Anar al contingut

Trànsit astronòmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trànsit de Venus davant del Sol (8 de juny de 2004).
Esquema d'una estrela binaria eclipsante, mostrant la curva de llum observada que produïxen els trànsits del component menor.
Erro al crear miniatura:
Fobos transita pel Sol, segons lo vist pel rover Perseverance el 2 d'abril de 2022

En astronomia, un trànsit (o trànsit astronòmic) és el pas d'un cos celest directament entre un cos més gran i l'observador. Vist des d'un punt de vista ventajós particular, el cos en trànsit sembla moure's a través de la cara del cos més gran, cobrint una chicoteta porció del mateix.[1]

La paraula "trànsit" es referix als casos en que l'objecte més propenc sembla més chicotet que l'objecte més distant. Els casos en els que l'objecte més propenc sembla més gran i oculta completament l'objecte més distant es coneixen com ocultació. No obstant, la provabilitat de vore un planeta en trànsit és baixa perque depén de l'alliniació dels tres objectes en una llínea casi perfectament recta.[2] Molts paràmetros d'un planeta i la seua estrela mare es poden determinar en funció del trànsit.

En el sistema solar

Un tipo de trànsit implica el moviment d'un planeta entre un observador terrestre i el Sol. Açò pot succeir solament en planetes inferiors, a saber, Mercurio i Venus (vore trànsit de Mercurio i trànsit de Venus). No obstant, degut a que un trànsit depén del punt d'observació, la Terra mateixa transita pel Sol si s'observa des de Mart. En el trànsit solar per la Lluna capturat durant la calibració de les imàgens ultravioletas de la nau espacial STEREO B, la Lluna sembla molt més chicoteta de lo que és quan es veu des de la Terra, perque la separació nau espacialluna va ser vàries voltes major que la distancia Terra–Lluna. El terme també es pot usar per a descriure el moviment d'un satèlit a través del seu planeta pare, per eixemple, un dels satèlits galeanos (Ío, Europa, Ganímedes, Calisto) a través de Júpiter, vist des de la Terra. Encara que són rars, ocorren casos en els que quatre cossos estan alineats. Un d'estos events va ocórrer el 27 de juny de 1586, quan Mercurio va transitar pel Sol vist des de Venus el mateix temps que un trànsit de Mercurio des de Saturn i un trànsit de Venus des de Saturn.

Observacions notables

No es varen planejar missions per a coincidir en el trànsit de la Terra visible des de Mart l'11 de maig de 1984 i les missions Viking havien finalisat un any abans. En conseqüència, la pròxima oportunitat d'observar tal alliniació serà en 2084. El 21 de decembre de 2012, la sonda Cassini–Huygens, en òrbita al voltant de Saturn, va observar al planeta Venus transitant pel Sol.[3]

Erro al crear miniatura:
Una simulació d'Ío transitant per Júpiter vist des de la Terra en febrer de 2009. L'ombra d'Ío es veu en la superfície de Júpiter, guiant llaugerament a Ío degut a que el Sol i la Terra no estan en la mateixa llínea.

El 3 de juny de 2014, el rover Curiosity de Mart va observar al planeta Mercurio transitant pel Sol, marcant la primera volta que s'observa un trànsit planetari des d'un cos celest ademés de la Terra.[4]

Trànsits planetaris mutus

En casos rars, un planeta pot passar front a un atre. Si el planeta més propenc sembla més chicotet que el més distant, l'event es denomina trànsit planetari mutu.

  • Trànsit de Venus vist des de la Terra, 2012
    Trànsit de Venus vist des de la Terra, 2012
  • Ío transita a través de Júpiter vist per la nau espacial Cassini
    Ío transita a través de Júpiter vist per la nau espacial Cassini
  • La Lluna transitant front a la Terra, vista per l'Observatori Climàtic de l'Espai Profunt el 4 d'agost de 2015.
    La Lluna transitant front a la Terra, vista per l'Observatori Climàtic de l'Espai Profunt el 4 d'agost de 2015.

Fòra del sistema solar

Erro al crear miniatura:
Visualisació del método de trànsit per a planetes de diferents tamanys, mostrant diferents curves de llum.

El método de trànsit es pot utilisar per a descobrir exoplanetes. A mida que un planeta eclipsa/transita la seua estrela amfitriona, bloquejarà una part de la llum de l'estrela. Si el planeta transita entre l'estrela i l'observador, es pot medir el canvi de llum per a construir una curva de llum. Les curves de llum es medixen en un dispositiu de càrrega acoplada. La curva de llum d'una estrela pot revelar vàries característiques físiques del planeta i l'estrela, com la densitat. Es deuen medir múltiples events de trànsit per a determinar les característiques que tendixen a ocórrer a intervals regulars. Varis planetes que orbitan la mateixa estrela amfitriona poden causar variacions en el temps de trànsit (TTV). La TTV és causada per les forces gravitacionals de tots els cossos en òrbita que actuen uns sobre uns atres. No obstant, la provabilitat de vore un trànsit des de la Terra és baixa. La provabilitat ve donada per la següent equació.

Ptransit=(Rstar+Rplanet)/a,[5]

La curva de llum mostra el canvi en la Lluminositat de l'estrela com a resultat del trànsit. Les senyes varen ser recolectades de la missió Kepler.

A on, Rstar i Rplanet són el ràdio de l'estrela i el planeta, respectivament, i a és el semieje major. Per la baixa provabilitat d'un trànsit en qualsevol sistema específic, es deuen observar regularment grans seleccions del cel per a vore un trànsit. És més provable que es vegen Júpiter calents per la seua ràdio més gran i la seua semieje major curt. Per a trobar planetes del tamany de la Terra, s'observen estreles nanes roges pel seu chicotet radi. Encara que el trànsit té una baixa provabilitat, ha demostrat ser una bona tècnica per a descobrir exoplanetes. En els últims anys, el descobriment de planetes extrasolars ha despertat l'interés per la possibilitat de detectar els seus trànsits a través de les seues pròpies primàries estelars. HD 209458b va ser el primer planeta en trànsit d'este tipo en ser detectat. El trànsit d'objectes celests és un dels pocs fenomens clau utilisats en l'actualitat per a l'estudi dels sistemes exoplanetaris. Hui en dia, la fotometria de trànsit és la principal forma de descobriment d'exoplanetes.[5] A mida que un exoplaneta es mou front a la seua estrela amfitriona, es pot medir una atenuació en la lluminositat de l'estrela amfitriona.[6] Els planetes més grans fan que la caiguda en la lluminositat siga més notable i més fàcil de detectar. Les observacions de seguiment utilisant atres métodos a sovint es porten a terme per a garantisar que siga un planeta. Actualment (setembre de 2025) hi ha més de 5,989 planetes confirmats en curves de llum de Kepler per a amfitrions estelars.[7]

Exoplanetes trobats per diferents métodos de busca cada any fins a 2018, método de trànsit en púrpura.

Contactes

Durant un trànsit hi ha quatre "contactes", quan la circumferència del círcul chicotet (disc de cos chicotet) toca la circumferència del círcul gran (disc de cos gran) en un sol punt. Històricament, medir el temps precís de cada punt de contacte era una de les formes més precises de determinar les posicions dels cossos astronòmics. Els contactes es produïxen en el següent orde:

  • Primer contacte: el cos més chicotet està completament fora del cos més gran, movent-se cap a dins ("entrada exterior")
  • Segon contacte: el cos més chicotet està completament dins del cos més gran, movent-se més cap a dins ("entrada interior")
  • Tercer contacte: el cos més chicotet està completament dins del cos més gran, movent-se cap a fòra ("eixida interior")
  • Quart contacte: el cos més chicotet està completament fora del cos més gran, movent-se cap a fòra ("eixida exterior")[8]

Un quint punt nomenat és el de major trànsit, quan els centres aparents dels dos cossos estan més propencs entre sí, a mitat del trànsit.[8]

Missions

Ya que la fotometria de trànsit permet escanejar grans àrees celests en un procediment simple, ha segut la forma més popular i exitosa de trobar exoplanetes en l'última década i inclou molts proyectes, alguns dels quals ya s'han retirat, uns atres en us en l'actualitat i alguns en progrés. de ser planejat i creat. Els proyectes més exitosos inclouen HATNet, KELT, Kepler i WASP, i algunes missions noves i en etapa de desenroll com TESS, HATPI i unes atres que es poden trobar entre la Llista de Proyectes de Busca d'Exoplanetes.

HATNet

El Proyecte HATNet és un conjunt de telescopis del nort en l'Observatori Fred Lawrence Whipple, Arizona i els Observatoris de Mauna Kea, HI, i telescopis del sur en tot lo món, en Àfrica, Austràlia i Sudamérica, baix la branca HATSouth del proyecte.[9] Estos són telescopis de chicoteta obertura, de la mateixa manera que KELT, i miren un camp ampli que els permet escanejar una gran àrea del cel en busca de possibles planetes en trànsit. Ademés, la seua multitut i extensió per tot lo món permet l'observació del celes 24 hores del dia, els 7 dies de la semana, per a que es puguen capturar més trànsits de curt periodo.[10]

Un tercer subproyecte, HATPI, es troba actualment en construcció i examinarà la major part del cel nocturn vist des de la seua ubicació en Chile.[11]

KELT

KELT és una missió de telescopi terrestre dissenyada per a buscar sistemes en trànsit de planetes de magnitut 8 < M < 10. Va començar a funcionar en octubre de 2004 en l'Observatori Winer i se li va agregar un telescopi companyer del sur en 2009.[12] KELT North observa "una franja de cel de 26 graus d'ample que es troba sobre Amèrica del Nort durant l'any", mentres que KELT South observa àrees objectiu individuals del tamany de 26 per 26 graus. Abdós telescopis poden detectar i identificar events de trànsit tan chicotets com una caiguda de fluix del 1%, lo que permet la detecció de sistemes planetaris similars als del nostre sistema planetari.[13][14]

Kepler / K2

El telescopi espacial Kepler va servir en la missió Kepler entre el 7 de març de 2009 i l'11 de maig de 2013, a on va observar una part del cel en busca de planetes en trànsit dins dels 115 graus quadrats del cel al voltant de les constelacions Cygnus, Lyra i Draco.[15] Despuix d'això, el satèlit va continuar operant fins al 15 de novembre de 2018, esta volta canviant el seu camp a lo llarc de l'eclíptica a una nova àrea aproximadament cada 75 dies per una falla de la roda de reacció.[16]

TESS

TESS es va llançar el 18 d'abril de 2018 i està previst que inspeccione la major part del cel observant les seues franges definides a lo llarc de les llínees d'ascensió recta durant 27 dies cada una. Cada àrea enquestada medix 27 per 90 graus. Pel posicionament de les seccions, l'àrea propenca al eix de rotació de TESS s'inspeccionarà durant fins a 1 any, lo que permetrà l'identificació de sistemes planetaris en periodos orbitals més llarcs.

Busca de planetes extrasolars

El método del trànsit és el més amprat actualment en la busca de planetes extrasolars. Les missions Corot (2006) de l'EIXA, i Kepler (2009) de la NASA, han posat en òrbita satèlits en sensors fotomètrics del tipo CCD extremadament sensibles, en els que s'espera averiguar el número de planetes existents en la galàxia, aixina com trobar planetes del tamany i òrbita de la Terra per a finals de 2012.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ «merriam-webster. com/dictionary/transit Definition of TRANSIT» (en en). www. merriam-webster. com. Consultat el 2025-09-01.
  2. ↑ «global/spacebook/exoplanets/transit-method/ Transit Method» (en en). lco. global. Consultat el 2025-09-02.
  3. ↑ «com/2012/12/cassini-spacecraft-tracks-venus-transit-from-saturn/ Cassini Spacecraft Tracks Venus Transit From Saturn» (en en-us). Space Coast Daily. Consultat el 2025-09-02.
  4. ↑ jpl. nasa. gov/news/news. php? release=2014-183 «"Mercury Passes in Front of the Sun, as Seen From Mars"».NASA.
  5. ↑ 5,0 5,1 «How do you find an exoplanet?».Princeton, New Jersey.
  6. ↑ «planetary. org/artículs/down-in-front-the-transit-photometry-method Down in Front!: The Transit Photometry Method» (en en). The Planetary Society. Consultat el 2025-09-02.
  7. ↑ «ipac. caltech. edu/docs/counts_detail. html Exoplanet and Candidate Statitics». exoplanetarchive. ipac. caltech. edu. Consultat el 2025-09-02.
  8. ↑ 8,0 8,1 «archive. org/web/20060925140910/http://www. transit-of-venus. org. uk/safety. htm Transit of Venus - safety - UCLan» (en en). www. transit-of-venus. org. uk. Archivat des d'el transit-of-venus. org. uk/safety. htm original, el 2006-09-25. Consultat el 2025-09-02.
  9. ↑ «org/ The HATNet Exoplanet Survey». hatnet. org. Consultat el 2025-09-02.
  10. ↑ «archive. org/web/20210925064147/https://hatsurveys. org/ The HAT Exoplanet Surveys» (en en). hatsurveys. org. Archivat des d'el org/ original, el 2021-09-25. Consultat el 2025-09-02.
  11. ↑ «org/ HATPI». hatpi. org. Consultat el 2025-09-02.
  12. ↑ «"Early Results from the KELT Transit Survey".».Transiting Extrapolar Planets Workshop.
  13. ↑ «"The KELT-South Telescope"».Publications of the Astronomical Society of the Pacific..ISSN 1538-3873.doi:10.1086/665044.
  14. ↑ «archive. org/web/20190124180526/http://www. astronomy. ohio-state. edu/keltnorth/Method. html KELT-North: Method» (en en). www. astronomy. ohio-state. edu. Archivat des d'el astronomy. ohio-state. edu/keltnorth/Method. html original, el 2019-01-24. Consultat el 2025-09-02.
  15. ↑ «nasa. gov/mission/kepler/in-depth/ Kepler / K2 In Depth - NASA Science» (en en-us). Consultat el 2025-09-02.
  16. ↑ «"The K2 Mission: Characterization and Early Results".».Publications of the Astronomical Society of the Pacific.ISSN 1538-3873.doi:10.1086/676406.
  17. ↑ «archive. org/web/20090310212449/http://www. nasa. gov/pdf/314125main_Kepler_presskit_2-19_smfile.pdf Kepler: NASA’s First Mission Capable of Finding Earth-Size Planets» (en anglés). Archivat des d'el nasa. gov/pdf/314125main_Kepler_presskit_2-19_smfile.pdf original, el 10 de març de 2009. Consultat el 7 de març de 2009.

Enllaços externs

Astronomical transits en Wikimedia Commons.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Trànsit_astronòmic&oldid=1503855»