Anar al contingut

Canopus (estrela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Canopus (estrela)

Canopus[1][2] o Canopo és el nom de l'estrela Alfa Carinae (α Car). En magnitut aparent −0.72, és la més lluenta de la constelació de Carina («La Quilla») i la segona més lluenta del cel nocturn despuix de Siri (α Canis Majoris), la magnitut del qual és −1.47. És circumpolar al sur de la latitut 37° S.

Situada a uns 310 anys llum del Sol, Canopus és una jaganta lluenta de tipo espectral A9, per lo que és essencialment blanca quan es veu simple vista. Té una lluminositat més de 10 000 voltes superior a la lluminositat del Sol, és huit voltes més massiu que el Sol i s'ha expandit fins a 71 voltes el ràdio del Sol. El seu fotosfera ampliada té una temperatura efectiva d'al voltant de 7400 K. Canopus està experimentant una crema de heli en el núcleu i actualment es troba en l'anomenada fase de bucle blau del seu evolució, havent passat ya per la branca de les jagantes roges despuix d'agotar el hidrogen del seu núcleu. Canopus és una font de rajos X, provablement emesos pel seu corona.

Pel seu prominent aspecte, Canopus ha segut objecte de la mitologia de molts pobles antics. En general, es considera que el seu nom prové de la mitologia. Canopo, que va ser navegant de Menelao, rei d'Esparta. l' amanecer acrónico marcava la data de la festa de Ptolemaia en Egipte. En l'antiga Índia, va rebre el nom d'Agastya pel venerat sabio Védico. Per als astrònoms chinencs, era conegut com el Vell del Pol Sur.

Nom

[editar | editar còdic]

D'acort en l'obra de Richard Hinckley Allen Star Names: Their Lore and Meaning,[3] el nom Canopus té dos orígens possibles. El primer prové de les llegendes de la guerra de Troya, ya que la constelació de Carina formava part en l'antiguetat de la jagantesca constelació Argo Navis («El navío Argos»), és dir, el barco utilisat per Jasón i els Argonautas; l'estrela més lluenta de la constelació va rebre el nom del pilot del barco de Menelao, Canopus. El segon orige del nom prové del idioma copto, parlat en Egipte; Kahi Nub («Terra dorada»), faria referència al color de l'estrela vista sobre el horisó des d'este país, enrogit per l'extinció atmosfèrica.

En l'antiga astrologia hindú, l'estrela és coneguda com Agastya, un dels rishi —sabio mítics—, fill dels deus Varuna i Mitra.

  • Argo Navis era la nau utilisada per Jasón i els argonautas en la llegenda de la Guerra de Troya. L'estrela més lluenta de la constelació va rebre el nom d'un pilot de barco d'una atra llegenda grega: [Canopus (mitologia)|Canopus]], pilote de la nau de Menelao en la seua busca per a recuperar a Helena de Troya en acabant de que fora raptada per Paris.[4]
  • Un antic port egipcíac en ruïnes cridat Canopus es troba prop de la desembocadura del Nilo, lloc de la Batalla del Nilo. S'especula que el seu nom deriva de la llengua egipcíaca Coptic Kahi Nub («Terra Dorada»), que fa referència a cóm hauria aparegut Canopus prop del horisó en l'antic Egipte, enrogit per l'extinció atmosfèrica des d'eixa posició.[4][5]

En 2016, l'Unió Astronòmica Internacional va organisar un Working Group on Star Names (WGSN) per a catalogar i estandardisar els noms propis de les estreles.[6] El primer bolletí de la WGSN de juliol de 2016 incloïa una taula en els dos primers lots de noms aprovats per la WGSN, que incloïa Canopus per a esta estrela.[7] Canopus està ara inclós en el Catàlec de noms d'estreles de la IAU.[8]

Canopus marcava tradicionalment el timó de la nau Argo Navis.[9] El cartógrafo celest alemà Johann Bayer li va donar en 1603 la denominació de α Argus (latinizado a Alpha Argus) com l'estrela més lluenta de la constelació. En 1763, l'astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille va dividir l'enorme constelació en tres més chicotetes,[10] i, per tant, Canopus es va convertir en α Carinae (latinizado a Alpha Carinae). Apareix en el Bright Star Catalogue com HR 2326, en el Henry Draper Catalogue com HD 45348, i en el Hipparcos catalogue com HIP 30438.[11] Flamsteed no va numerar esta estrela austral, pero Benjamin Apthorp Gould li va donar el número 7 (7 G. Carinae) en la seua Uranometria Argentina.[12]


Un nom ocasional que es veu en anglés és Soheil, o el femení Soheila; en turc és Süheyl, o el femení Süheyla, del nom àrap per a vàries estreles lluentes, سهيل suhayl,[4] i Canopus era conegut com Suhel Plantilla:IPAc-en en l'época medieval.[13] Les grafies alternatives inclouen Suhail, Souhail, Suhilon, Suheyl, Sohayl, Suhayil, Shoel, Sohil, Soheil, Sahil, Suhayeel, Sohayil, Sihel i Sihil.[4] Un nom alternatiu era Wazn «pes» o Haḍar «sol», possiblement relacionat en la seua posició baixa prop del horisó.[4] D'ahí ve el seu nom en les taules alfonsíes', Suhel ponderosus, una latinización de Al Suhayl al Wazn.[4] El seu nom grec va reviure durant el Renaixença.[13]

Observació

[editar | editar còdic]
La constelació Carina en Canopus cap a la dreta (oest)

El grec Posidonio de Apamea (135 a. C.‑51 a. C.) determina el valor de la circumferència terrestre valent-se de l'altura de Canopus vista des de Rodas i Aleixandria,[14] seguint un método similar al d'Eratóstenes en el Sol.

L'astrònom musulmà espanyol Ibn Rushd va ser a Marrakech (en Marroc) per a observar l'estrela en 1153, ya que era invisible en la seua Còrdova natal, a el‑Ándalus. Va utilisar la diferent visibilitat en distintes latitut per a argumentar que la terra és redona, seguint l'argument d'Aristóteles que sostenia que tal observació només era possible si la terra era una esfera relativament chicoteta.[15]

L'explorador anglés Robert Hues va cridar l'atenció dels observadors europeus sobre Canopus en la seua obra de 1592 Tractatus de Globis, junt en Achernar i Alpha Centauri, senyalant:

Ara, per lo tant, només hi ha tres Estreles de primera magnitut que vaig poder percebre en totes eixes parts que mai es veuen ací en Anglaterra. La primera d'elles és eixa lluenta estrela en el esterne d'Argo que criden Canobus. La segona està en l'extrem d'Eridanus. La tercera està en el peu dret de Centaure.[16]
Un camp d'estreles contra el fondo de la Via Làctea en les estreles i constelacions prominents etiquetades.
Vista gran angular mostrant Canopus i atres estreles prominents en la Via Làctea

En el Hemisferi Sur, Canopus i Siri són visibles simultàneament en la part alta del cel, i alcancen un meridiana a només 21 minuts de distància. Més lluent que primera magnitut, Canopus pot vore's simple vista en les primeres hores del crepúscul. Visible sobretot a mediats i finals de l'estiu en el hemisferi sur, Canopus culmina en la mijanit del 27 de decembre,[17] i a les 21 hores de l'11 de febrer.[18]


Quan es veu des de latitut al sur de Plantilla:DEC S, Canopus és una estrela circumpolar. Ya que Canopus es troba tan al sur en el cel, mai ix en latitut miges o molt septentrionals; en teoria, el llímit septentrional de visibilitat és la latitut Plantilla:DEC nort. Açò és just al sur d'Atenes, Richmond, Virginia (EE. UU.) i Sant Francisco, i molt prop de Sevilla i Agrigent. Es troba casi exactament a la latitut del Observatori Lick en Mt. Hamilton, Califòrnia, des d'a on és fàcilment visible pels efectes de l'elevació i la refracció atmosfèrica, que afigen un grau més a la seua altitut aparent. En condicions ideals, pot divisar-se tan al nort com la latitut Plantilla:DEC de la costa del Pacífic.[19] Un atre registre de visibilitat més septentrional procedix del Mont Nemrut en Turquia, latitut Plantilla:DEC.[20] És més fàcilment visible en llocs com la Costa del Golf i Florida, i l'illa de Creta (Grècia), a on la millor época per a vore-l'al voltant de les 9 p. m. és a finals de giner i principis de febrer.[17]

Canopus té un índex de color B‑V de +0.15 —a on 0 és un blanc azulado—, lo que indica que és essencialment blanc, encara que s'ha descrit com a blanc groguenc. El tipo espectral de Canopus s'ha descrit com F0 i cada volta més càlit com A9. És menys groc que Altair o Procyon, en índexs medits de 0.22 i 0.42, respectivament.[21] Alguns observadors poden haver percebut a Canopus teñir de groc degut a que està baix en el cel i, per tant, subjecte als efectes atmosfèrics.[22] Patrick Moore va dir que mai li va semblar una atra cosa que blanc.[23] La correcció bolométrica para Canopus és 0.0,[24] lo que indica que la magnitut absoluta visual i la magnitut absoluta bolométrica són iguals.


Anteriorment es va propondre que Canopus era membre de l'associació Scorpius-Centaurus, no obstant no es troba prop dels subgrups de dita associació, i no s'ha inclós com a membre de Sco‑Cen en els estudis cinemàtics que varen utilisar senyes astrométricos d'Hipparcos.[25] No es creu que Canopus siga membre de cap grup estelar jove propenc.[26] En 2014, l'astrònom Eric Mamajek va informar de que una nana M extremadament activa magnéticament (en una forta emissió de rajos X coronal), 1.16 graus al sur de Canopus, sembla compartir un moviment propi comú en Canopus. La separació proyectada de la nana M 2MASS J06234738-5351131 («Canopus B») és d'aproximadament 1.9 pc. No obstant, a pesar d'esta gran separació, seguix estant dins del radi de marea estimat (2.9 pc) per a l'estrela massiva Canopus.[26]

Cap estrela més propenca que Canopus és més lluminosa que ella, i ha segut l'estrela més lluenta en el cel nocturn de la Terra durant tres époques en els últims quatre millons d'anys. Atres estreles apareixen més lluentes només durant periodos relativament temporals, durant els quals passen pel sistema solar molt més prop que Canopus. Fa uns 90 000 anys, Siri es va acostar lo suficient com per a ser més lluent que Canopus, i aixina seguirà sent durant atres 210 000 anys. Pero dins de 480 000 anys, quan Siri s'allunte i semble més dèbil, Canopus tornarà a ser la més lluenta, i ho seguirà sent durant un periodo d'uns 510 000 anys.[27]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]
El Sol i Canopus a 6 UA

La distància a la que es troba Canopus va ser objecte de discussió fins que va ser medida en precisió pel satèlit Hipparcos a partir del seu paralaje, resultant en 309 anys llum. En una lluminositat 13 300 voltes la del nostre Sol, és l'estrela de major lluentor intrínseca en un radi de 700 anys llum del sistema solar. És, per eixemple, molt més lluminosa que Siri, la lluminositat del qual equival únicament a unes 22 voltes la del Sol.


Canopus és una jaganta lluminosa o supergigante blanc-groga de tipo espectral F0II en una temperatura superficial de 7280 K. Les supergigantes de tipo F com Canopus són escasses i mal conegudes; poden ser estreles en procés d'evolucionar cap a l'etapa de jaganta roja o, pel contrari, podrien estar «retornant» des de dita fase. Lo més provable és que Canopus es trobe en esta última situació, fusionant heli en carbono i oxigen en el seu núcleu. La seua ràdio és 71 voltes més gran que el ràdio solar; situada en el lloc del Sol, s'estendria fins a 9/10 parts de l'òrbita de Mercurio. Té una corona molt calenta, dèu voltes més calenta que la del Sol, observable tant en rajos X com en ones de radi. En una massa de 8 o 9 masses solars, Canopus es troba en el llímit entre les estreles de massa intermija i les massives; la seua massa no és, per lo tant, suficient per a que acabe explosionant com supernova i conclourà els seus dies com una nana blanca composta per neó i oxigen, i no, com la major part d'estos remanentes estelars, per carbono i oxigen.

Per la seua posició fòra del pla de l'eclíptica —al contrari que Siri— i a la seua lluentor, Canopus és una estrela utilisada a sovint per les sondes espacials per a orientar la seua posició.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ SIMBAD.o-strasbg.fr (senyes astronòmiques de Canopus)
  2. ↑ astre.uiuc.edu (Canopus, de Jim Kaler)
  3. ↑ Richard Hinckley Allen: Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Allen, Richard Hinckley (1963). Noms d'estreles: Their Lore and Meaning, Revised edició, New York: Dover Publications, pp. 67-72. ISBN 0-486-21079-0.
  5. ↑ “L'estrela fixa més lluenta i el seu nom” (1905). The Observatory 28. Bibcode: 1905Obs....28..289L.
  6. ↑ «Grup de Treball de la UAI sobre Noms d'Estreles (WGSN)». Unió Astronòmica Internacional. Consultat el 2016-05-22.
  7. ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Unió Astronòmica Internacional.
  8. ↑ «Catàlec de noms d'estreles de la IAU». Unió Astronòmica Internacional.
  9. ↑ “On Frederick de Houtman's Catalogue of Southern Stars, and the Origin of the Southern Constellations” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 77 (5): 414-432 [422]. Bibcode: 1917MNRAS..77..414K.
  10. ↑ Glass, Ian Stewart. google.com/books?aneu=eZjlHAIBeRAC&pg=PT73 Nicolas-Louis De la Caille, Astrònom i Geodesta, OUP Oxford, p. 73. ISBN 9780191649608.
  11. ↑ «canopus». Consultat el 2023-07-06.
  12. ↑ Gould, Benjamin Apthorp. “Uranometria Argentina: Lluentor i posició de cada estrela fixa, fins a la sèptima magnitut, dins dels cent graus del Pol Sur; en atles”. Resultats de l'Observatori Nacional Argentí 1. Bibcode: 1879RNAO....1....1G.
  13. ↑ 13,0 13,1 (2006) Sky Publishing Corporation (ed.). A Dictionary of Modern star Names: Una breu guia de 254 noms d'estreles i les seues derivació, 2ª rev. edició, Cambridge, Massachusetts, p. 23. ISBN 978-1-931559-44-7.
  14. ↑ «Posidonio de Apamea i l'estrela». Fernando Comte Torrens.
  15. ↑ Roshdi Rashed (ed.). El desenroll de la ciència àrap en Andalusia, Routledge, p. 264. OCLC 912501823. ISBN 978-0-415-12410-2.
  16. ↑ Knobel, p. 416.
  17. ↑ 17,0 17,1 (1991) Les constelacions: An Enthusiast's Guide to the Night Sky, Londres, Regne Unit: Aurum Press, pp. 376-77. ISBN 1-85410-088-2.
  18. ↑ Schaaf, p. 257.
  19. ↑ D. Gieringer, "Exploring the Tropic of Canopus", Astronomy, decembre de 1985, p.24 .
  20. ↑ «Llum zodiacal i patrimoni de Nemrut». The World At Night (TWAN).
  21. ↑ Bright Star Catalogue, 5th Revised edició, CDS.
  22. ↑ Schaaf, pp. 112-13.
  23. ↑ (2000) Exploring the night sky with binoculars, 4th edició, Cambridge University Press, p. org/details/exploringnightsk00moor/page/69 69. ISBN 9780521793902.
  24. ↑ “CNO in evolved intermediate mass stars” (2006). Astronomy and Astrophysics 449 (2). doi:10.1051/0004-6361:20054377. Bibcode: 2006A&A...449..655S.
  25. ↑ “Un cens HIPPARCOS de les associacions OB propenques” . The Astronomical Journal 117 (1): 354-399. doi:10.1086/300682. Bibcode: 1999AJ....117..354D.
  26. ↑ 26,0 26,1 Mamajek, Eric (2014). «Canopus B: A Candidate Common Proper Motion Companion to the Second Brightest Star». Figshare.
  27. ↑ Tomkin, Jocelyn. “Once and Future Celestial Kings”. Sky and Telescope 95 (4): 59-63. Bibcode: 1998S&T....95d..59T.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Canopus_(estrela)&oldid=933588»