Argo Navis

Erro al crear miniatura:

Argo Navis

Dibuix de Argo Navis per Johannes Hevelius.

Argo Navis o la Nau Argo va ser (i, en cert sentit, seguix sent) una extensa constelació en l'hemisferi sur celest que representava el navío Argo, en que varen viajar Jasón i els argonautas de la mitologia grega en busca del vellocino d'or. Esta és l'única constelació descrita per Claudio Ptolomeo que no es reconeix en l'actualitat. Pel seu gran tamany (uns 1.884 graus quadrats, més que cap atra), va ser dividida en vàries constelacions menors per Nicolas-Louis de Lacaille en el XVIII: estes són Carina o la Quilla, Puppis o la Popa i Vés-la o les Vés-les. Esta última ocupa el lloc que correspondria a Malus o el Màstil de la nau.

Estreles importants de Argo Navis

Argo Navis de Johann Bayer.

Argo Navis va ser dividida per Lacaille molts anys en acabant de que Johann Bayer li aplicara el seu sistema de nomenar les estreles, en els nostres dies continua usant-se la seua seqüència, aun cuando ya no es reconeix com una constelació. És dir, Vela, Puppis i Carina, les constelacions derivades d'este extens asterisme, compartixen una mateixa denominació de Bayer. És per això que tant Vés-la com Puppis carixen d'estreles alfa i beta perque Alfa (α) i Beta (β) Argus Navis corresponen hui a Alfa i Beta Carinae. Carina, per la seua banda, carix d'estrela gamma perque Gamma (γ) Argus Navis hui correspon a Gamma Velorum (pertanyent a Vela). I aixina successivament. La llegenda conta que la Proa del navío va causar la mort del seu antic capità, Jasón, en podrir-se i caure-li damunt quan el barco era venerat en Corinto, ciutat de la que Jasón era el rei. Per això en la constelació solament es va representar la popa, la vela, i la quilla, pero la proa no.

Pyxis, a diferència de les atres tres, té estreles en designació alfa, beta, gamma i demés, aun cuando les seues estreles varen pertànyer antigament a la mateixa constelació de Argo Navis. Açò es deu a que, en temps de Bayer, les estreles que ara delinean a Pyxis —totes de poca lluentor— no es contaven entre les que traçaven la figura del navío. Quan Lacaille la crea en 1756 és, llavors, que les seues estreles reben la designació corresponent.

Mitologia

Sobre el catasterisme de la Argo, Eratóstenes diu va ser colocada entre les estreles per mediació d'Atenea. Esta va ser la primera nau que es va construir i va ser elaborada per carpinteros des del seu principi; dotada de veu, va ser la primera en travessar la mar, que abans era impracticable, a fin de que els hòmens del futur trobaren la seguritat en el seu eixemple. No va ser elevada fins als astres tota la seua figura; està el timó fins a aplegar al màstil junt en les pala, de modo que, al vore-la, els qui es dediquen la navegació cobren ànim per al seu treball, i la seua glòria es mantinga imperecedera, puix es troba entre els deus.

Segons la versió romana alguns han dit que este barco va ser cridat Argo en grec per la seua velocitat i tamany, uns atres perque Argos va ser el seu inventor. Molts han dit que va ser el primer barco en la mar, i per això li la representava en les estreles. Píndaro diu que va ser construït en la ciutat magnesia cridada Demetríade. Calímaco que eixe districte està prop del temple d'Apolo Acteo («coster») d'a on es diu els argonautas varen partir. El lloc es dia Pagasas perque allí es va armar (pagasai) per primera volta la Argo. Homero diu que este mateix lloc estava en el districte de Tesalia. Esquilo i uns atres diuen que en el mateix lloc Minerva li va afegir un voltó parlante. La Nau Argo està dividida de popa a màstil, significant que els hòmens no deuen desesperar-se quan els seus barcos naufraguen.

Vore també

• Asterisme històrics