Mont Nemrut

El mont Nemrut o mont Nemrud (Nemrut Donağ o Nemrut Donağı, ) és una montanya de 2150 m d'altitut del surest de Turquia, coneguda per les estàtues pertanyents a una tomba de el I que es troba en el cim. La montanya es troba a 40 km al nort de Kahta, prop d'Adıyaman. En l'any 62 a. C., el rei Antíoco I Theos de Comagene va manar construir un túmulo funerari en el cim de la montanya flanquejat per enormes estàtues (8-9 metros d'altura) de sí mateixa, dos lleons, dos àguiles i diferents deus armenis, grecs i perses, com Hércules, Zeus-Oromasdes (associat al deu persa Ahura Mazda), Tíquet i Apolo-Mitra. Estes estàtues es trobaven assentades i en els noms de cada deu inscrits en elles. Ara, els caps de les estàtues estan escampades pel sol; els danys en els caps (especialment els nassos) sugerixen que es varen produir de forma delliberada per part d'iconoclastas. També es conserven lloses de pedra en figures en bajorrelieve que es pensa varen formar part d'un gran friso. En elles apareixen els antepassats de Antíoco, que eren armenis.
També es poden trobar les mateixes estàtues i antepassats en el túmulo, que conta en unes dimensions de 49 metros d'altura i 152 metros de diàmetro. Les estàtues presenten certa semblança a les traces facials grecs, ademés de vestimentes i pentinats perses. El terraplé de la partix oest conta en una gran llosa en un lleó la qual és coneguda com "L'horòscop del rei" i a on es mostra la conjunció dels planetes Júpiter, Mercurio i Mart que va tindre lloc el 7 de juliol de l'any 62 a. C sobre la constelació de Leo. Sobre el pit del lleó apareix també la Lluna, objecte celest que va formar part d'aquell espectàcul nocturn i damunt l'estrela alfa de la constelació, la qual representaria Antíoco I. Alguns experts especulen que esta va ser la possible data de l'inici de la construcció del monument, uns atres que representa el dia que va ser investit rei pels romans. La zona oriental es troba molt ben conservada.Es compon de vàries capes de roca i s'aprecien evidències d'un camí amurallado entre les pendents est i oest, des d'una sendera al peu del mont Nemrut. Entre els possibles usos d'este emplaçament, s'inclouen les cerimònies religioses, per la naturalea astronòmica i religiosa del monument.
La disposició de les estàtues es coneix en el terme hierotesion. S'han descobert emplaçaments similars en Arsameia, Nymphaios, en el hierotesion del pare de Antíoco, Mitrídates I de Comagene. Karl Sester, ingenier alemà, va excavar este lloc en 1881. Les excavacions posteriors encara no han conseguit trobar la tomba de Antíoco. No obstant, encara es creu que es tracta del lloc de sepultura del rei. En 1987, l'Unesco va catalogar el mont Nemrut com Patrimoni de la Humanitat. En general, els turistes visiten Nemrut de juny a agost. La propenca ciutat de Adıyaman és un lloc habitual per a viajar en coche o autobús a l'emplaçament, sent també possible accedir en helicòpter. Actualment, les estàtues no es troben en la seua posició original, a pesar de que no seria difícil fer-ho. El mont Nemrut forma partix d'una zona geogràfica coneguda com Altiplano Armeni.[1][2]
Galeria
-
Mont Nemrut
-
Terrat Este
-
Monte Nemrut
-
Caps d'estàtues
-
Caps d'estàtues
-
Terrat Este
-
Terrat Oest
-
Terrat Oest
-
Terrat Este: Trons
-
Terrat Este: Caps de Antiochus I Theos i Heracles Artagnes Llaures
-
Terrat Oest: Cap d'Apolo/Mithra/Heli/Hermes
-
Terrat Este: Cap de Apollon
-
Terrat Oest: Zeus Oromasdes
-
terrat Oest: Heracles Artagnes Llaures
-
Terrat Oest: Cap de la Deesa de Kommagene
-
Terrat Oest: Cap del Deu Àguila Persa
-
Terrat Este: Cap de lleó
-
Terrat Oest: Àguila i lleó
-
Terrat Oest: Escultures
Referències
Enllaços externs
- Parc Nacional del Mont Nemrut (en anglés)
- Les escultures de Nemrud Donağ (francés)
- Guia del mont Nemrud i galeria d'imàgens (en anglés)
- Mont Nemrut (en anglés)
- El santuari de Nemrut Donaği (Hispanatolia.com).
- Inscripcions del Mont Nemrut.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Nemrut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.