Estrela de carbono

Una estrela de carbono és una estrela de tipo tardà similar a les jagantes roges (o ocasionalment nana roja) l'atmòsfera de la qual conté més carbono que oxigen (a diferència de les estreles «normals»). Els dos elements es combinen en les capes més externes de l'estrela, formant monòxit de carbono, el qual consumix tot l'oxigen en l'atmòsfera, deixant el carbono lliure per a formar atres composts de carbono, donant a l'estrela una atmòsfera «tiznada», i apariència roja sobreixent per a observadors humans. Les característiques espectrals d'estes estreles són molt distintives, i varen ser reconegudes per primeres volta pel seu espectre per Angelo Secchi en els anys 1860 —els primers anys de l'espectroscòpia astronòmica—.

Mecanismes astrofísics

Se sol subdividir les estreles de carbono per a explicar les diferents classes per diferents mecanismes astrofísics. McClure distinguix entre estreles de carbono clàssiques, i unes atres no-clàssiques que són menys massives.

En les estreles de carbono clàssiques, es creu que l'abundància de carbono és un producte de la fusió de heli, específicament el procés triple alfa en l'interior d'una estrela, el qual les jagantes alcancen prop del final de les seues vides en la cridada Branca asintòtica jaganta (en anglés AGB, Asymptotic Giant Branch). Estos productes de la fusió nuclear han segut duts a la superfície estelar per episodis de convecció posteriors a la producció de carbono i atres elements. Normalment este tipo d'estrela de carbono AGB fusiona hidrogen en una capa de combustió de hidrogen, pero en episodis separats per 10⁴-10⁵ anys, l'estrela passa a la fusió de heli en una capa, mentres la fusió de hidrogen cessa temporalment. En esta fase la lluminositat de l'estrela aumenta, i material de l'interior estelar (en particular carbono) ascendix. ya que la lluminositat s'eleva, l'estrela s'expandix en lo que la fusió de heli cessa, i la fusió de hidrogen es recomença. En estes fases de fusió ràpida de heli, la pèrdua de massa de l'estrela és considerable, i després de varis episodis, una estrela AGB es transforma en una nana blanca calenta, i la seua atmòsfera és el material per a una nebulosa planetària.