Asterisme històrics
Els asterisme històrics o constelacions històriques són aquelles que varen quedar fòra del reconeiximent oficial, quedant obsoletes per diferents motius. Moltes d'eixes constelacions han existit durant sigles, unes atres varen ser molt efímeres. La seua importància radica en la seua raó històrica i degut a que apareixen en gravats i mapes celests antics.
El llegat clàssic
[editar | editar còdic]En la tradició cultural astronòmica europea, les constelacions són un llegat d'antigues cultures de Mesopotamia, Orient Mig i la Mar Mediterrànea enriquides posteriorment per l'essencial aportació del món àrap a través de Castella.
En l'antiguetat clàssica, una constelació es basava en la formació de figures en algun significat religiós o en relació en fets mítics, agrupant un número concret d'estreles visibles, que eren nomenades conforme a la posició que ocupen en la figura.
Dos constelacions hui en desús tenen un orige clàssic, concretament de el II despuix de Crist: La nau Argo i Antínoo.
Argo Navis (la nau Argo) va ser una constelació molt extensa introduïda per Tolomeo en la seua Almagesto en 1884 graus quadrats (equivalent a l'extensió del triple de Orión), destacant majorment la seua extensió en incloure parts del cel austral invisibles fins a el XV.
Antínoo va ser introduïda a instàncies de l'emperador romà Adriano en l'any 132 en honor al seu jove amant qui va fallir ofegat en el riu Nilo, en favor d'este.
La constelació de la Serp és l'única que apareix dividida en el cel en dos regions disjuntas separades per la constelació del ofiuco.
La regió situada a l'oest de la figura del ofiuco és el denominat Cap de la serp (Caput Serpentis o Serpens Caput.
La regió situada a l'est de la figura del ofiuco és la denominada Coa de la serp (Cauda Serpentis o Serpens Cauda).
Abdós regions són una mateixa constelació: Serpens
El llegat modern
[editar | editar còdic]
Com a conseqüència del descobriment del Nou Món aixina com l'exploració de les zones australs del planeta, varen quedar al descobert noves zones del cel, fins a llavors desconegudes per als europeus que varen crear noves constelacions, moltes de les han aplegat fins als nostres dies.
El llegat de Petrus Plancius
[editar | editar còdic]Pieter Platevoit o Plancius va prendre en 1592 estreles de la constelació del ca major per a crear la constelació de la coloma.
En 1597, Plancius va arreplegar d'Isaac Bautista una nova constelació en el hemisferi sur, l'abella, llavors en el hemisferi nort hi havia una constelació denominada «mosca» que posteriorment va desaparéixer, llavors Nicolas Louis de Lacaille va canviar el nom de «abella» pel nom de la mosca. Este canvi de denominació va tindre èxit, puix en 1603, va ser publicat com a tal en el átlas de Johann Bayer: Uranometria mantenint-se aixina fins a l'actualitat.
En 1613 va crear la constelació del camello, en llatí (Camelus) que un any més tarde Jakob Bartsch o Bartschius renombró com l'actual constelació de la girafa.
També en eixe any, Plancius va establir la constelació del unicorn, que encara és vigent.
Llista de les constelacions establides per Petrus Plancius
[editar | editar còdic]El llegat de Nicolas Louise de la Caille
[editar | editar còdic]L'astrònom francés Nicolas Louis de Lacaille en 1756 va aprofitar l'edició de la seua Observations faites au cap de Bonne-Espérance i Coelum australe stelliferum per a desmembrar la constelació de la nau Argo al objeto de formar constelacions de tamany similar a les restants, quedant dividida en tres constelacions, que són parts del barco: Quilla, Popa i Vés-la.
Ademés, va introduir un grup de constelacions en el cel austral, que han aplegat fins als nostres dies, i que són un fidel reflex de el XVIII ya que guarden relació en invents i temes d'esta época.
Els seus noms varen ser inspirats per:
- Instrumental de navegació (Circinus, Norma, Octans, Pyxis, Reticulum).
- Invencions modernes (Antlia, Fornax, Horologium, Microscopium, Telescopium).
- Un lloc austral (Mensa).
- Un animal exòtic (Tucana).
- Arts (Caelum, Sculptor, Pictor)
Llista de les constelacions creades per Nicolas Louise de la Caille
[editar | editar còdic]- Antlia - Màquina neumàtica
- Caelum - Buril
- Carina - Quilla
- Circinus - Compàs
- Fornax - Forn químic
- Horologium - Rellonge
- Mensa - Mont de la Taula
- Microscopium - Microscopi
- Norma - Regla
- Octans - Octant
- Pictor - Caballete del Pintor
- Puppis - Popa
- Pyxis - Brúixola
- Reticulum - Retícul
- Sculptor - Escultor
- Telescopium - Telescopi
- Vés-la - Vés-la
- Tucana - Tucán
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allen (2003). Star Names and Their Meanings (en anglés), New York: Kessinger. ISBN 978-0-7661-4028-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asterismos históricos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.