Lloc de Rodas (305 a.C.)

Archiu:Rhodos topo.png

Lloc de Rodas (305 a.C.)

El lloc de Rodas (305 a. C.-304 a. C.) va ser un dels més famosos seges de l'Antiguetat. Va ocórrer quan Demetrio, fill d'Antígono Monóftalmos, va sitiar Rodas en un intent de trencar la seua aliança en Egipte.

Trasfondo històric

L'illa de Rodas era una república mercantil, en una gran armada naval que controlava l'entrada al mar Egeo. Rodas mantenia tractats de neutralitat en atres imperis en la finalitat de protegir el comerç, si be tenien una estreta relació en Ptolomeo I Sóter, i Demetrio estava preocupat per la possibilitat de que Rodas s'aliara en ells i aportara les seues naus. Demetrio també valorava la possibilitat d'utilisar Rodas com a base estratègica.

Ademés d'una flota de 200 naus i 150 navío auxiliars, Demetrio també va afegir a la seua armada d'assalt l'ajuda de moltes naus pirates que es varen unir a l'empresa. Més de 1000 naus mercants seguien a la flota anticipant el saqueig que seguiria a l'èxit de l'empresa militar.

El sege

La ciutat i el port principal de la ciutat de Rodas estaven fortament fortificados, i Demetrio va ser incapaç d'evitar que les naus de suministrament travessaren el bloqueig. Per això, la captura del port suponia la seua principal prioritat. A pesar de construir un port propi i tractar des d'ahí de llançar atacs contra l'enemic, Demetrio no va conseguir bloquejar l'eixida a la mar del seu enemic.

Al mateix temps, Demetrio arrasava l'illa usant com a base un campament construït prop de la ciutat, a la suficient distància com per a que no li alcançara el fòc de proyectils dels rodios. Poc despuix del començ del sege es va obrir una brecha en les muralles de la ciutat, i va conseguir penetrar un grup de tropes macedonias. No obstant, les tropes varen ser rebujades i Demetrio no va continuar en l'atac, la qual cosa va permetre als rodios reparar la brecha.

Abdós bandos varen utilisar diversos alvanços tècnics durant el sege, com a mines, contra mines, i diverses màquines de sege. Demetrio inclús va aplegar a construir l'hui famosa torre de sege, coneguda com Helepolis, en l'intenció de prendre la ciutat. L'Helepolis va ser construïda per Epímaco d'Atenes, i Dioclides de Abdera va escriure una descripció fidel d'ella. Una atra descripció, la més completa, és la que facilita Diodoro Sículo:

Havent reunit certa cantitat de materials variats, va fer construir una màquina anomenada Helépola, d'un tamany molt superior a les anteriors. En efecte, li va donar a cada u dels costats de la plataforma quadrada una llongitut de prop de 50 colzes (22,20 m), fabricant un conjunt de peces de fusta de secció quadrada unides en ferro. Compartimentó l'espai interior per mig de tabics distants uns d'uns atres prop d'un colze (44,40 cm), de manera que pogueren cabre aquells que devien espentar la màquina cap a avant. Tota eixa massa era mòvil, puix era soportada per huit rodes, sòlides i de grans dimensions; les seues llandes de fusta tenien un gros de 2 colzes i estaven rodejades de sòlides plaques de ferro. Per als moviments laterals s'havien dispost inversors, gràcies als quals tota la màquina podia ser desplaçada fàcilment en qualsevol sentit. En els ànguls hi havia màstils d'igual llongitut, alguna cosa inferior a 100 colzes, que havien rebut un inclinament tal que, en l'edifici, que tenia nou pisos d'altura, el primer tenia una superfície de 43 escenes i l'últim de nou. Tres de les cares de la màquina varen ser cobertes exteriorment en plaques de ferro clavades, per a que les fleches incendiàries no li causaren cap dany. Els pisos, pel costat de l'enemic, tenien finestres, el tamany de les quals i forma estaven adaptats a les característiques dels ingenis arrojadizos que es volia utilisar; les finestres tenien postigos que es podien alçar per mig d'una màquina i que garantisaven la protecció d'aquells que, en els diferents pisos, estaven encarregats del servici de les armes arrojadizas, puix estos postigos estaven revestits en pells i farcidures en llana, per a amortiguar els colps dels llançadors de pedres (litóbalos). Cada pis tenia dos escales; una d'elles s'utilisava per a pujar els materials necessaris, i l'atra per a descendir, de modo que tot el servici es realisara sense desorde. Aquells que estaven encarregats de moure la màquina havien segut elegits entre tot l'eixèrcit a causa de la seua força i eren un total de 3400; alguns d'ells estaven tancats en l'interior, atres disposts darrere i als costats i tots espentaven cap a davant la màquina, el moviment de la qual es vea molt facilitat per procediments tècnics.

No obstant, i a pesar de tots els intents de Demetrio, els ciutadans de Rodas varen tindre èxit en la defensa de la ciutat, i despuix d'un any de sege Demetrio es va retirar despuix de la firma d'un tractat de pau (304 a. C.) que va presentar com una victòria perque Rodas havia acordat permanéixer neutral en la guerra entre Demetrio i l'Egipte ptolemaico. És possible que l'impopularitat del sege anara un factor que influïra en l'abandó del mateix despuix de solament un any.

Alguns anys més vesprada, els rodios varen arreplegar l'Helepolis, que havia segut abandonada, i varen fondre les seues plaques de metal. Açò, junt en els diners obtinguts en la venda dels restants de les màquines de sege i de l'equipament deixat arrere per Demetrio, va ser utilisat per a construir una estàtua en honor al deu del sol, Heli. Eixa estàtua va ser coneguda com el Colós de Rodas, i va servir per a commemorar la seua heròica resistència.

Vore també

• Sege en l'Antiga Grècia