Uranometria

Archiu:Uranometria titlepage.jpg

Uranometria

Uranometria és la versió curta del títul del atles estelar produït per l'advocat i astrònom alemà Johann Bayer al començament de el XVII. Este treball va ser publicat per primera volta en Augsburc, Alemània, en 1603 per Christophorus Magnus, baixe el títul Uranometria: omnium asterismorum continens schemata, nova methodo delineata, aereis laminis expressa ("Uranometría, contenint les cartes de totes les constelacions, delineadas usant un nou método i gravades en plaques de coure"). El nom de Uranometría deriva del nom grec per a la "musa dels cels", Urania, i oυρανός (uranos), paraula grega que significa 'cel'. Lliteralment, uranometría significa 'medició del cel'.

Est va ser el primer atles en cobrir tota la esfera celest. Un total de 51 pàgines varen ser originalment gravades en plaques de coure per Alexander Mair (1562-1617). Les primeres 48 representaven les 48 constelacions de Claudio Ptolomeo (publicades en el Almagesto, obra de el II); la pàgina 49 introduïa 12 constelacions noves, delineadas per al hemisferi sur celest (regió a la que Ptolomeo no va tindre accés des de la seua localitat), i les restants contenien dos planisferis, rotulats com Synopsis coeli superioris borea (vista de l'hemisferi nort) i Synopsis coeli inferioris austrina (vista de l'hemisferi sur).

Cada placa inclou una reixeta per a determinar la posició de cada estrela en precisió de fraccions de grau. Les posicions utilisades per Bayer varen ser extretes del catàlec expandit de l'astrònom danés Tycho Brahe, que incloïa 1.005 estreles. Dit catàlec circulava en manuscrit des de 1598, i estava disponible de forma gràfica en els globos celests de Petrus Plancius, Jodocus Hondius i Blaeu. Ademés, va ser publicat a manera de taula per primera volta en el treball de Johannes Kepler, Tabulae Rudolphinae (1627).

L'us del catàlec de Brahe va oferir major precisió que el de Ptolomeo, el qual era un tant més llimitat. El total d'estreles incloses en Uranometria va ascendir a 1200, lo que indica que el treball de Brahe no va ser l'única font. Bayer va prendre les posicions de les estreles de l'hemisferi sur del catàlec del navegant neerlandés Pieter Dirkszoon Keyser, qui havia corregit les observacions anteriors d'Américo Vespucio i Andrea Corsali, aixina com els reportes de Pedro de Medina. Del treball de Keyser, Bayer va adoptar dotze constelacions:

Aun cuando Uranometria incloïa més estreles que qualsevol atre catàlec anterior, el número exacte està en disputa, puix no totes les estreles en les plaques estan identificades.

Les estreles de cada constelació estan sobrepostes a una image gravada del tema de la constelació. Per raons desconegudes, moltes de les que corresponen a figures humanes estan dibuixades d'esquenes a l'observador, com si estigueren mirant cap a la Terra. Esta peculiaritat va causar certa confusió sobre el significat dels noms d'algunes estreles. Per eixemple, l'etimologia d'alguns noms es referien específicament a el "muscle dret", pero es veuen en posició equivocada en les ilustracions de Uranometria.

Uranometria va introduir la designació de Bayer, en us encara hui en dia. També va introduir vàries constelacions modernes.