Estrela peculiar
En astrofísica, es denominen estreles peculiars o estreles químicament peculiars a aquelles estreles l'abundància de la qual en metals és anómala, a lo manco en les seues capes superficials.
Les estreles químicament peculiars són freqüents entre les estreles calentes de la seqüència principal, en l'interior de la qual es produïx la fusió nuclear d'hidrogen. Estes han segut dividides en quatre classes principals sobre la base dels seus espectres:
- Estreles pobres en heli, que semblen tindre menys heli de l'esperat.
- Estreles de mercuri-manganeso (HgMn), en forts llínees d'absorció de manganeso i mercuri en el seu espectre.
- Estreles Ap, en camps magnètics intensos i llínees d'absorció fortes de silici, crom, estronci, europi i uns atres.
- Estreles en llínees metàliques (Am), en llínees fortes de certs metals i llínees dèbils de calcio i escandio.
Algunes estreles presenten característiques mixtes de vàries d'estes classes.
En general, es pensa que la peculiar composició química observada en la superfície d'estes estreles està causada per processos que han tingut lloc despuix de la formació de l'estrela, tals com difusió o efectes magnètics en les seues capes externes. Estos processos fan que alguns elements s'asentir en les capes inferiors de l'atmòsfera, mentres que atres elements ascendixen des de l'interior cap a la superfície, provocant les particularitats espectrals observades. Se supon que l'interior de l'estrela, aixina com l'estrela en el seu conjunt, posseïxen una abundància química més normal que reflectix les composició del núvol de gas a partir de la qual s'ha format.[1]
També hi ha estreles peculiars fredes, estreles de tipo espectral G o posterior, pero habitualment estes estreles no són de la seqüència principal. Per lo general, estes estreles són identificades pel nom de la seua classe o alguna etiqueta específica adicional, quedant la frase químicament peculiar restringida als membres d'un dels tipos d'estreles calentes descrits dalt.
Moltes de les estreles químicament peculiars fredes són el resultat de la mescla de productes de la fusió nuclear des de l'interior cap a la superfície de l'estrela; estes inclouen la major part de les estreles de carbono i estreles de tipo S. Unes atres són el resultat de transferència de massa en una estrela binaria; eixemples d'estes inclouen les estreles de bari i algunes estreles de tipo S.[2]
Principals estreles peculiars
[editar | editar còdic]En la següent figuren les principals estreles químicament peculiars ordenades d'acort a la seua rodalia al sistema solar.
| Nom | Denominació de Bayer | Denominació de catàlec HD | Tipo espectral | Temperatura efectiva (K) | Distància (pársecs) |
|---|---|---|---|---|---|
| α Circini | HD 128898 | A7VpSrEu | 7.674 | 16 | |
| Alioth | ε Ursae Majoris | HD 112185 | A0p | 8.974 | 24 |
| Cor Caroli | α2 Canum Venaticorum | HD 112413 | A0spe | 11.614 | 33 |
| Nusakan | β Coronae Borealis | HD 137909 | F0p | 7.430 | 34 |
| γ Equulei | HD 201601 | A9p | 7.621 | 35 | |
| Alrisha A | α Piscium A | HD 12447 | A0sp | 9.977 | 42 |
| ι Cassiopeiae | HD 15089 | A5p | 8.414 | 43 |
- Fonts: . Tipo espectral provinent de SIMBAD.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella peculiar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.