Anar al contingut

Beta Pavonis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Beta Pavonis
Beta Pavonis
Constelació Pavo
Ascensió recta α 20h 44min 57,50s
Declinació δ -66° 12’ 11,6’’
Distància 137 anys llum
Magnitut visual +3,43
Magnitut absoluta +0,29
Lluminositat 58 sols
Temperatura 8200 K
Massa 2,3 - 2,4 sols
Ràdio 3,8 sols
Tipo espectral A7IV
Velocitat radial +9,8 km/s

Beta Pavonis (β Pav / HD 197051 / HR 7913)[1] és una estrela de magnitut aparent +3,43, la segona més lluenta en la constelació de Pavo. Està situada a 137 anys llum del sistema solar.

Catalogada com jaganta de tipo espectral A7III,[1] Beta Pavonis té una temperatura superficial de 8200 K. 58 voltes més lluminosa que el Sol, la seua ràdio és 3,8 més gran que el ràdio solar; la mida de la seua velocitat de rotació proyectada, 81 km/s, comporta que la seua periodo de rotació siga com a màxim de 2,3 dies. Té una massa compresa entre 2,3 i 2,4 masses solars. Tots estos paràmetros indiquen que, més que una verdadera jaganta, Beta Pavonis és una subgigante terminant la fusió de la seua hidrogen intern. La seua edat actual s'estima en 60 millons d'anys, quan va nàixer com una estrela B9.5V en una temperatura 2000 K més alta que l'actual. Des de llavors també ha creixcut en tamany, en un diàmetro aproximadament el doble que quan es va formar. En última instància, finalisarà els seus dies com una nana blanca la massa de la qual —una volta expulsades les seues capes exteriors a través del vent estelar— només serà un 30% de la seua massa actual.[2]

La seua composició química és un tant anómala; front a un gran número d'elements com magnesi, silici, calcio i ferro, entre uns atres, l'abundància del qual està clarament per baix dels valors solars, uns pocs —com ceri, estronci i europi— són clarament «sobreabundantes»; especialment notable és el cas del neodimi, el contingut relatiu del qual és casi 5 voltes més elevat que en el Sol.

Referències

[editar | editar còdic]