Beta Hydri
| Constelació | Hydrus |
| Ascensió recta α | 00h 25min 45,07s |
| Declinació δ | -77° 15’ 15,3’’ |
| Distància | 24,4 ± 0,09 anys llum |
| Magnitut visual | +2,82 |
| Magnitut absoluta | +3,45 |
| Lluminositat | 3,7 sols |
| Temperatura | 5750 K |
| Massa | 1,1 - 1,2 sols |
| Ràdio | 1,9 sols |
| Tipo espectral | G2IV |
| Velocitat radial | +22,7 km/s |
| Atres noms | HD 2151 / HR 98 HIP 2021 / GJ 19 |
Beta Hydri (β Hyi)[1] és l'estrela més lluenta en la constelació d'Hydrus en magnitut aparent +2,80. És l'estrela lluenta més propenca al pol sur celest, ya que Polaris Australis (σ Octantis), l'estrela polar del hemisferi sur, a penes lluïx en magnitut 5,42. En el passat, cap a l'any 150 a. C., Beta Hydri va estar situada a menys de dos graus del pol. Es troba a 24,4 anys llum de distància del sistema solar.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Beta Hydri és una estrela subgigante de tipo espectral G2IV[1] en una temperatura superficial de 5750 K, solament 30 K més freda que el Sol. És 3,7 voltes més lluminosa que este, sent la seua ràdio casi el doble del ràdio solar. El seu periodo de rotació, entorn a 29 dies, pot ser similar al de la nostra estrela; no obstant, ya que no es coneix l'inclinament del seu eix, dit periodo pot ser molt menor.[2] Presenta una metalicitat un 22 % inferior a la solar ([Fe/H] = -0,11). Es pensa que pot ser una estrela variable, rebent la denominació provisional de NSV 161.[1]
En una massa de sol 1,1 masses solars, fa uns 5000 o 6000 millons d'anys Beta Hydri va escomençar la seua vida com una nana groga de tipo F8, aumentant la seua lluentor a mida que consumia la seua hidrogen intern para, en última instància, expandir-se en l'estrela que actualment veem. En el futur continuarà el seu refredat i expansió, aplegant a alcançar una lluminositat 1000 voltes major que la del Sol. Posteriorment, expulsarà les seues capes externes —fase de nebulosa planetària— i conclourà els seus dies com una nana blanca en una massa aproximadament la mitat que la que hui té.[2]
Beta Hydri ha segut estudiada per mig d'astrosismologia, ciència que estudia l'estructura interna d'estreles pulsantes interpretant la seua espectre de freqüències. Se sap que el gas agitat en les capes externes d'una estrela genera ones sonores. Semblants a les ones sísmiques d'un terremot en la Terra, estes ones provoquen pulsacions en la superfície estelar. En el Sol, estes pulsacions varen ser descobertes en 1979 i tenen un periodo aproximat de 5 minuts.
Sent Beta Hydri considerablement més vella que la nostra estrela, el seu periodo —de 17 minuts— és també més llarc.[3]
Beta Hydri és una de les estreles seleccionades pels proyectes Darwin i Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la busca de planetes terrestres en la zona de habitabilitat al voltant de l'estrela. l'òrbita d'un hipotètic planeta en aigua líquida estaria centrada aproximadament a 1,9 UA de l'estrela.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beta Hydri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.