Anar al contingut

Anàlec solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Comparació del Sol (esquerra) i Tau Ceti (dreta).

En astronomia es denomina anàlec o anàloga solar a una estrela fotométricament similar al Sol en les següents característiques:

  • Temperatura de ± 500 K respecte a la del Sol (aproximadament de 5200 a 6300 K).
  • Metalicidad entre el 50 % i el 200 % de la del Sol, lo que implica que el disc protoplanetari de l'estrela deu haver tingut cantitats similars de pols per a la formació de planetes.
  • Sense companyer estelar propenc (periodo orbital de dèu dies o inferior), ya que l'estrela acompanyant propicia l'activitat estelar.

Una estrela en característiques encara més similars al Sol es denomina bessó solar. L'estudi dels anàlecs solars és fonamental per a entendre millor les característiques del Sol en relació en atres estreles i a l'habitabilitat planetària.

Eixemples d'anàlecs solars

En la següent llista figuren alguns anàlecs solars que no reunixen els criteris suficients per a ser considerats bessons solars:

Nom Constelació Tipo espectral Distància (al) Notes
Alfa Centauri A Centaurus G2V 4,36 Sistema estelar més propenc al Sol
Alfa Centauri B Centaurus K1V 4,36
Tau Ceti Cetus G8V 11,9 Té més de 10 voltes la cantitat de material cometario i asteroides orbitando que el Sol
Eta Cassiopeiae A Casiopea G3V 19,4
36 Ophiuchi A Ofiuco K0V 19,5
Delta Pavonis A Pavo G7V-IV 19,9 En fase de transformació cap a subgigante
Xi Bootis A Bootes G8V 21,8 Estrela variable BY Draconis
107 Piscium Piscis K0V 24,4
Xi Ursae Majoris A Orsoa Major G0V 27,3 Estrela variable RS Canum Venaticorum
61 Virginis Virgo G7V 27,8
Zeta Tucanae Tucana F9V 28,0
Ji1 Orionis Orión G0V 28,7
Beta Comae Berenices Menge Berenices G0V 30,0
61 Ursae Majoris Orsoa Major G7V 31,1
Alfa Mensae Mensa G7V 33,1
Iota Persei Perseo G0V 34,4 En fase de transformació cap a subgigante
Lambda Serpentis Serpens G0V 38,3
55 Cancri A Càncer G8V 40,9 Cinc planetes extrasolars coneguts
HD 10307 A Andrómeda G1.5V 41,2
HD 147513 Escorpio G3V 42,0 Un planeta extrasolar
HD 172051 Sagitario G6V 42,3 Seleccionada com a principal objectiu del Proyecte Darwin
Ípsilon Andromedae Andrómeda F8V 43,9 Tres planetes extrasolars coneguts
HD 211415 Grus G0V 44,4
47 Ursae Majoris Orsoa Major G1V 45,9 Dos planetes extrasolars coneguts
Ni2 Lupi Lupus G4V 47,5
51 Pegasi Pegàs G5V 50,1 Un planeta conegut, del tipo "Júpiter calent"
Iota Horologii Horologium F9V 50,6 Un planeta jagant conegut a 0,91 UA

Bessó solar

Aquelles estreles anàlogues al sol les propietats tals del qual com tipo espectral, temperatura superficial, velocitat de rotació, massa, variabilitat i metalicitat són molt similars a les que té el sol es denominen bessons solars.

La massa és sense dubte una senya fonamental, pero solament pot ser medida directament en sistemes binaris, en a on se sospita que la proximitat de la companyera influïx en algunes de les característiques observables. En concret, un bessó solar deu ser indistinguible del sol fins a a on podem conéixer. Açò comporta:[1]

  • Temperatura dins de 10 K.
  • Metalicidad dins de 0,05 dex.
  • Edat dins de 1000 millons d'anys, per a que el seu estat evolutiu siga comparable.
  • Cap estrela acompanyant coneguda, ya que el Sol no té.

En la taula següent s'arrepleguen estreles considerades bessons solars:

Nom Una atra denominació Constelació Tipo espectral Magnitut aparent Distància
(anys llum)
Asterion β Canum Venaticorum Cans Venatici G0V +4,26 27,4
18 Scorpii HIP 79672 Scorpius G2V +5,50 45,7
37 Geminorum HIP 33277 Géminis G0V +5,74 56,3
HD 98618 HIP 55469 Orsoa Major G5V +7,66 126
HD 143436 HIP 78399 Serpens G0V +8,04 142
HD 101364 HIP 56948 Draco G5 +8,65 217
Kepler-1156 KOI-2246 Cygnus G2V +13,1 2475,5

L'estudi d'estes estreles és fonamental per a entendre millor les propietats del nostre propi sol en relació en atres estreles i en l'habitabilitat de planetes. La major part de la comunitat científica considera que la possibilitat de que hi haja planetes habitables és major en bessons solars que en atres estreles.

Vore també

Referències

  1. ↑ «David R. Soderblom & Jeremy R. King. Solar-Type Stars: Basic Information on Their Classification and Characterization». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2009. Consultat el 12 de novembre de 2007.