Suja
.jpeg){kind=link}
Es diu suja a les partícules sòlides de tamany molt chicotet (de 25 a 700 nanómetros) en la seua majoria compostes de carbono negre impuro, polvorisat, i generalment de colors obscurs més be negrencs resultants de la combustió incompleta o pirólisis d'un material orgànic (que conté carbono) com fusta, carbó, fueloil, residus d'oli, paper, plàstics i desperdicis domèstics. En general té un contingut de carbono de fins al 60 %, un alt contingut de material inorgànic i una fracció orgànica.[1][2]
El seu aspecte és similar a la cendra pero en un to més negre.
La suja causa càncer i malalties pulmonars.[3]
És la segona causa més important del calfament global.[4]
Descripció
La formació de suja és un procés complex, una evolució de la matèria en la que un número de molècules travessen moltes reaccions físiques i químiques en qüestió de milisegons.
La suja és carbono amorfo en forma pareguda a la pols. La suja en fase gaseosa conté hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP).[5] Els HAP en la suja són mutágenos coneguts[6] i estan classificats com un carcinógeno per als humans pel International Agency for Research on Cancer (IARC).[7]
La suja es forma durant la combustió incompleta de molècules precursores com el acetileno. Consistix en nanopartículas aglomeradas en diàmetros entre 6 i 30 nm.
Les partícules de suja poden mesclar-se en òxits metàlics i en minerals i poden recobrir-se en àcit sulfúric.[8]
En els últims estudis es recomana usar el terme suja refractario (refractory black carbon, rBC).
Mecanisme de formació de la suja
Molts detalls de la química de la formació de la suja permaneixen sense resposta, pero hi ha alguns acorts:
- La suja comença en algun precursor químic o sobre alguna superfície com la paret d'un fumeral.
- Es produïx una nucleación de molècules pesades per a formar partícules.
- El creiximent de la superfície de la partícula es produïx en absorbir molècules en fase gaseosa.
- La coagulació es produïx per colisions partícula-partícula reactives
- L'oxidació de les molècules i les partícules de suja reduïx la formació de suja.
Referències
- ↑ IARC (ed.): «Soot, as found in occupational exposure of chimmey sweeps» (en anglés). Consultat el 27 d'agost de 2017.
- ↑
«Recent studies on soot modeling for dièsel combustion».Renewable and Sustainable Energy Reviews.48
- 635–647.doi:10.1016/j.rser.2015.04.019.
- ↑ (2013).«Bounding the role of black carbon in the climate system: A scientific assessment».Journal of Geophysical Research: Atmospheres.118(11)
- 5380.doi:10.1002/jgrd.50171.
- ↑ Juliet Eilperin. The Washington Post (ed.): «Black carbon ranks as second-biggest human cause of global warming». Consultat el 4 de febrer de 2013.
- ↑ Rundel, Ruthann, "Polycyclic Aromatic Hydrocarbons, Phthalates, and Phenols", in Indoor Air Quality Handbook, John Spengleer, Jonathan M. Samet, John F. McCarthy (eds), pp. 34.1-34.2, 2001
- ↑ Rundel, Ruthann, "Polycyclic Aromatic Hydrocarbons, Phthalates, and Phenols", in Indoor Air Quality Handbook, John Spengleer, Jonathan M. Samet, John F. McCarthy (eds), pp. 34.18-34.21, 2001
- ↑ Inchem.org (ed.): «Soots (IARC Summary & Evaluation, Volume 35, 1985)». Consultat el 4 de febrer de 2013.
- ↑ Niessner, R. (2014), The Many Faç of Soot: Characterization of Soot Nanoparticles Produced by Engines. Angew. Chem. Int. Ed., 53: 12366–12379. doi:10.1002/anie.201402812
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hollín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.