Anar al contingut

Horologium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Horologium o el Rellonge és una de les constelacions menors del sur (declinació prop de -60 graus). Originalment va ser cridada Horologium Oscillitorium per Nicolas Louis de Lacaille. Dit nom es va posar en honor a l'inventor del rellonge de péndola, Christian Huygens.

Característiques destacables

Constelació de Horologium.

L'única estrela en magnitut inferior a 4 és α Horologii, una jaganta taronja de tipo espectral K2III.[1] 38 voltes més lluminosa que el Sol,[2] la seua ràdio és 9,9 voltes més gran que el ràdio solar.[3] Li seguix en lluentor δ Horologii, estrela blanca de la seqüència principal de tipo A9VErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut i 7033 K de temperatura[4] que forma part d'un sistema binari; la separació visual entre abdós components és de 0,20 segons d'arc.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut La tercera estrela més lluenta, β Horologii, és una jaganta blanca de tipo A3/5IIIm,[5] en a on la lletra m indica que possiblement és una estrela químicament peculiar; la seua lluminositat és 63 voltes major que la lluminositat solar.[2]

μ Horologii és una jaganta o subgigante de tipo F0 en una temperatura superficial de 6898 K i un baix contingut metàlic ([Fe/H] = -0,42).[6] ζ Horologii és una binaria espectroscópica les components de la qual, de tipo F2V i F5V, tenen un periodo orbital de 12,927 dies.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut El sistema es troba rodejat per un disc circunestelar de pols, detectat per l'excés de radiació infrarroja a 24 μm.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

ν Horologii és una estrela de tipo A2V i 8624 K de temperatura en una lluminositat 20 voltes major que la del Sol;[7] η Horologii és una binaria en un periodo orbital d'aproximadament 3 anysErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut la component principal del qual és de tipo A6V.

Una atra estrela interessant en esta constelació és ι Horologii, una nana groga de tipo espectral F8V[8] en una massa d'1,19 masses solars. El seu metalicidad —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és un 45 % major que la solar.[6] Des de 1999 es coneix l'existència d'un planeta jagant —6,2 voltes més massiu que Júpiter—[9] al voltant d'esta estrela en una òrbita similar a la terrestre.[10] HD 27631 és una subgigante de tipo G3IV a on s'ha descobert un planeta un 56 % més massiu que Júpiter.[11]

Gliese 146 (HD22496) és una nana taronja de tipo K5V en un planeta la massa del qual és inferior a la de Neptú i que orbita a 0,05 ua de l'estrela.[12] Aixina mateix, GJ 1061 és una nana roja de tipo M5.5V[13] a 12 anys llum de la Terra que també té un sistema planetari. Els tres planetes descoberts tenen masses entre 1,1 i 1,8 masses terrestres.[14]

L'estrela variable més important en esta constelació és R Horologii, una variable Mira[15] la lluentor del qual oscila entre magnitut +4,7 i +14,3 a lo llarc d'un periodo de 407,6 dies,[16] sent una de les variables d'este tipo més lluents del hemisferi sur. Té una massa de 0,69 masses solars pero un radi 660 voltes més gran que el del Sol.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut T Horologii és una atra variable Mira més tènue —en lluentor màxima alcança magnitut 7,2— i el seu periodo és de 217,6 dies.[17]

SZ Horologii és una binaria de contacte en un periodo de sol 11,53 hores;[18] els seus components tenen 1,82 i 0,86 masses solars.[19] TW Horologii és una estrela de carbono de tipo C-N5IIIb[20] i una variable semirregular en un periodo de 158 dies.[21]

Horologium conté varis objectes de cel profunt. NGC 1261 és un cúmul globular distant 53 500 anys llum descobert per James Dunlop en 1826.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Per una atra part, NGC 1512 és una galàxia espiral barrada distant 30 millons d'anys llum el núcleu de la qual és únic per tindre un anell de cúmuls estelars de 2400 anys llum d'ample a on es formen noves estreles.[22] Visualment a uns cinc minuts d'arc es localisa la galàxia lenticular nana NGC 1510, la qual està en procés de fusió en NGC 1512.[23]

Arp-Madore 1 és un cúmul globular que es troba a 123,3 kilopársecs (402 000 anys llum) de la Terra,[24] un dels més distants del halo de la nostra galàxia.[25]

Estreles principals

Curva de llum en banda V de R Horologii
ι Horologii (Crèdits: Digital Sky Survey/VirGO)
DB Nom de l'estrela Mag. Distància (al) Comentaris
α Alfa Horologii 3,85 117 
Jaganta taronja de tipo K2III
R Horologii 4,00 1004 
Variable Mira en un periodo de 13 mesos i mig
δ Delta Horologii 4,93 175 
Estrela blanca de la seqüència principal
β Beta Horologii 4,98 313 
Jagant blanca i estrela en llínees metàliques
μ Mu Horologii 5,11 138 
Subgigante blanc-groga
ζ Zeta Horologii 5,21 159 
Binaria el periodo de la qual és de 12,93 dies
ν Ni Horologii 5,26 165 
Estrela blanca de la seqüència principal
η Eta Horologii 5,31 145 
Estrela blanca de la seqüència principal i binaria
λ Lambda Horologii 5,35 160 
Jagant de tipo espectral F
ι Iota Horologii 5,41 56 
Estrela propenca similar al Sol
Té un planeta extrasolar en una òrbita similar a la Terra
γ Gamma Horologii 5,74 179 
Jagant o subgigante groga
TW Horologii 5,74 1331 
Estrela de carbono i variable semirregular
TZ Horologii 6,41 932 
Variable irregular
T Horologii 7,2 3600 
Variable Mira
HD 27631 8,24 164 
Subgigante en un planeta
Gliese 146 8,57 43,1 
Nana taronja distant 43 anys llum
Gliese 114.1 A 10,72 42,2 
Nana roja
SZ Horologii 11,21 1700 
Binaria de contacte
GJ 1061 13,03 12,0 
Nana roja en un sistema planetari
Galàxia NGC 1512, membre del Grup de Dorat

Objectes notables de cel profunt

Galàxia espiral barrada NGC 1512. Distant 38 millons d'anys llum, la galàxia s'estén uns 70 000 anys llum, casi tant com la Via Làctea.
NGC 1261, un cúmul globular de magnitut 8 que pot vore's be en un telescopi gran. Té una edat aproximada de 10 240 millons d'anys.

Mitologia

Ya que va ser inventada en el XVII, i no va ser visible per als pobles del Mediterràneu, no hi ha mitologia anterior associada a esta constelació.

Referències

  1. ↑ LTT 1904 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  2. ↑ 2,0 2,1 McDonald, I.(2012).«Fonamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.427(1): 343–57.
  3. ↑ Gomes Da Silva, J.; Sants, N. C.; Adibekyan, V.; Sousa, S. G.(2021).«Stellar chromospheric activity of 1674 FGK stars from the AMBRE-HARPS sample. I. A catalogue of homogeneous chromospheric activity».Astronomy and Astrophysics.646: A77.doi:10.1051/0004-6361/202039765.
  4. ↑ David, Trevor J.; Hillenbrand, Lynne A.(2015).«The Ages of Early-Type Stars: Strömgren Photometric Methods Calibrated, Validated, Tested, and Applied to Hosts and Prospective Hosts of Directly Imaged Exoplanets».The Astrophysical Journal.804(2): 146.doi:10.1088/0004-637X/804/2/146. Vizier catalog entry
  5. ↑ Beta Horologii (SIMBAD)
  6. ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Aguilera
  7. ↑ Balona, L. A.(2019).«Evidence for espots on hot stars suggests major revision of stellar physics».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.490(2): 2112–2116.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/stz2808.
  8. ↑ Iota Horologii (SIMBAD)
  9. ↑ arXiv:{{{arxiv}}}
  10. ↑ Kürster, M.; Endl, M.; Els, S.; Hatzes, A.P.(2000).«An extrasolar giant planet in an Earth-like orbit. Precise radial velocities of the young star iota Horologii = HR 810».Astronomy and Astrophysics.353(3): L33–L36.Consultat el 20 d'octubre de 2008.
  11. ↑ Xiao, Guang-Yao; Liu, Yu-Juan(2023).«The Masses of a Sample of Radial-Velocity Exoplanets with Astrometric Measurements».Research in Astronomy and Astrophysics.23(5): 32 pp..
  12. ↑ Lillo-Box, J.; Faria, J. P.; Suárez Mascareño, A.; Figueira, P.(2021).«HD 22496 b: The first ESPRESSO stand-alone planet discovery».Astronomy and Astrophysics.654: A60.doi:10.1051/0004-6361/202141714.
  13. ↑ GJ 1061 (SIMBAD)
  14. ↑ Anglada-Vaig escudar, G.; Reiners, A.; Pallé, E.; Ribas, I.(2019).«Ret Dots: A temperate 1.5 Earth-mass planet in a compact multi-terrestrial planet system around GJ1061».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.doi:10.1093/mnras/staa248.
  15. ↑ R Horologii (SIMBAD)
  16. ↑ R Horologii (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  17. ↑ T Horologii (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  18. ↑ SZ Horologii (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  19. ↑ Li, Kai; Xia, Qi-Qi; Kim, Chun-Hwey(2021).«Photometric Study and Absolute Parameter Estimation of Six Totally Eclipsing Contact Binaries».The Astronomical Journal.162(1): 18 pp..Consultat el 14 de decembre de 2025.
  20. ↑ V TW Hor -- Carbon Star (SIMBAD)
  21. ↑ TW Horologii (General Catalogue of Variable Stars)
  22. ↑ «Agraneu Spiral Galaxy NGC 1512 in Many Wavelengths». Hubblesite (31 de maig de 2001). Consultat el 20 de febrer de 2021.
  23. ↑ Koribalski, Bärbel S.; López-Sánchez, Ángel R.(2009).«Gas Dynamics and Star Formation in the Galaxy Pair NGC 1512/1510».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.400(4): 21.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.15610.x.
  24. ↑ Vasiliev, Eugene(2019).«Proper motions and dynamics of the Milky Way globular cluster system from Gaia DR2».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.484(2): 2832–2850.doi:10.1093/mnras/stz171.
  25. ↑ Aaronson, M.; Schommer, R. A.; Olszewski, E. W.(1984).«AM-1 : a very distant globular cluster».The Astrophysical Journal.276: 221–228.doi:10.1086/161605.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Horologium&oldid=1227515»