V1687 Cygni
.png)
| Constelació | Cygnus |
| Ascensió recta α | 20h 20min 27,98s |
| Declinació δ | +43º 51’ 16,3’’ |
| Distància | 6030 ± 520 anys llum |
| Magnitut visual | +6,89 (conjunta) |
| Magnitut absoluta | -10,7 / -9,0 |
| Lluminositat | 1.500.000 / 316.000 sols |
| Massa | 54 / 20 sols |
| Tipo espectral | O5I / WC7 |
| Velocitat radial | +21 km/s |
V1687 Cygni (HD 193793 / WR 140)[1] és un sistema estelar en la constelació de Cygnus, el cisne, de magnitut aparent +6,89. Es troba a uns 6000 anys llum de distància del sistema solar.
V1687 Cygni és una sistema binari massiu format per una supergigante blava de tipo espectral O5 i una estrela de Wolf-Rayet de tipo WC7. La supergigante és l'estrela més lluminosa, 1,5 millons de voltes més que el Sol, i la seua massa s'estima en 54 ± 20 masses solars. La seua companyera és una estrela de Wolf-Rayet 316.000 voltes més lluminosa que el Sol en una massa de 20 ± 4 masses solars. El periodo orbital del sistema és de 7,9 anys i l'òrbita és molt excèntrica (ε = 0,88), lo que comporta una separació entre components en el periastro —mínima separació— de 2 UA aumentant fins a 30 UA en l'apoastro.
Els sistemes estelars massius de tipo WR+O, com V1687 Cygni, produïxen plasma d'alta temperatura calfat pel choc entre el vent estelar de l'estrela de Wolf-Rayet i el del seu acompanyant. Això crea una regió de colisió del vent (WCR en anglés) que és font d'emissió tèrmica (rajos X durs) i no tèrmica (sincrotrón), sorgint esta última d'electrons i ions accelerats a energies relativistes. En el cas de V1687 Cygni, l'excentricitat de l'òrbita modula clarament les espectaculars variacions en l'emissió, observades en llongituts d'ona que van des de rajos X fins a ones de radi.
El sistema també és notable per ser el primer en el que es va vore un aument de lluminositat en l'infrarroig, atribuït a la formació de pols que té lloc allí quan el carbono es condensa en núvols pareguts a suja en el vent estelar, absorbint una chicoteta part de la radiació ultravioleta de les dos estreles i calfant-se fins a 1.000 Kelvin per a ser posteriorment dispersat pel vent estelar i en gelar-se per alluntar-se de les dos estreles anar disminuint la seua emissió de radiació infrarroja. S'han observat varis d'estos episodis (i inclús en 2001 es va poder captar en el infrarroig la pols formada), en una periodicitat entre ells que coincidix en el periodo orbital del sistema, i tenen lloc quan les dos estreles estan prop de la seua periastro. Açò ha convertit a V1687 Cygni en el prototip de sistemes en estreles Wolf-Rayet en els quals hi ha una formació periòdica de pols interestelar.[2]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «V1687 Cygni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.