Delta Pavonis
| Constelació | Pavo |
| Ascensió recta α | 20h 8min 43,61s |
| Declinació δ | -66° 10’ 55,4’’ |
| Distància | 19,91 ± 0,08 anys llum |
| Magnitut visual | +3,55 |
| Magnitut absoluta | +4,62 |
| Lluminositat | 1,18 sols |
| Temperatura | 5560 K |
| Massa | 1,1 - 1,25 sols |
| Ràdio | 1,06 sols |
| Tipo espectral | G7V-IV |
| Velocitat radial | -21,7 km/s |
Delta Pavonis (δ Pav / HD 190248 / HR 7665 / GJ 780)[1] és la tercera estrela més lluenta en la constelació de Pavo, en magnitut aparent +3,55, superada en lluentor per Peacock (α Pavonis) i β Pavonis. A tan sol 19,9 anys llum del sistema solar, és un dels anàlecs solars, (estreles de característiques similars al Sol) més propencs.
Delta Pavonis és una estrela nana groga o subgigante de tipo espectral G7V-IV, la qual cosa significa que està terminant la fusió d'hidrogen i començant la seua transformació en una jaganta roja. Per això, encara que en una temperatura de 5560 K és llaugerament més freda que el Sol, té una lluminositat un 18 % major que la lluminositat solar. Encara que la seua edat és incerta, sembla ser més antiga que el Sol, en una edat compresa entre 5000 i 7000 millons d'anys. La seua òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol.
La seua massa és alguna cosa major que la massa solar de la nostra estrela,[2] la metalicitat de Delta Pavonis, expressada com la relació entre els continguts de ferro i hidrogen, és 2,38 voltes major que la del Sol; ya que este valor es relaciona en l'existència de planetes terrestres, s'ha especulat sobre la possibilitat de que existixquen planetes en òrbita que puguen albergar vida. Va ocupar el sext lloc entre les 100 estreles seleccionades pel Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la busca de planetes terrestres[3] i és l'objectiu principal del Institut SETI dins d'un grup d'estreles propenques estudiades.[4] La zona de habitabilitat entorn a Delta Pavonis se situa a 1,09 UA, una miqueta més de la distància que separa la Terra del Sol.
Les estreles més pròximes a Delta Pavonis són LHS 3836 i Gliese 693, abdós nanes roges a 5,8 i 6,4 anys llum respectivament.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Delta Pavonis (SIMBAD)
- ↑ The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS)
- ↑ [enllaç trencat] Space Telescope Science Institute
- ↑ M.C. Turnbull, J.C. Tarter(2003).149(2)
- 423–436.doi:10.1086/379320.
- ↑ Delta Pavonis (Solstation)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta Pavonis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.