Rodas (ciutat)

Rodas (en griego: Ρόδος, Ródos) és la ciutat principal de l'illa grega de Rodas, en el surest del mar Egeo, i la capital de l'unitat perifèrica de Rodas. Va albergar el desaparegut Colós de Rodas, una de les Sèt Maravelles del Món Antic.

La ciutat medieval de Rodas va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1988.^[1]

Història

L'illa de Rodas es troba en l'archipèlec del Dodecaneso. La seua posició la convertix en un creuament de camins entre Europa, Orient Mig i Àfrica. Esta localisació ha supost que a lo llarc de l'història hagen passat per l'illa diferents cultures, arquitectura, llengües, etc., lo que ha deixat una gran riquea cultural en l'illa. Es creu que està habitada des del periodo neolític^[2]^[3]

Periodo clàssic

Archiu:Acropolis of Rhodes Temple. caps block 1

Ruïnes del Acrópolis de Rodas.

La ciutat de Rodas en el seu orige va ser fundada per les ciutats-estat dòriques d'Ialisos, Cámiros i Lindo en 408 a. C.^[2]^[4]

El rei macedonio Demetrio Poliorcetes la va sometre a sitie en 305 a. C. (Vore Lloc de Rodas i Helepolis).

Va prosperar durant tres sigles, durant la seua Edat d'Or, quan el comerç marítim, les drassanes, i la seua política de cort lliberal la va mantindre pròspera fins a l'época romana. La ciutat antiga tenia un bon sistema d'aigüeral, aixina com una ret d'abastiment d'aigua dissenyada per Hipodamo. El Colós de Rodas va ser una estàtua metàlica d'enormes dimensions erigida per l'escultor Cares d'Lindo entre els anys 304 i 293 a. C.^[2] L'estàtua se situava en el port d'entrada i representava al deu sol Heli. Un fort terremot va colpejar Rodas sobre l'any 226 a. C., danyant greument la ciutat i derribant el colós.^[2]

Periodo romà

En 164 a. C., Rodas es va convertir en part de la província romana d'Àsia.^[2] Va ser capaç de mantindre la seua bellea i es va convertir en un dels principals centres d'aprenentage per a les arts i la ciència. Molts vestigis de l'época romana encara existixen en tota la ciutat i nos donen una visió d'esta civilisació.^[2] D'acort al llibre Fets dels Apòstols 21:1, l'apòstol Pablo es va detindre en Rodas, prop del final del seu tercer viage misionero.

Periodo bizantí

En l'época medieval, Rodas va ser un important lloc de comerç bizantino, aixina com un encreuament per als bucs que naveguen entre Constantinopla i Aleixandria. En els primers anys del periodo bizantí, els Isaurios, una nació montanyosa de Cilicia, varen invadir l'illa i varen cremar la ciutat. En el VII va ser capturada pels àraps, els qui varen eliminar les disperses peces del colós del port, les varen traslladar a Síria i varen ser destruïdes per a fer monedes. Despuix de la caiguda del Imperi bizantí en l'any 1204, el noble local León Gabalas va prendre el control de les illes, pero despuix de la seua mort i la seua successió pel seu germà, les illes varen ser tornades a l'emperador de Nicea, iniciant aixina una nova i curta vida dins del domini bizantí.

Periodo dels Cavallers

Archiu:RhodesIntérieurDuPalais. caps block 10

Interior del palau de Rodas.

Els Cavallers Hospitalaris varen capturar Rodas i varen establir el seu quarter general despuix de deixar Itàlia despuix de la persecució dels cavallers templarios en 1307. El papa Clemente V va confirmar la possessió de l'illa per part dels hospitalaris en 1309. Els cavallers varen permanéixer en l'illa durant els següents dos sigles, acossant el transport marítim musulmà.

En 1444, la flota mameluca d'Egipte va establir un sege a Rodas, pero els cavallers en ajuda del comandant naval borgoñón Geoffroy de Thoisy varen superar el sege musulmà.

Despuix de la caiguda de Constantinopla en 1453 l'Imperi otomà va començar una ràpida expansió i en 1480 el sultà Mehmet va llançar una invasió a Rodas al mando de Mesic Pasha. Els defensors varen repelir els atacs turcs en terra i mar adins, fins que els invasores otomans varen abandonar l'illa derrotats. La derrota va interrompre la simultànea invasió de la península italiana per les forces otomanes i va impedir també una possible incursió musulmana en Europa occidental.

Despuix de la derrota otomana en 1480 el Gran Mestre dels Cavallers, Fabrizio Del Carreto, va supervisar l'enfortiment de la ciutat durant les següents décades. En el moment de la seua mort en 1521 Rodas posseïa les fortificacions més fortes de qualsevol bastió cristià en el món. En 1522 el recent entronisat sultà Suleiman el Magnífic va portar a terme un segon lloc a la ciutat.

Els cavallers menys numerosos varen fer un gran esperit defensiu de la ciutat i varen causar fortes baixes als otomans. Pero en decembre de 1522 els cavallers i Suleiman varen aplegar a un acort en el qual es permetia als cavallers de la ciutat marchar-se en tota la riquea que pogueren dur, a canvi d'això, no hi hauria cap castic als habitants de la ciutat i se'ls permetria seguir lliurement la fe cristiana. L'1 de giner de 1523 els cavallers varen eixir de l'illa, deixant-la en poder otomà.

Periodo otomà

La ciutat va estar baix autoritat del Kapudan Pasha. Despuix de la reforma administrativa de 1867 va establir el wilayet com a unitat administrativa superior, sent la ciutat de Rodas una localitat més de l'illa, ya que la capital de Rodas va ser Quíos. Finalment en 1876 la capital del wilayat va ser transferida a la ciutat de Rodas.

Periodo italià

En 1912, despuix de la guerra ítalo-turca, les tropes italianes varen ocupar l'illa junt al restant de les illes del Dodecaneso, i en 1923 formalment varen ser anexionadas per Itàlia en la denominació illes italianes de la mar Egeo.^[2]

Els italians varen demolir les cases que varen ser construïdes al voltant de les muralles de la ciutat durant l'época otomana. També varen convertir els cementeris judeus i otomans en zones verdes que rodejaven la ciutat medieval.^[2] Els italians varen conservar lo que havia quedat del periodo dels cavallers i varen destruir tots els edificis otomans. També es va reconstruir el Gran Palau del Mestre.^[2] Ademés es va crear un Institut per a l'estudi de l'història i la cultura de la regió, i es varen realisar les principals obres d'infraestructura que varen modernisar Rodas.^[2]

Periodo modern

Archiu:Caps block 11 Rhodes, Aug 1977 - 51910004684.jpg

Plaça en Rodas en 1977

Archiu:Rhodes harbour.jpg

Vista del port de Rodas

Despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en capital d'un protectorat militar britànic. A pesar de les objeccions de Turquia, que desijava la seua possessió, va anar formalment unida a Grècia pel tractat de pau en Itàlia el 7 de març de 1948.

Política

Archiu:Aerial view of the Palace of the Grand Master in Rhodes Old Town, Greece (51698845683).jpg

Vista aérea del Palau del Gran Maestre en el caixco antic de Rodas.

Rodas és la capital de l'illa homònima aixina com de la prefectura del Dodecaneso i també deuria ser la capital regional, en ser l'únic centre urbà en el mar Egeo reconegut pel govern central. La ciutat alberga els edificis de l'ajuntament i de la prefectura i com a forma de reconeiximent també té una oficina regional. El seu alcalde és Hatzis Hatziefthimiou, del partit «Rodas Primer» (Prota i Rodos), guanyador de les eleccions de 2006.

Alcaldes

Alcaldes de Rodas
Llegislatura	Alcalde

1912-1913	Savvas Pavlides
1913-1919	Attilio Brizzi¹
1919-1920	Francesco Saccorotti¹
1920-1937	Alfredo Biliotti¹
1937-1938	Girolamo Masseri¹
1938-1939	Ugo Turkato¹
1939-1943	Pietro Secchi¹
1943-1945	Antonio Macchi¹
1945-1946	Athanasios Kazoulis
1946-1950	Gavriil Charitos
1950	Symeon Lambadarios
1950	Nikolaos Iliopoulos
1950-1951	Emmanouil Vrondakis
1951	Lazaros Teliakos
1951-1954	Fotis Fotaras
1964	Georgios Chiotakis
1964-1966	Michael Petrides
1966-1967	Elias Zachariades
1967-1974	Georgios Vrouchos
1974-1975	Charalambos Tzavaras
1975-1978	Stavros Avgoustakis
1979-1982	Dimitrios Venetoklis
1983-1990	Savvas Karayiannis
1991-1994	Mans Kokkinos
1995-2006	Georgios Giannopoulos
2007-actualitat	Hatzis Hatziefthimiou
1: Ocupació italiana

Consulats

En la ciutat de Rodas s'ubiquen varis consulats.^[5]

Alemània: c/ Artemidos 12-14, Mont Smith, Rodas Tel: (0030) 2241063730
Àustria: c/ 25 de març 33, Rodas Tel: (0030) 2241020833
Bèlgica: c/ Kos 35, Rodas Tel: (0030) 2241024661
Dinamarca: Avda. Dimokratias 63A, Ialysos Tel: (0030) 2241094488
Espanya: c/ D. Theodoraki 13, Rodas Tel: (0030) 2241025698
Finlàndia: c/ G. Leontos 25, Rodas Tel: (0030) 2241035780
França: c/ Ippoton, ciutat medieval, Rodas Tel: (0030) 2241022318
Hongria: c/ D. Theodoraki 13, Rodas Tel: (0030) 2241027108
Itàlia: c/ Ippoton, ciutat medieval, Rodas Tel: (0030) 2241027432
Països Baixos: C/Aleksandrou Diakou 27, Rodas Tel: (0030) 2241031571
Regne Unit: c/ Gr. Lampraki 29, Rodas Tel: (0030) 2241022005
Suècia: c/ D. Theodoraki 20, Rodas Tel: (0030) 2241031822
Turquia: c/ Iroon Polytehneiou 10-12, Rodas Tel: (0030) 2241023362

Vore també

Museu Arqueològic de Rodas

Referències

↑ «Medieval City of Rhodes». UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de març de 2015.
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 Ajuntament de Rodas. «Senyes històriques de Rodas» (en grec). Consultat el 11 d'octubre de 2017.
↑ Organisme nacional Helènic de Turisme. «Cuevas del Dodecaneso» (en espanyol). Consultat el 3 de novembre de 2008.
↑ Diodoro Sículo XIII,75.
↑ «Tourists Information: Foreign States Consulates». Municipality of Rhodes. www.rhodes.gr. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2009. Consultat el 31 de març de 2007.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Rodas (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Medieval City of Rhodes». UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de març de 2015.

[història-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 Ajuntament de Rodas. «Senyes històriques de Rodas» (en grec). Consultat el 11 d'octubre de 2017.

[3] Organisme nacional Helènic de Turisme. «Cuevas del Dodecaneso» (en espanyol). Consultat el 3 de novembre de 2008.

[4] Diodoro Sículo XIII,75.

[5] «Tourists Information: Foreign States Consulates». Municipality of Rhodes. www.rhodes.gr. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2009. Consultat el 31 de març de 2007.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]