Anar al contingut

Subgigante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama de Hertzsprung-Russell:
Abscisses: Tipo espectral / Ordenades: Magnitut absoluta
0, Ia, Ib Supergigantes. II Jagants lluminoses. III Jagants. IV Subgigantes. V Seqüència principal. VI Subenanas. VII Nanes blanques.

Una estrela subgigante és una classe d'estrela que és més lluenta que una nana de la seqüència principal, pero no tant com una jaganta pròpiament dita.

Característiques

Les estreles subgigantes han terminat la fusió del hidrogen en els seus núcleus. En esta etapa, si els astres tenen una massa solar d'1 MSol, el centre es contrau, provocant que la seua temperatura aumente lo suficient com per a traslladar la fase de fusió de hidrogen a una capa que rodeja el núcleu. Per tant, l'estrela s'expandix, completant un pas més cap a la seua transformació en una jaganta roja.

Al començ de la fase de subgigante (com és el cas de Procyon A), el diàmetro i la lluminositat hauran aumentat, pero l'estrela en sí es gelarà una miqueta o canviarà de color significativament. Les subgigantes que estan més pròximes a convertir-se en jagantes tindran diàmetros més grans i temperatures més baixes que atres estreles de la seqüència principal de massa similar.

En la classificació espectral de Yerkes, la seua lluminositat és de classe IV.

Estreles subgigantes més propenques al sistema solar

Nom Denominació de Bayer Tipo espectral Massa (sols) Distància (anys llum) Notes
Procyon Alfa Canis Minoris F5 IV-V 1,42 11,4 ¿Subgigante?
Altair Alfa Aquilae A7 IV-V 1,7 16,7 ¿Subgigante?
Delta Pavonis G5-8 IV-V 1,17 19,9 ¿Subgigante?
Beta Hydri G2 IV 1,1 24,4
Mu Herculis Aa G5 IV 1,1 27,4
Granota Delta Eridani K0 IVe 1,2 29,5
Rutilicus Aa Zeta Herculis F9-G2 IV 1,5 35,2
Zavijava A Beta Virginis F8-A5 IV-V 1,3-1,4 35,6 ¿Subgigante?
11 Leonis Minoris G8 IV-V 0,86 36,5 ¿Subgigante?
Mufrid A Eta Bootis G0 IV 1,6-1,7 37,0
Deneb Algedi A Delta Capricorni A5-7 IVm > 1 38,6

Font: Giant and subgiant stars within 100 ly (Solstation)

Vore també

Referències