Binaria eclipsante

Mínim primari i secundari.

S'entén per binaria eclipsante un sistema format per dos estreles el pla de les quals orbital està orientat cap a la Terra, de tal modo, que des de la nostra perspectiva, sofrixen eclipses i trànsits mutus. l'eclipse o trànsit pot ser total o parcial. A diferència d'atres conjunts binaris, les binàries eclipsantes no permeten distinguir les seues estreles unes d'unes atres. No obstant, gràcies als canvis de lluminositat periòdic en estos sistemes, es pot deduir quan una estrela amagada a l'atra. Per lo general, un sistema binari eclipsante sol estar constituït per estreles de gran tamany en òrbites molt reduïdes i a la llarga poden terminar en una fusió mútua.

Canvi de lluminositat

Sistema gràfic d'un sistema binari eclipsante.

Existix una relació directa entre la variació de lluminositat i el temps transcorregut. Esta relació es representa en una curva de llum. Esta curva de llum, nos mostra el temps que tarda una estrela en orbitar a l'atra. Tenint açò en conte, podem deduir, que en un periodo de màxima lluentor, les dos estreles estan costat a costat. També es deduïx, que quan la curva de llum aplega a un punt mínim, l'estrela menys lluenta, i per lo general la més gran, oculta a la seua companyera. Aixina mateix, quan l'estrela més lluenta, i per lo general la més chicoteta, oculta a la seua companyera, solament hi ha una chicoteta perduda de lluminositat. Estos canvis de perfil que es dibuixen en la curva de llum, es denominen mínim primari, quan l'estrela menys lluenta amagada a la més lluenta, i mínim secundari, quan la més lluenta amagada a la menys lluenta.

Història

Posició del sistema Algol en la constelació de Perseo.

Sembla prou clar que els egipcíacs fa 3 milenis varen estudiar el periodo de Algol, de 2,850 dies. Per raons religioses, els antics egipcíacs varen registrar este periodo en un dels seus calendaris, que descriu eixos canvis repetitius. El calendari d'El Caire fins ara és el document històric més antic conservat del descobriment d'una estrela variable.

Posteriorment els primers sistemes binaris varen ser observats en 1779 per William Herschel. Durant vinticinc anys va observar més de cinquanta sistemes binaris, aplegant a la conclusió de que eren estreles lligades gravitacionalment. En 1803 va publicar els seus resultats, demostrant que la llei física de la gravitació de Newton es podia aplicar més allà del sistema solar. No obstant, el primer sistema binari eclipsante va ser descobert en 1782 per l'astrònom John Goodricke. Es tractava de Beta Persei, la segona estrela més lluenta de la constelació Perseo. Esta falsa estrela, hui coneguda com el sistema Algol, són dos estreles formant un sistema binari eclipsante, a una distància de casi 95 anys llum de la Terra. Els seus components estan separats tan sol per 10 millons de km, si prenem com a referència al Sol, que està separat de nosatres 150 millons de km.

Vore també

• Estreles binàries
• Algol