Cor Caroli
| Constelació | Cans Venatici |
| Ascensió recta α | 12h 56min 01,7s |
| Declinació δ | +38° 19’ 06’’ |
| Distància | 110 ± 4 anys llum |
| Magnitut visual | +2,89 / +5,61 |
| Magnitut absoluta | +0,25 / +3,62 |
| Lluminositat | 83 / 5 sols |
| Temperatura | 10.300 / 6.500 K |
| Massa | 2,8 / 1,6 sols |
| Tipo espectral | A0pSiEuHg / F0V |
| Velocitat radial | -3,3 / -3,3 km/s |
Cor Caroli és el nom de l'estrela Alfa Canum Venaticorum (α CVn / 12 Canum Venaticorum), la més lluenta en la constelació de Cans Venatici, «els gossos de caça». Es troba a 110 anys llum del sistema solar.
Nom
[editar | editar còdic]El nom Cor Caroli («Cor de Carlos») va ser assignat en 1725 per l'astrònom Edmund Halley en honor del rei Carlos II d'Anglaterra, a sugerència del físic de la cort, sir Charles Scarborough, qui va afirmar que l'estrela havia lluït de forma especial en la vespra de la tornada del monarca a Londres el 29 de maig de 1660.[1] Encara que anteriorment, en 1673, havia aparegut com Cor Caroli Regis Martyris («cor de Carlos, el rei màrtir») en un mapa estelar del cartógrafo anglés Francis Lamb, en clara referència a Carlos I d'Anglaterra, eixecutat en 1649 durant la Revolució anglesa.[2]
En juliol de 2016, el Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles va aprovar el nom de Cor Caroli per a l'estrela més lluenta del sistema, α2 CVn.[3]
Característiques del sistema
[editar | editar còdic]Cor Caroli és una estrela binaria en una separació visual entre els seus components de 19 segons d'arc, per lo que pot ser resolta en un chicotet telescopi.
L'estrela principal del sistema, de magnitut aparent +2,89, és la més oriental i rep el nom de Cor Caroli A (HD 112413 / HR 4915).[4] És una estrela blanca de 10 300 K de temperatura superficial, una lluminositat 83 voltes major que la del Sol i una massa de 2,8 masses solars. És d'especial interés el seu camp magnètic estelar, un dels més intensos que es coneixen, 1500 voltes major que el camp magnètic terrestre. Per una atra part, presenta concentracions molt elevades localment d'elements com silici, europi i mercuri; estes varien en el periodo de rotació de l'estrela de 5,5 dies. Provablement el camp magnètic és el responsable de la redistribució d'elements en la superfície de l'estrela, en l'aument del contingut d'uns i la disminució d'uns atres. És el prototip del tipo de variables que duen el seu nom, variables Cor Caroli A.[5]
La component secundària del sistema, Cor Caroli B (HD 112412 / HR 4914),[6] és una estrela de seqüència principal de tipo F0V, en una lluminositat 5 voltes major que la lluminositat solar i una massa 1,6 voltes major que la del Sol.[5] La seua magnitut aparent és +5,60.
La separació proyectada entre abdós estreles, 650 UA, implica un periodo orbital de, a lo manco, 7900 anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Allen, R.H. (1889) Star Names: Their Lore and Meaning
- ↑ Ian Ridpath: "Star Tals", Cans Venatici. Vore també Deborah J. Warner, The Sky Explored: Celestial Cartography 1500-1800.
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
- ↑ α2 Canum Venaticorum (SIMBAD)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cor Caroli (Stars, Jim Kaler)
- ↑ α1 Canum Venaticorum (SIMBAD)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cor Caroli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.