Mu Herculis
| Constelació | Hércules |
| Ascensió recta α | 17h 46min 27,5s |
| Declinació δ | +27º 43’ 14’’ |
| Distància | 27,4 ± 0,1 anys llum |
| Magnitut visual | +3,42 / +10,35 / +10,80 |
| Magnitut absoluta | +3,80 / +10,73 / +11,18 |
| Lluminositat | 2,7 / 0,049 / ? sols |
| Temperatura | 5500 / 3300 / ? K |
| Massa | 1,1 / 0,31 / 0,30 sols |
| Ràdio | 1,76 / 0,48 / 0,4 sols |
| Tipo espectral | G5IV / M3.5V / M4V |
| Velocitat radial | -15,6 km/s |
Mu Herculis (μ Her / 86 Herculis) és un sistema estelar en la constelació d'Hércules de magnitut aparent +3,42. Encara que no té nom propi habitual, en l'astronomia chinenca era coneguda com Kew Ho, «Els Nou Rius».[1] Es troba a només 27,4 anys llum del sistema solar. L'estrela coneguda més propenca a este sistema és Gliese 686, distant 4,5 anys llum, mentres que la lluenta Vega (α Lyrae), es troba a 7,3 anys llum d'ella.[2]
Mu Herculis és una sistema triple o cuádruple, l'estrela principal del qual, Mu Herculis A (LHS 3326 / GJ 695 A),[3] és una subgigante groga de tipo espectral G5IV en una temperatura efectiva d'aproximadament 5500 K. Fins fa poc estava en la seqüència principal pero està escomençant a créixer, evolucionant cap a una jaganta roja. De massa poc major que el Sol, el seu lluminositat és 2,7 voltes major que la lluminositat solar —considerant la radiació infrarroja emesa— i el seu radi equival a 1,76 ràdios solars. Gira sobre sí mateixa a lo manco 10 voltes més corrents que el Sol, en un periodo de rotació inferior a 4,3 dies. Com a conseqüència d'això mostra activitat magnètica i és una font emissora de rajos X.[4] El seu contingut metàlic és superior al solar, sent el seu índex de metalicitat [Fe/H] = +0,20.
Atres dos components del sistema formen una binaria la separació de la qual respecte a Mu Herculis A és d'a lo manco 300 UA.[4] Dita binaria ampra uns 3445 anys en completar una òrbita entorn a la subgigante groga. Mu Herculis B (LHS 3325 / GJ 695 B)[5] és una freda nana roja de tipo espectral M3.5V. La seua temperatura efectiva és de 3300 K i la seua lluminositat bolométrica a penes supon el 5% de la del Sol.
Mu Herculis C (GJ 695 C)[6] també és una nana roja alguna cosa més chicoteta i menys lluminosa que la component B. La separació mija entre les components B i C és de 2,2 UA —encara que l'excentricitat de l'òrbita fa que esta varie entre 1,5 i 3,6 UA—, sent la seua periodo orbital de 43 anys.[4]
Es pensa que, ademés, Mu Herculis A té una companyera invisible molt pròxima a ella. Denominada Mu Herculis Ab, pot tindre un quint de la massa solar, completant una òrbita entorn a Mu Herculis A cada 64 anys.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Allen (1889). «Hercules», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Mu Herculis (Solstation)
- ↑ Mu Herculis A (SIMBAD)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mu Herculis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Mu Herculis B (SIMBAD)
- ↑ Mu Herculis C (SIMBAD)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mu Herculis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.