Anar al contingut

Superjaganta groga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Evolució d'estreles de distintes masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de superjaganta groga apareix marcada com SGAm per al cas de la traça evolutiva de l'estrela de 15 masses solars.

Des del punt de vista de l'evolució estelar, la fase de superjaganta groga és una fase intermija entre la de superjaganta blava i la de superjaganta roja que travessen les estreles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars, el llímit superior depén fortament de la metalicitat i, en menor mida, de la velocitat de rotació de l'estrela). És una fase de molt curta duració, per lo que es coneixen molt poques estreles en esta categoria. En ella les estreles s'unflen a gran velocitat com a conseqüència dels canvis que s'estan produint en el seu núcleu despuix de haver eixit de la seqüència principal. Aixina, una estrela passa de tindre un radi de vàries decenes de millons de km al principi d'esta fase a transformar-se en una superjaganta roja de vàries unitats astronòmiques de tamany.

Des del punt de vista de la classificació espectral, una superjaganta groga és una estrela superjaganta (açò és, pertanyent a la classe de lluminositat Ia si és de les més lluminoses o a la Ib si és de les menys lluminoses) de tipo espectral A, F o G.

Principals superjagantes grogues

Un excelent eixemple d'estrela superjaganta groga és Canopus, l'estrela alfa de la constelació de Carina. Ademés d'esta, en la taula següent s'arrepleguen algunes de les superjagantes grogues més conegudes.

Nom Denominació de Bayer Tipo espectral Lluminositat (sols) Distància (Anys llum)
Canopus α Carinae F0II 13.300 310
Mirfak α Persei F5 Ib 5.400 590
Wezen δ Canis Majoris F8 Iab 50.000 1800
Polaris α Ursae Minoris F7Ib 2.440 431
Sadr γ Cygni F8 Ib 65.000 1520
Sadalmelik α Aquarii G2 Ib 3.000 760
Azmidiske ξ Puppis G6 Iab-Ia 8.300 1300
Mebsuta ε Geminorum G8 Iab 7.600 900

Vore també