Nana groga
| Tipo espectral |
Massa estelar (M☉) | Gravetat superficial (log g) |
Temperatura efectiva (K) |
Índex de color (B − V) |
|---|---|---|---|---|
| G0V | 1.15 | 4.32 | 5980 | 0.583 |
| G1V | 1.10 | 4.34 | 5900 | 0.608 |
| G2V | 1.07 | 4.35 | 5800 | 0.625 |
| G3V | 1.04 | 4.37 | 5710 | 0.642 |
| G4V | 1.00 | 4.38 | 5690 | 0.657 |
| G5V | 0.98 | 4.40 | 5620 | 0.672 |
| G6V | 0.93 | 4.42 | 5570 | 0.690 |
| G7V | 0.90 | 4.44 | 5500 | 0.713 |
| G8V | 0.87 | 4.46 | 5450 | 0.740 |
| G9V | 0.84 | 4.48 | 5370 | 0.776 |
Una estrela de tipo-G de la seqüència principal (Tipo Espectral: G-V), a sovint també denominada nana groga o estrela nana G, és una estrela de la seqüència principal (classe de lluminositat V) de tipo espectral G. Una estrela d'este tipo té al voltant de 0.8 a 1.2 masses solars i una temperatura superficial compresa entre 5300 i 6000 K.[1] De la mateixa manera que atres estreles de la seqüència principal, una estrela de tipo-G de la seqüència principal està en el procés de convertir l'element hidrogen en heli en el seu núcleu per mig de la fusió nuclear.[2] El Sol, estrela a la que la Terra està unida gravitacionalmente en el sistema solar i l'objecte en major magnitut aparent, és un eixemple d'estrela de tipo-G de la seqüència principal. Cada segon, el Sol fusiona aproximadament 600 millons de tonellades d'hidrogen en heli, convertint prop de 4 millons de tonellades de matèria en energia.[3] Ademés del Sol, atres eixemples ben coneguts d'estreles de tipo-G de la seqüència principal inclouen Alfa Centauri A, Tau Ceti i 51 Pegasi. El terme nana groga és una denominació errònea, ya que en realitat les estreles de tipo-G varien en color, del blanc (per als tipos més lluminosos com el Sol), a solament molt llaugerament grogues (per a les menys massives i lluminoses de tipo-G de la seqüència principal).[4] El Sol és en realitat blanc, pero apareix groc a través de l'atmòsfera terrestre per la dispersió atmosfèrica de Rayleigh. Ademés, encara que el terme "nano" és utilisat per a contrastar estreles grogues de la seqüència principal d'estreles jagantes, les nanes grogues com el Sol superen en lluentor al 90 % de les estreles de la Via Làctea (que són en gran mida molt més tènues que les nanes taronges, les nanes roges, i les nanes blanques, sent les últimes remanentes estelars). Una estrela de tipo-G de la seqüència principal fusionarà l'hidrogen durant aproximadament 10 000 millons d'anys, fins que s'agote en el centre de l'estrela. Quan açò succeïx, l'estrela s'expandix en major proporció al seu anterior estat i es convertix en una jaganta roja, tals com Aldebarán (o Alpha Tauri). Finalment, la jaganta roja pert les seues capes exteriors de gas, donant lloc a una nebulosa planetària, mentrestant el núcleu es va gelant i contraent en una nana blanca densa i compacta.[5]
| Estrela | Tipo Espectral |
Magnitut aparent | Magnitut absoluta |
Ascensió Recta (J2000) |
Declinació (J2000) | Distància (Anys llum) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Sol | G2V | −26.73 | 4.80 | — | — | 1.6 × 10-5 |
| α Centauri A |align="center"
bgcolor="ffffbb"|G2V |
−0.01 | 4.34 | 14h 39m 36.50s | −60° 50' 02.3" | 4.39 | |
| τ Ceti | G8Vp | 3.49 | 5.68 | 01h 44m 04.08s | −15° 56' 14.9" | 11.9 |
| Achird A |align="center"
bgcolor="ffffaa"|G3V |
3.46 | 4.59 | 00h 49m 06.29s | +57° 48' 54.7" | 19.4 | |
| 82 Eridani | G5V | 4.26 | 5.35 | 03h 19m 55.65s | −43° 04' 11.2" | 19.8 |
| δ Pavonis | G8V | 3.55 | 4.62 | 20h 08m 42.61s | −66° 10' 55.4" | 19.9 |
| ξ Bootis A |align="center"
bgcolor="ffff55"|G8Veu |
4.72 | 5.59 | 14h 51m 23.38s | +19° 06' 01.7" | 21.9 | |
| Ala Australis A |align="center"
bgcolor="ffffcc"|G0V |
4.41 | 4.25 | 11h 18m 11s | +31° 31' 45" | 27.2 | |
| Ala Australis B | G5V | 4.87 | 5.07 | 11h 18m 11s | +31° 31' 45" | 27.2 |
| Asterion | G0V | 4.24 | 4.63 | 12h 33m 44.54s | +41° 21' 26.9" | 27.3 |
| 61 Virginis | G5V | 4.74 | 5.09 | 13h 18m 24.31s | −18° 18' 40.3" | 27.8 |
| χ1 Orionis A |align="center"
bgcolor="ffffcc"|G0V |
4.39 | 4.70 | 05h 54m 22.98s | +20° 16' 34.2" | 28.3 | |
| 41 Arae A |align="center"
bgcolor="ffff55"|G8V |
5.55 | 5.83 | 17h 19m 03.83s | −46° 38' 10.4" | 28.7 | |
| Beta Comae Berenices | G0V | 4.23 | 4.42 | 13h 11m 52.39s | +27° 52' 41.5" | 29.9 |
| κ1 Ceti | G5V | 4.84 | 5.03 | 03h 19m 21.70s | +03° 22' 12.7" | 29.9 |
| HR 4523 A |align="center"
bgcolor="ffffaa"|G3V |
4.89 | 5.06 | 11h 46m 31.07s | −40° 30' 01.3" | 30.1 | |
| 61 Ursae Majoris | G8V | 5.31 | 5.41 | 11h 41m 03.02s | +34° 12' 05.9" | 31.1 |
δ Pavonis està abandonant la seqüència principal per a transformar-se en una estrela subgigante.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaVardavas - ↑ «archive. org/web/20160514141645/http://aspire. cosmic-ray. org/Labs/StarLife/starlife_equilibrium. html# Star life cycle:Equilibrium». Archivat des d'el cosmic-ray. org/Labs/StarLife/starlife_equilibrium. html original, el 14 de maig de 2016. Consultat el 10 de maig de 2016.
- ↑ Barbara Ryden. «astronomy. ohio-state. edu/~ryden/ast162_1/notes2. html Why does the sun shine?». Consultat el 10 de maig de 2016.
- ↑ Mitchell N. Charity. «vendian. org/mncharity/dir3/starcolor/ What Color Llaure the Stars?». Consultat el 10 de maig de 2016.
- ↑ «universetoday. com/18847/life-of-the-sun/ The life cycle of a Sun-like star». Consultat el 10 de maig de 2016.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nana groga.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella de tipo-G de la secuencia principal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.