Anar al contingut

Catàlec Hipparcos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els catàlecs Hipparcos i Tycho (Tycho-1) són els productes primaris de la missió astrométrica Hipparcos de l'Agència Espacial Europea (EIXA). El satèlit, que va funcionar durant casi quatre anys, va obtindre senyes científiques d'alta calitat des de novembre de 1989 a març de 1993.

El catàlec Hipparcos, publicat en 1997, té 118 218 estreles en un nivell astrométrico d'1 a 3 miliarcosegundos, mentres el catàlec Tycho té una miqueta més de 1 050 000 estreles. El primer d'ells és complet fins a magnitut +7,3.[1]

Els catàlecs contenen una gran cantitat de senyes astrométricos i fotomètrics de molt alta calitat. Ademés, duen associats anexos que oferixen senyes de variabilitat i d'estreles dobles i múltiples, aixina com mides astrométricas i fotomètriques del sistema solar. Les parts principals es proporcionen tant en forma impresa com en forma llegible per màquina.

La tasca d'anàlisis de les senyes globals, procedents de prop de 125 Gigaoctets de senyes crues de satèlit, va anar un procés llarc i complex mamprés pels consorcis NDAC i FAST —conjuntament responsables de la confecció del Catàlec Hipparcos— i el consorci TDAC, responsable de la confecció del catàlec Tycho. Un quart consorci científic, el consorci INCA, va ser responsable de la construcció del programa d'observació de Hipparcos, compilando les millors senyes de les estreles seleccionades abans d'incorporar-los en el catàlec d'entrada de Hipparcos. L'elaboració dels catàlecs Hipparcos i Tycho marca el final formal de la participació de la missió de l'Agència Espacial Europea en els quatre consorcis científics. Més vesprada, el catàlec de senyes Tycho va ser analisat de nou, donant lloc al catàlec Tycho-2, la precisió del qual és major. Este últim incorpora senyes provinents de 2 539 913 estreles.

Una missió similar a Hipparcos, GAIA, està programada per al futur pròxim i donarà lloc a un catàlec més ampli i precís.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Comparison of astrometric catalogs». United States Naval Observatory. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2013. Consultat el 22 de juliol de 2008.