Groombridge 1830
| Constelació | Orsoa Major |
| Ascensió recta α | 11h 52min 58,8s |
| Declinació δ | +37º 43’ 07’’ |
| Distància | 29,7 ± 0,2 anys llum |
| Magnitut visual | +6,42 |
| Magnitut absoluta | +6,62 |
| Lluminositat | 0,19 sols |
| Temperatura | 5030 K |
| Massa | 0,60 sols |
| Ràdio | 0,64 sols |
| Tipo espectral | G8 VIp |
| Velocitat radial | -98,8 km/s |
| Atres noms | HD 103085 / HR 4550 HIP 57939 / GJ 451 |
Groombridge 1830 (CF Ursae Majoris / GJ 451) és una estrela subenana groc-taronja en la constelació de l'Orsoa Major, situada al noreste d'Alula Borealis (ν Ursae Majoris) i Alula Australis (ξ Ursae Majoris). Es troba a 29,7 anys llum de distància del sistema solar. Va ser catalogada per Stephen Groombridge en la década de 1830 i el seu alt moviment propi va ser senyalat per Friedrich Wilhelm Argelander en 1842.
Com correspon a una estrela subenana, Groombridge 1830 és especialment tènue per a la seua tipo espectral (G8). En una massa 0,6 de masses solars i un radi de 0,64 ràdios solars, la seua lluminositat a penes supon el 19 % de la del Sol. De la mateixa manera que l'estrela de Kapteyn és una estrela del halo galàctic; estes a penes suponen entre el 0,1 i el 0,2 % de les estreles més pròximes al Sol. Despuix de l'estrela de Barnard i de la citada estrela de Kapteyn, Groombridge 1830 és l'estrela que té un moviment propi més alt. En estar considerablement més llunt que abdós significa que la seua velocitat travessera és major. De fet, és el Sol el que seguix el moviment de rotació de la galàxia al voltant del centre de la Via Làctea; les estreles de halo, com Goombridge 1830, no participen d'este moviment, permaneixent «quetes» i semblant que es mouen en direcció retrògrada a gran velocitat. De la mateixa manera que atres estreles de halo, presenta una metalicitat baixa, entre el 3 i el 10 % de la del Sol. Solen ser estreles molt antigues, i l'edat de Groombridge 1830 pot superar els 10 000 millons d'anys.
Per una atra part, s'han observat llamaradas en Groombridge 1830, inicialment atribuïdes a una estrela fulgurant acompanyant. Actualment s'atribuïxen a la pròpia estrela, que sembla estar sola: correspondrien a un tipo de erupció observades en estreles del tipo espectral F8 a G8, cridades «superllamaradas», per ser molt més intenses que les erupció solars. Este tipo de llamaradas s'han observat en estreles anàlogues com κ1 Ceti i π1 Ursae Majoris.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Groombridge 1830» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.