 251-261.Consultat el 30 d'abril de 2024.
- ↑ Alfa Dra - Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ “Surveying the Bright Stars by Optical Interferometry. I. A Search for Multiplicity among Stars of Spectral Types F-K” . The Astrophysical Journal Supplement Séries 227 (1): 4. doi:. ISSN 0067-0049. Bibcode: 2016ApJS..227....4H.
- ↑ “Dynamical Masses of the Primary be Star and Secondary sdB Star in the Single-lined Binary κ Dra (B6 IIIe)” (2022). The Astrophysical Journal 940 (1). doi:. Bibcode: 2022ApJ...940...86K.
- ↑ 11,0 11,1 “Fonamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” (2018). The Astronomical Journal 155 (1). doi:. Bibcode: 2018AJ....155...30B.
- ↑ «Discovery of a Substellar Companion to the K2 III Giant Iota Draconis».The Astrophysical Journal.576(1)
- 478–484.doi:10.1086/341629.
- ↑ «Final Results of NameExoWorlds Public Vote Released». International Astronomical Union. Consultat el 18 de decembre de 2015.
- ↑ «On the Transit Potential of the Planet Orbiting Iota Draconis».The Astrophysical Journal.720(2)
- 1644–1649.doi:10.1088/0004-637X/720/2/1644.
- ↑ Lam Dra -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ “Modelling of variability of the chemically peculiar star ϕ Draconis” (2015). Astronomy and Astrophysics 584: A17. doi:. Bibcode: 2015A&A...584A..17P.
- ↑ “New catalogue of chemically peculiar stars, and statistical analysis” (2018). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 480 (3). doi:. Bibcode: 2018MNRAS.480.2953G.
- ↑ (2013).«The Multi-color Light Curves of the W UMa type Contact Binary EP Andromedae».The Astronomical Journal.146(4)
- 7 pp..Consultat el 1 de febrer de 2026.
- ↑ (2022).«Characterisation of Galactic carbon stars and related stars from Gaia EDR3».Astronomy and Astrophysics.664(A45)
- 14 pp..Consultat el 18 de giner de 2023.
- ↑ «AAVSO Special Notice #70. Brightening of the symbiotic star AG Draconis». AAVSO. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2013. Consultat el 25 d'abril de 2021.
- ↑ “The SOPHIE search for northern extrasolar planets XVI. HD 158259: A compact planetary system in a near-3:2 pixen motion resonance chain” . Astronomy and Astrophysics 636 (1). doi:. Bibcode: 2020A&A...636L...6H.
- ↑ “LAMOST Observations in the Kepler Field: Spectral Classification with the MKCLASS Code” (2016). The Astronomical Journal 151 (1). doi:. Bibcode: 2016AJ....151...13G.
- ↑ David M. Kipping (2011). “Detection of visible light from the darkest world”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 417 (1): L88. doi:. Bibcode: 2011MNRAS.417L..88K.
- ↑ “No Planet around the K Giant Star 42 Draconis” . Astronomy and Astrophysics 699: A260. doi:. Bibcode: 2025A&A...699A.260H.
- ↑ HD 173739 -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ LHS 59 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ Izmailov, Igor. “New Orbital Parameters of 850 Wide Visual Binary Stars and Their Statistical Properties”. Research in Astronomy and Astrophysics 25 (1): 015016. doi:. ISSN 1674-4527. Bibcode: 2025RAA....25a5016I.
- ↑ Cortés-Zuleta, P.. “GI 725A b: A potential super-Earth detected with SOPHIE and SPIRou in an M dwarf binary system at 3.5 pc”. Astronomy and Astrophysics 693: A164. doi:. ISSN 0004-6361.
- ↑ “High-cadence spectroscopy of M dwarfs – I. Analysis of systematic effects in HARPS-N line profile measurements on the bright binary GJ 725A+B” (2016). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 459 (4): 3551–3564. doi:. Bibcode: 2016MNRAS.459.3551B.
- ↑ “Absolute Properties of the Low-Mass Eclipsing Binary CM Draconis” (2009). The Astrophysical Journal 691 (2): 1400–1411. doi:. Bibcode: 2009ApJ...691.1400M.
- ↑ «Comprehensive analysis of CM Draconis: Eclipse timing variations driven by either a third body or stellar magnetic activity».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.541(3)
- 2553-2665.Consultat el 13 de maig de 2026.
- ↑ (2020).«Thermal luminosities of cooling neutron stars».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.496(4)
- 5052-5071.Consultat el 22 d'abril de 2021.
- ↑ (2018).«Planetary nebula distances in Gaia DR2».Astronomy and Astrophysics.616(L2)
- 4 pp..Consultat el 21 d'abril de 2021.
- ↑ (2022).«Morphokinematic modelling of the point-symmetric Cat's Eye, NGC 6543: Ring-like remnants of a precessing jet».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.516(2)
- 2711-2717.Consultat el 30 d'abril de 2024.
- ↑ «The Tadpole Galaxy: Distorted Victim of Cosmic Collision» (en en).
- ↑ «Spiral Galaxy NGC 6503». Hubblesite. Consultat el 26 d'abril de 2021.
- ↑ «Abell 2218». ESA. Consultat el 26 d'abril de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Draco (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.