Asterion (estrela)
Asterion o Chara (β Canum Venaticorum / β CVn / 8 Canum Venaticorum)[1] és una estrela en la constelació de Cans Venatici, els gossos de caça, situada en el gos més meridional. De magnitut aparent +4,26, és la segona estrela més lluenta de la constelació despuix de Cor Caroli (α Canum Venaticorum).
| Constelació | Cans Venatici |
| Ascensió recta α | 12h 33min 44,54s |
| Declinació δ | +41° 21’ 26,9’’ |
| Distància | 27,4 ± 0,2 anys llum |
| Magnitut visual | +4,26 |
| Magnitut absoluta | +4,65 |
| Lluminositat | 1,20 sols |
| Temperatura | 5747 K |
| Massa | 0,98 sols |
| Ràdio | 1,025 sols |
| Tipo espectral | G0V |
| Velocitat radial | +6,9 km/s |
| Atres noms | HD 109358 / HR 4785 HIP 61317 / GJ 475 |
Distant 27,4 anys llum del sistema solar, les estreles conegudes més pròximes a Asterion són Gliese 450 i Groombridge 1830, abdós a 5 anys llum.
Nom
Asterion sembla ser un nom derivat del grec antic para «estrelat». L'atre nom pel que és coneguda esta estrela, Chara, significa «volguda» o «volguda per al cor del seu mestre».
D'una manera un tant confusa, abdós térmens també designen als gossos de la constelació; Asterion és el més septentrional —en a on no està β Canum Venaticorum—, mentres que Chara s'aplica al més meridional.[2]
Característiques físiques
Asterion és una nana groga de tipo espectral G0V de característiques tan semblants a les del Sol que pot ser considerada un bessó solar. A diferència de la nostra veïna Alfa Centauri A —estrela també semblada al Sol—, no té cap companyera estelar lluenta.[3] El seu massa és un 2 % menor que la del Sol, mentres que el seu diàmetro és a penes un 2,5 % més gran. El seu temperatura efectiva és de 5896 K, si be és un 25 % més lluminosa que la nostra estrela. Asterion també és detectada en la regió de rajos X del espectre electromagnètic, implicant que, com el Sol, es troba rodejada per una corona calenta. La seua velocitat de rotació és igual o major de 3 km/s —un 50 % més ràpida que la del Sol—, per lo que completa un regrés en menys de 17 dies.[3] Encara que en el passat es va sugerir que Asterion podia ser una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 2430 dies, posteriors anàlisis semblen descartar esta possibilitat.[4]
No obstant, Asterion és una estrela pobra en metals, en una abundància relativa de ferro igual al 60 % de la que té el Sol. Els valors de tots els elements evaluats estan per baix dels valors solars; coure, níquel i vanadi mostren una abundància similar a la del ferro, mentres que els continguts de silici, sofre, cinc i magnesi equivalen al 70 % dels de la nostra estrela.
Sembla ser una estrela en una edat de 4050 - 4680 millons d'anys, comparable a la del Sol; no obstant, la seua elevada lluminositat pot ser la conseqüència d'una edat sensiblement major, entorn als 7000 millons d'anys.[3]
Asterion és un objectiu prioritari en la busca de planetes terrestres, havent segut seleccionada entre les 30 estreles presentades als científics del proyecte de la NASA Terrestrial Planet Finder (TPF) i del proyecte Darwin de l'Agència Espacial Europea per a la busca de planetes habitables.[4] l'òrbita d'un hipotètic planeta terrestre en el que existira aigua líquida tindria que estar situada aproximadament a 1,1 UA.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Beta Canum Venaticorum (SIMBAD)
- ↑ The history of the star Asterion (The Fixed Stars)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Chara (Stars, Jim Kaler)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Chara (Solstation)». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2013. Consultat el 6 d'agost de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asterion (estrella)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.