Núvol interestelar
Un núvol interestelar és una acumulació de gas, plasma i pols en l'espai interestelar d'una galàxia, com la Via Làctea.[2] En atres paraules, és una regió més densa que el promig del mig interestelar (ISM).[3] Depenent del seu densitat, tamany i temperatura, l'hidrogen del núvol pot ser:
- Neutral, formant una regió H I.[4]
- Ionizado (en estat de plasma), formant una regió H II.[5]
- Molecular, constituint una núvol molecular (a voltes cridada núvol dens).[6]
Els núvols neutrals i ionisades també reben el nom de núvols difusas. Els núvols interestelares es formen a partir de material expulsat per estreles com les jagantes roges en les seues etapes finals.[7]
Composició química
editarLa composició química dels núvols interestelares es determina per mig de l'estudi de la radiació electromagnètica (EM) que emeten, la qual comprén des d'ones de radi fins a rajos gamma, passant per la llum visible. Els grans radiotelescopis analisen l'intensitat de freqüències específiques de l'espectre electromagnètic, característiques dels espectres de certes molèculas.[8]
Els núvols interestelares fredes tendixen a emetre radiació EM de llongituts d'ona llargues. Cartografiar l'abundància d'estes molècules permet comprendre la variabilitat de la composició dels núvols. En els núvols més calents, és comú trobar ions de molts elements químics, els espectres dels quals són visibles en llum visible i ultravioleta.[5]
Els radiotelescopis també poden agranar el cel, registrant les intensitat de cada tipo de molècula. Els picos en certes freqüències indiquen una major abundància d'eixa molècula o àtom en el núvol. L'altura del pic és proporcional a la seua abundància relativa.[9]
Molècules inesperades en els núvols interestelares
editarArchiu:Diving into the Lagoon Nebula.ogv
Fins fa poc, es pensava que les reaccions químiques en els núvols interestelares eren molt llentes, produint solament molècules simples per les seues baixes temperatures i densitat. No obstant, s'han detectat molècules orgàniques complexes que els científics no esperaven trobar en estes condicions, com formaldehit, metanol i etenol (alcohol vinílico).[10] Les reaccions que creen estes substàncies són conegudes en la Terra, a on ocorren a temperatures i pressions molt més altes. La seua presència en l'espai indica que estes reaccions ocorren més ràpit de lo que se suponia, provablement a través de mecanismes en fase gaseosa poc comunes en la química orgànica terrestre.[11] Estes reaccions s'estudien en detalle en l'experiment CRESU.[12]
Els núvols interestelares també oferixen un laboratori per a estudiar la presència i les proporcions de metals en l'espai. Estes proporcions ajuden a desenrollar teories sobre cóm es produïxen els elements, especialment quan no coincidixen en les que s'esperen de la nucleosíntesis estelar, lo que sugerix mecanismes alternatius com l'espalaació de rajos còsmics.[13]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Carved by Massive Stars». ESO Picture of the Week. European Southern Observatory. Consultat el 13 de setembre de 2013.
- ↑ Spitzer, Lyman (1978). «1 (The Interstellar Medium)», Physical Processes in the Interstellar Medium, Wiley-Interscience. ISBN 978-0-471-29335-4.
- ↑ Draine, Bruce T. (2011). «2 (The Interstellar Medium)», Physics of the Interstellar and Intergalactic Medium, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-12214-4.
- ↑ Kaufmann, William J. (1994). «21 (The Interstellar Medium)», Universe, 4.ª edició, W.H. Freeman. ISBN 978-0-7167-2379-0.
- ↑ 5,0 5,1 Osterbrock, Donald E. (2006). «1 (Ionized Nebulae)», Astrophysics of Gaseous Nebulae and Active Galactic Nuclei, 2.ª edició, University Science Books. ISBN 978-1-891389-34-4.
- ↑ Bergin, Edwin A.; Tafalla, {{{nom2}}} (2007). «Molecular Clouds», Protostars and Planets V, University of Arizona Press, pp. 213-234. ISBN 978-0-8165-2654-3.
- ↑ (1996).«Circumstellar envelopes and the formation of interstellar dust».Astronomy and Astrophysics Review.7(2)
- 97-207.doi:10.1007/BFb0103670.
- ↑ (1986).«Molecular Spectroscopy in the Interstellar Medium».Annual Review of Astronomy and Astrophysics.24
- 1-42.doi:10.1146/annurev.aa.24.090186.000245.
- ↑ Project Leader Dr. Lochner. «Spectra and What Scientists Ca Learn From Them». Goddard Space Flight Center, NASA. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2010. Consultat el 12 de febrer de 2010.
- ↑ (2009).«Complex Organic Molecules in the Interstellar Medium».Annual Review of Astronomy and Astrophysics.47(1)
- 427-480.doi:10.1146/annurev-astre-082708-101654.
- ↑ Charles Blue. «Scientists Toast the Discovery of Vinyl Alcohol in Interstellar Space». National Ràdio Astronomy Observatory. Consultat el 9 de febrer de 2010.
- ↑ (2003).«Kinetics in the Interstellar Medium: The CRESU Technique».Chemical Reviews.103(12)
- 4735-4752.doi:10.1021/cr020439x.
- ↑ (2000).«Newly Synthesized Lithium in the Interstellar Medium».Nature.405(6787)
- 656–658.doi:10.1038/35015028.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nube interestelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.