Estrela blanca de la seqüència principal

Impressió artística de Siri A i Siri B. Siri A, una estrela de tipo-A de la seqüència principal és la més gran de les dos.

En astronomia, una estrela blanca de la seqüència principal (denominada també estrela de tipo-A de la seqüència principal o nana blanca A) és una estrela de tipo espectral A i classe de lluminositat V que es troba en la fase evolutiva —de la mateixa manera que en el Sol— d'a on la seua energia prové de la fusió del hidrogen en heli. Estes estreles tenen espectres que estan definits per forts llínees d'absorció del hidrogen de Balmer aixina com llínees de metals ionizados. Tenen masses d'1.4 a 2.1 voltes la massa del Sol i temperatures superficials entre 7.600 i 10.000 K. Eixemples d'estreles blanques lluentes de la seqüència principal i propenques al sistema solar són: Altair (A7 V), Siri A (A1 V) i Vega (A0 V).

Estreles espectrals estàndar

Estrela Vega, ubicada a 25 anys llum de distància en la constelació de Lyra. Spitzer va poder detectar la radiació de calor del núvol de pols que rodeja l'estrela i va descobrir que el disc d'enrunes és molt més gran de lo que es pensava anteriorment. Esta comparació costat a costat, presa pel fotómetro d'imàgens multibanda de Spitzer, mostra les càlides lluentors infrarrojos de les partícules de pols que orbitan al voltant de l'estrela.

El sistema revisat del Yerkes Atles enumera una densa cuadrícula d'estreles nanes espectrals estàndart de tipo-A, pero no totes elles han aplegat fins als nostres dies com a estàndars. Els "punts de anclaje" i la "calibraació estàndar" del sistema de classificació espectral de Morgan–Keenan entre les estreles nanes de tipo-A de la seqüència principal, és dir, aquelles estreles estàndar que han permaneixcut sense canvis a lo llarc dels anys i les que poden ser considerades com definidoras del sistema són: Vega (A0 V), gamma Ursae Majoris (A0 V) i Fomalhaut (A3 V). La revisió de la classificació MK per Morgan i Keenan en 1973 no va proporcionar cap calibraació estàndar entre els tipos A3 V i F2 V. HD 29996 es va sugerir com una estàndar de tipo A5 V en 1978. Richard Gray i Robert Garrison varen oferir les més recents contribucions a la seqüència espectral de nanes de tipo-A en un parell d'escrits en 1987 i 1989. En ells enumeren una varietat de nanes espectrals estàndart de tipo-A de llenta i ràpida rotació, incloent HD 45320 (A1 V), HD 88955 (A2 V), 2 Hya (A7 V), 21 LMi (A7 V) i 44 Ceti (A9 V). Ademés de les estàndars MK previstes en els escrits de Morgan i en els documents de Gray & Garrison, també es veu de tant en tant a delta Leonis (A4 V) enumerada com una estàndar. No hi ha estreles estàndar A6 V i A8 V publicades.

Planetes

Siri A, eixemple d'estrela blanca de la seqüència principal. Avall a l'esquerra, pot apreciar-se a la chicoteta estrela Siri B.

Les estreles de tipo-A sò jóvens (per lo general uns pocs centenars de millons d'anys) i moltes emeten radiació infrarroja més allà de lo que s'esperaria de l'estrela sola. Este excés de radiació infrarroja és atribuible a l'emissió de pols a partir d'un anell de fragments a on es formen els planetes. Els estudis indiquen que els planetes massius es formen comunament al voltant de les estreles de tipo-A, encara que estos planetes són difícils de detectar pel método d'espectroscòpia Doppler. Açò es deu a que les estreles de tipo-A rotan molt ràpidament, lo que fa que siga molt difícil de medir els chicotets desplaçaments Doppler induïts per planetes en òrbita ya que les llínees espectrals són molt àmplies. No obstant, en el temps, este tipo d'estreles massives es convertixen en jagantes roges molt fredes que giren més llentament i, per lo tant, els desplaçaments poden ser medits utilisant el método de la velocitat radial. A principis de 2011 es varen trobar uns 30 planetes tipo Júpiter al voltant d'estreles jagantes de tipo-K incloent: Pollux, Errai i Edasich. Estudis per medició Doppler entorn a una àmplia varietat d'estreles indiquen que 1 de cada 6 estreles tenen el doble de la massa del Sol i estan orbitadas per un o més planetes del tamany de Júpiter, front a 1 de 16 per a estreles similars al Sol.

Estreles de tipo-A conegudes que tenen planetes inclouen a: Fomalhaut, HD 15082, Beta Pictoris i HD 95086 b.