Anar al contingut

Cygnus (constelació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cygnus (constelació)

Cygnus o el Cisne és una constelació del hemisferi nort que travessa la Via Làctea. La disposició dels seus principals estreles fa que a voltes siga coneguda com la Creu del Nort, en contrast en la constelació austral de la Cruz del Sur.

Característiques destacables

Constelació Cygnus, AlltheSky.com

Deneb (α Cygni), l'estrela més lluenta de la constelació, ocupa un dels vèrtiços del cridat Triàngul d'estiu. És una supergigante blanca de classe espectral A2Ia[1] i una de les estreles més lluminoses de la Via Làctea, ya que és unes 160 000 voltes més lluminosa que el Sol.[2] En ser una estrela molt alluntada de nosatres, no es coneix en exactitut la distància a la que es troba, sent esta d'aproximadament 1550 anys llum.[3] Ademés, és el prototip d'un grup de variables que duen el seu nom, les variables Alfa Cygni, en les quals pulsacions no radials en múltiples periodos provoquen variacions de lluentor de l'orde de 0,1 magnituts. Deneb té un cuasi-periodo de 12 dies en una amplitut variable.

La segona estrela més lluenta de Cygnus és γ Cygni, denominada Sadr,[4] una supergigante groga de tipo F8Ib[5] més freda que Deneb en una temperatura efectiva de 6100 K. Té una massa 12 voltes més gran que la del Sol i una lluminositat 33 000 major que la lluminositat solar. La tercera estrela sobre lluentor és Aljanah (ε Cygni),[4] una jaganta taronja de tipo K0III[6] dotze voltes més gran que el Sol i 62 voltes més lluminosa; que sembla estar acompanyada per una tènue nana roja la separació actual de la qual és d'a lo manco 1700 ua.[7]


Fawaris, nom oficial de δ Cygni,[4] és un sistema estelar triple en dos components prou pròximes entre sí —una subgigante blanc-azulada B9.5IV i una estrela de la seqüència principal F1V— i una tercera més alluntada. El periodo orbital del parell interior és de 780 anys.[8] Una atra estrela múltiple és λ Cygni: el periodo orbital de les dos estreles interiors —molt semblants de tipo B5V— és d'11,68 anys, mentres que una tercera estrela, de tipo B7V, completa una orbita entorn al parell interior cada 387 anys. Per la seua banda, Albireo (β Cygni) és una de les estreles dobles més famoses del cel nocturn, sent els seus components una jaganta lluminosa taronja i una estrela blanc-azulada de la seqüència principal; no se sap si estan físicament relacionades o si simplement constituïxen una estrela doble òptica.[9]

ζ Cygni és una jaganta groga de tipo espectral G8IIIp i 4841 K de temperatura 112 vces més lluminosa que el Sol.[10] El seu principal interés és que és una estrela de bari en una elevada concentració d'este element, procedent d'una nana blanca acompanyant que ha pogut ser observada en el telescopi espacial Hubble a sol 0,036 segons d'arc de la jaganta.[11] El periodo orbital d'este sistema és de 17,8 anys.[12]

Una atra jaganta de tipo G8III és ρ Cygni; evidencia una baixa metalicitat ([Fe/H] = -0,15) i la seua lluminositat és 31 voltes major que la lluminositat solar.[13] ξ Cygni és una supergigante taronja de tipo K4.5Ib-II situada a uns 1150 anys llum; la mida de la seua diàmetro angular (5,816 milisegons d'arc) permet estimar el seu diàmetro, sent est unes 220 voltes més gran que el del Sol.[14] η Cygni és una jaganta taronja de tipo K0III molt semblant a la component principal de Aljanah, encara que està casi al doble de distància de la Terra que esta; té una temperatura de 4872 K i una massa llaugerament inferior a la del Sol. Per la seua banda, σ Cygni és una supergigante blanc-azulada de tipo espectral B9Iab alguna cosa menor que Deneb. Té una temperatura efectiva de 10 388 K i la seua atmòsfera està enriquida en heli aixina com en certs elements pesats com ceri i europi.[15]

ο2 Cygni (32 Cygni) és una binaria eclipsante composta per una freda supergigante de tipo espectral K7 277 voltes més gran que el Sol[16] i una estrela de la seqüència principal de tipo B1V molt més calent, sent el seu periodo orbital de 1148 dies.[17]

ο1 Cygni (31 Cygni) també és una binaria eclipsante, si be en un periodo més llarc (10,3 anys);[18] l'estrela primària també és una supergigante taronja, de tipo K3I, en un radi 127 voltes més gran que el ràdio solar.[16]

61 Cygni, sistema binari a sol 11,3 anys llum, va ser la primera estrela —excloent el Sol— la distància del qual a la Terra va ser medida. El sistema està format per dos nanes taronges de tipo K5V[19] i K7V[20] la separació mija del qual és de 84 ua. l'excentricitat de l'òrbita, ε = 0,49, fa que la seua separació varie entre 44 ua en el periastro i 124 ua en l'apoastro.[21] Encara que no existix consens sobre l'edat del sistema, esta ha segut estimada en 6000 ± 1000 millons d'anys.[22] Per la seua banda, 17 Cygni és una estrela triple la component principal de la qual, de tipo espectral F7V, té una temperatura efectiva de 6455 K i una lluminositat 3,66 voltes major que la lluminositat solar.

Variacions de lluentor (mv), temperatura, ràdio i lluminositat bolométrica de χ Cygni

Entre les variables de la constelació cal destacar a χ Cygni, variable Mira que presenta la major variació de lluentor en una estrela. De tipo espectral S —la més lluenta d'esta classe—,[23] té una temperatura entre 2699 i 3148 K, i una lluminositat 6034 voltes superior a la solar.

Entre juliol i agost de 2005, la seua lluentor va alcançar magnitut 3,8 d'acort a varis informes de l'AAVSO, lo que va supondre la seua lluentor màxima en els últims 148 anys.[24] Alguna cosa més tènue és la també variable Mira R Cygni, de lluentor variable entre magnitut 6,10 i 14,40.[25] RW Cygni és una supergigante roja lluminosa —la seua lluminositat és 126 000 voltes major que la del Sol—[26] de 3920 K de temperatura efectiva; és una variable semirregular SRC en un periodo de 550 dies. V Cygni és una freda estrela de carbono, una de les més lluentes en la regió de l'infrarroig centrada en 2,2 μm.[27] TT Cygni és una atra estrela de carbono de 2825 K de temperatura, distant més de 1800 anys llum i rodejada per una envoltura de pols;[28] és també una variable semirregular, pero de tipo SRB. WX Cygni és una estrela de carbono de de tipo J en una temperatura de 2940 K i una relació C/O = 1,02.[29] Per una atra part, X Cygni és una cefeida la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 5,85 i 6,91 a lo llarc d'un periodo de 16,386 dies.[30] De distintes característiques, XX Cygni és una estrela antiga de població II de tipo espectral variable entre A5 i F5; és una variable SX Phoenicis la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 11,28 i 12,13 en un cicle de tan sol 0,134865 dies.

XZ Cygni és una de les variables RR Lyrae més estudiades: la seua lluentor varia entre magnitut 8,9 i 10,16 en un periodo d'11,20 hores que es caracterisa per un efecte Blazhko —variació secundària de l'amplitut— extrem.[31]

P Cygni és una estrela que en 1600 va aparéixer com un astre de tercera magnitut en un lloc a on no s'havia observat anteriorment cap estrela. És una variable blava lluminosa (VLA) distant 1560 pársecs[32] 700 000 voltes més lluminosa que el nostre Sol.[33] NML Cygni és una hipergigante roja en un tamany estimat més de 1100 voltes major que el del Sol,[34] per lo que és una de les estreles més grans que es coneixen. Una atra variable interessant és SS Cygni, variable cataclísmica prototip d'un subgrup de novas nanes. És una estrela binaria a on la primària és una nana blanca densa i calenta, i la secundària una nana taronja de tipo espectral K4. La proximitat entre les dos estreles propícia que la nana taronja perga matèria de la seua superfície, la qual passa a formar part d'un disc de acreiximent entorn a la nana blanca; l'inestabilitat de dit disc provoca els esclats observats en esta variable.[35] Aixina mateix, CI Cygni és una estrela simbiòtica[36] que consta d'una jaganta roja i una nana blanca; despuix d'un periodo d'inactivitat de 30 anys, CI Cygni va sofrir un brusc esclat en agost de 2008 quan la seua lluentor en banda B va aumentar 1,9 magnituts.

Image de Cygnus X-1 obtinguda en l'observatori de rajos X Chandra

Una atra estrela notable en Cygnus és WR 142, una estrela de Wolf-Rayet de tipo espectral WO, molt poc freqüent. Extraordinàriament calent, té una temperatura efectiva de 200 000 K i és un objecte molt compacte, puix el seu radi equival al 40 % del radi solar, pese a que la seua massa és 20 voltes major que la del Sol. També té gran interés WR 140, binaria que consta d'una estrela de Wolf-Rayet de tipo WC7 i una estrela blava de tipo O5.5fc; les dos components es mouen en una òrbita molt excèntrica (ε = 0,8993) que completen cada 7,93 anys.[37] Igualment, dins dels llímits d'esta constelació es troba Cygnus X-1, font de rajos X àmpliament acceptada com un forat negre.[38]

Entre les estreles en sistemes planetaris es troba 16 Cygni, un sistema triple de dos nanes grogues i una nana roja; la més tènue de les nanes grogues té un planeta.

Gliese 777 és una binaria composta per una subgigante groga de tipo G6IV i una nana roja, havent-se descobert tres planetes al voltant de la subgigante: el més exterior, 1,68 voltes més massiu que Júpiter, es mou en una òrbita apreciablement excèntrica (ε = 0,36), mentres que els dos més interns tenen masses 26 i 10 voltes majors que la de la Terra.[39][40] HD 187123 és un anàlec solar de tipo G2V en dos planetes extrasolars, un de tipo «júpiter calent» —en el qual s'ha detectat la presència d'aigua— i un atre de tipo «júpiter excèntric».

HD 188753 és una atra nana groga de tipo espectral G8V i 5750 K de temperatura[41] que forma part d'un sistema triple, ya que a una distància mija d'11,65 ua d'ella orbita un parell de nanes taronges de tipo K0V i K7V; en 2005 es va anunciar el descobriment d'un planeta en òrbita al voltant de l'estrela principal,[42] encara que dit planeta no ha pogut ser confirmat posteriorment.[43] Per una atra part, Cygnus és una de les constelacions a on el satèlit Kepler va portar a terme la busca de planetes extrasolars, trobant al voltant de cent estreles en planetes.[44] Un dels sistemes més notables és Kepler-11, nana groga en sis planetes en òrbites coplanars; els periodos orbitales dels cinc planetes més interns són inferiors a 50 dies, lo que supon que tots ells estarien englobats dins de l'òrbita de Mercurio en el nostre sistema solar.[45]

També és interessant l'exoplaneta KELT-9b que orbita al voltant d'HD 195689; a data de 2017 és considerat el planeta més calent descobert, ya que en la seua superfície s'alcancen els 10 170 K de temperatura.[46] Un atre planeta en Cygnus, denominat Kepler-1704 b, té una òrbita extremadament excèntrica (ε = 0,921) entorn a la seua estrela, lo que fa que la seua temperatura fluctue 700 °C a lo llarc del seu periodo orbital de 2,7 anys.[47]


KIC 8462852 —cridada també Estrela de Boyajian perque va anar inicialment investigada per l'astrònoma Tabetha S. Boyajian— és una estrela de Cygnus que presenta fluctuacions de llum inusuals que impliquen una disminució de la seua lluentor de fins a un 22 %; s'han propost diverses hipòtesis per a explicar estos grans canvis irregulars, pero cap explica completament tots els aspectes del seu curva de llum.[48]

Cúmul obert M29

La constelació conté dos objectes del catàlec Messier. M29 és un cúmul obert dispers de 13,2 millons d'anys d'antiguetat que es troba a una incerta distància de 3740 anys llum. M39 és un atre cúmul obert més propenc —està situat a uns 1000 anys llum— i té una edat intermija, estimada en 280 millons d'anys. Trenta estreles són membres segurs del cúmul i ocupen un volum d'uns sèt anys llum de diàmetro.[49]

Image de NGC 6826 obtinguda en el telescopi espacial Hubble

Cygnus conta en diverses nebuloses, sent NGC 7000, cridada també nebulosa Norteamérica, una de les més conegudes. És una nebulosa d'emissió que es troba a una distància aproximada de 2590 anys llum; l'estrela responsable de l'ionisació del hidrogen que produïx l'emissió de llum és MASS J20555125+4352246 —oficialment cridada estrela Bajamar—,[4] binaria constituïda per dos estreles calentes de tipo espectral O. NGC 7000 i la propenca nebulosa Pelícano (IC 5070) formen part de la mateixa núvol interestelar de hidrogen ionizado (regió HII). També la nebulosa Medialuna (NGC 6888) és una nebulosa d'emissió, creada pel fort vent estelar originat per l'estrela de Wolf-Rayet WR 136 que choca i dinamisa el vent més llent que va expulsar l'estrela quan es va convertir en una jaganta roja fa uns 250 000 anys.[50]

Pel contrari, l'estrela de Campbell[51] és també una estrela de Wolf-Rayet si be està en el centre d'una nebulosa planetària (PK 064+05 1); l'edat aproximada d'esta nebulosa és de 700 o 800 anys. Una atra nebulosa planetària és NGC 6826, coneguda també pel sobrenom de «nebulosa de l'Ull que Parpadea», situada a lo manco a 5200 anys llum de la Terra. L'estrela central té una temperatura efectiva de 56 000 - 65 000 K i és 6000 voltes més lluminosa que el Sol.[52]

Cygnus conté varis restants de supernova, entre ells CTB 80, que el seu remanente estelar, denominat PSR B1951+32, va ser descobert en 1988 i és un púlsar energètic en un periodo de rotació de 39,5 ms.[53] CTB 87 és un atre restant de supernova, provablement originat per una supernova de tipo II fa uns 9000 anys. En el seu centre ha quedat una estrela de neutrons —resolta per primera volta en l'observatori de rajos X Chandra— que està envolta per una compacta i estesa nebulosa de rajos X.[54][55]

Estreles principals

Estrela doble Albireo (β Cygni)
16 Cygni en llum visible
Concepció artística del sistema SS Cygni
l'Estrela de Campbell i la nebulosa planetària associada a ella, observades pel telescopi espacial Hubble[56]

Referències

  1. ↑ Deneb (SIMBAD)
  2. ↑ “A Five-year Spectroscopic and Photometric Campaign on the Prototypical α Cygni Variable and A-type Supergiant Star Deneb” (2011). The Astronomical Journal 141 (1): 17. doi:10.1088/0004-6256/141/1/17. Bibcode: 2011AJ....141...17R.
  3. ↑ arXiv:{{{arxiv}}}
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 22 de maig de 2021.
  5. ↑ Sadr (SIMBAD)
  6. ↑ * eps Cyg -- Double or Multiple Star (SIMBAD)
  7. ↑ Giennah Cygni (Stars, Jim Kaler)
  8. ↑ “Dynamical masses of a selected sample of orbital binaries” (2012). Astronomy and Astrophysics 546: A69. doi:10.1051/0004-6361/201219774. Bibcode: 2012A&A...546A..69M.
  9. ↑ (2022).«Yet another star in the Albireo system. The discovery of Albireo Ad».Astronomy and Astrophysics.661(A49)
    6 pp..Consultat el 25 de setembre de 2025.
  10. ↑ «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity».The Astronomical Journal.135(1)
    209–231.doi:10.1088/0004-6256/135/1/209.
  11. ↑ «Resolving Sirius-like binaries with the Hubble Space Telescope».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.322(4)
    891–900.doi:10.1046/j.1365-8711.2001.04203.x.
  12. ↑ “Where llaure all the Sirius-like binary systems?” (2013). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 435 (3): 2077. doi:10.1093/mnras/stt1433. Bibcode: 2013MNRAS.435.2077H.
  13. ↑ “33 New Stellar Angular Diameters from the NPOI, and Nearly 180 NPOI Diameters as an Ensemble” . The Astronomical Journal 166 (6): 268. doi:10.3847/1538-3881/ad08be. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2023AJ....166..268B.
  14. ↑ “Angular Diameters and Fonamental Parameters of Forty-four Stars from the Navy Precision Optical Interferometer” . The Astronomical Journal 162 (5): 198. doi:10.3847/1538-3881/ac2431. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2021AJ....162..198B.
  15. ↑ “Elemental abundances of the supergiant stars σ Cygnus and η Leonis” (2013). New Astronomy 25: 50. doi:10.1016/j.newast.2013.03.013. Bibcode: 2013NewA...25...50T.
  16. ↑ 16,0 16,1 “A Catalog of Known Galactic K-M Stars of Class I Candidate Ret Supergiants in Gaia DR2” . The Astronomical Journal 158 (1): 20. doi:10.3847/1538-3881/ab1cbd. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2019AJ....158...20M.
  17. ↑ «Astrometric orbits of SB^9 stars».Astronomy and Astrophysics.442(1)
    365–380.doi:10.1051/0004-6361:20053003.
  18. ↑ Videla, Miguel. “Bayesian Inference in Single-line Spectroscopic Binaries with a Visual Orbit”. The Astronomical Journal 163 (5): 220. doi:10.3847/1538-3881/ac5ab4. ISSN 1538-3881. Bibcode: 2022AJ....163..220V.
  19. ↑ V* V1803 Cyg - Variable of BY Dra type (SIMBAD)
  20. ↑ 61 Cyg B -- High Proper Motion Star (SIMBAD)
  21. ↑ «Sixth Catalog of Orbits of Visual Binary Stars (WDS-ORB6)».
  22. ↑ «The radii of the nearby K5V and K7V stars 61 Cygni A & B. CHARA/FLUOR interferometry and CESAM2k modeling».Astronomy and Astrophysics.488(2)
    667–674.doi:10.1051/0004-6361:200810080.
  23. ↑ «Khi Cygni». AAVSO. Consultat el 23 de maig de 2021.
  24. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Alan MacRobert. «Chi Cygni's Record-Breaking Maximum» (en anglés). Sky and Telescope. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2013. Consultat el 7 de setembre de 2006.
  25. ↑ R Cygni (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  26. ↑ “The 'ret supergiant problem': the upper luminosity boundary of Type II supernova progenitors” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 493 (1): 468–476. doi:10.1093/mnras/staa174. Bibcode: 2020MNRAS.493..468D.
  27. ↑ (2022).«Characterisation of Galactic carbon stars and related stars from Gaia EDR3».Astronomy and Astrophysics.664(A45)
    14 pp..Consultat el 18 de maig de 2023.
  28. ↑ (2022).«Investigating dust properties in AGB wind-ISM interaction regions».Astronomy and Astrophysics.663(A64)
    37 pp..Consultat el 1 de giner de 2026.
  29. ↑ “Proton ingestion in asymptotic giant branch stars as a possible explanation for J-type stars and AB2 grains” . Astronomy and Astrophysics 691: L7. doi:10.1051/0004-6361/202451013. Bibcode: 2024A&A...691L...7C.
  30. ↑ X Cygni (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  31. ↑ (2004).«The Changing Blazhko Effect of XZ Cygni».The Astronomical Journal.127(3)
    1653-1663.Consultat el 2 d'abril de 2026.
  32. ↑ “Intensity interferometry of P Cygni in the H α emissió line: Towards distance calibration of LBV supergiant stars” (2020). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 494: 218–227. doi:10.1093/mnras/staa588. Bibcode: 2020MNRAS.494..218R.
  33. ↑ P Cygni (SEDS.org)
  34. ↑ “The distance and size of the ret hypergiant NML Cygni from VLBA and VLA astrometry” (2012). Astronomy and Astrophysics 544: A42. doi:10.1051/0004-6361/201219587. Bibcode: 2012A&A...544A..42Z.
  35. ↑ «SS Cygni». AAVSO. Consultat el 23 de maig de 2021.
  36. ↑ «CI Cygni». AAVSO. Consultat el 23 de maig de 2021.
  37. ↑ (2025).«Dynamic Imprints of Colliding-wind Dust Formation from WR 140».The Astrophysical Journal Letters.979(1)
    10 pp..Consultat el 13 de febrer de 2026.
  38. ↑ «Cygnus X-1: A Black Hole Confirmed». Centauri Dreams. Consultat el 24 de maig de 2021.
  39. ↑ “Tingues New and Updated Multi-planet Systems, and a Survey of Exoplanetary Systems” . The Astrophysical Journal 693 (2): 1084–1099. doi:10.1088/0004-637X/693/2/1084. Bibcode: 2009ApJ...693.1084W.
  40. ↑ “The NEID Earth Twin Survey. II. Dynamical Masses in Seven High-acceleration Star Systems” . The Astronomical Journal 170 (1). doi:10.3847/1538-3881/add922. Bibcode: 2025AJ....170...52G.
  41. ↑ “A Spitzer Infrared Spectrograph Study of Debris Disks Around Planet-host Stars” . The Astronomical Journal 141 (1): 11. doi:10.1088/0004-6256/141/1/11. Bibcode: 2011AJ....141...11D.
  42. ↑ The triple sunset that should not exist.
  43. ↑ “No evidence of a hot Jupiter around HD 188753 A” . Astronomy and Astrophysics 466 (3): 1179–1183. doi:10.1051/0004-6361:20066835. Bibcode: 2007A&A...466.1179E.
  44. ↑ NASA. “Kepler: NASA's First Mission Capable of Finding Earth-Size Planets”. NASA. Recuperate le 14 de març de 2009.
  45. ↑ «Astronomers Find 6-Pack of Planets in Alien Solar System». Space.com. Consultat el 24 de maig de 2021.
  46. ↑ “A giant planet undergoing extreme-ultraviolet irradiation by its hot massive-star host” . Nature 546 (7659): 514–518. doi:10.1038/nature22392. ISSN 1476-4687. PMID 28582774. Bibcode: 2017Natur.546..514G.
  47. ↑ “Giant Outer Transiting Exoplanet Mass (GOT 'EM) Survey. II. Discovery of a Failed Hot Jupiter on a 2.7 Yr, Highly Eccentric Orbit” . The Astronomical Journal 162 (4). doi:10.3847/1538-3881/ac134b. Bibcode: 2021AJ....162..154D.
  48. ↑ “Planet Hunters IX. KIC 8462852 – where's the flux?” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 457 (4): 3988–4004. doi:10.1093/mnras/stw218. Bibcode: 2016MNRAS.457.3988B.
  49. ↑ Messier 39 (SEDS.org)
  50. ↑ «Hubble Watches Star Tear Apart its Neighborhood». Hubblesite. Consultat el 24 de maig de 2021.
  51. ↑ Campbell's star - Planetary Nebula (SIMBAD)
  52. ↑ (2018).«HST/WFPC2 imaging analysis and cloudy modelling of the multiple-shell planetary nebulae NGC 3242, NGC 6826, and NGC 7662».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.480(2)
    1626-1638.Consultat el 3 de maig de 2023.
  53. ↑ (1988).«A fast pulsar in radi nebula CTB80».Nature.331
    50-53.Consultat el 1 de novembre de 2021.
  54. ↑ (2020).«A radi continuum and polarization study of the pulsar wind nebula CTB 87 (G74.9+1.2)».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.496(1)
    732-738.Consultat el 21 de setembre de 2021.
  55. ↑ (2013).«X-Ray Observations of the Supernova Remnant CTB 87 (G74.9+1.2): An Evolved Pulsar Wind Nebula».The Astrophysical Journal.774(1)
    10 pp..Consultat el 21 de setembre de 2021.
  56. ↑ «[1]». Consultat el 17 de setembre de 2013.

Notes


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cygnus_(constelació)&oldid=1504908»