Pegàs o Pegasus és una constelació del nort, que rep el seu nom de Pegàs, el cavall alado. És una de les 88 constelacions modernes i una de les 48 inicialment descrites per Ptolomeo qui la denominava com Equus, «el Cavall».
ι Pegasi és una atra estrela de la seqüència principal, pero de tipo F5V, acompanyada en este cas per una nana groga de tipo G8V; el periodo orbital d'este sistema és de sol 10,21 dies.[10]ξ Pegasi és una atra binaria composta per una estrela groga de tipo F6V acompanyada per una nana roja la separació de la qual viusal és d'11 segons d'arc, lo que equival a una separació real d'a lo manco 192 ua.
En canvi, λ Pegasi és una jaganta groga en una temperatura superficial de 4933 K.
Alkarab, nom que rep l'estrela υ Pegasi,[1] és una atra jaganta —de tipo espectral F8III— i una important font de rajos X.
Alguna cosa més calent, π2 Pegasi és una atra jaganta de tipo F5III en una temperatura efectiva de 6253 K.
Igualment, HR 8799 és una estrela blanc-groga de la seqüència principal en, a lo manco, quatre planetes. Tres d'ells varen ser observats directament des dels telescopis Keck i Gemini d'Hawaii. El planeta més alluntat de l'estrela orbita just dins d'un disc de pols i enrunes semblant al cinturó de Kuiper del nostre sistema solar.
Una atra estrela de Pegàs en un planeta és HD 209458; anàlisis espectroscópicos del planeta HD 209458 b han proporcionat la primera evidència de vapor d'aigua atmosfèric més allà del sistema solar.[15]
Un sistema atípic és el que constituïx V391 Pegasi —una subenana blava calenta, estrela extrema de la branca horisontal— en un possible planeta la massa del qual és a lo manco 3,2 voltes major que la de Júpiter en òrbita a 1,7 ua de l'estrela.
Aixina mateix, HN Pegasi és una nana groga semblant al Sol que està vinculada físicament a una nana marró, de la que s'ha obtingut una image directa en l'Infrared Array Camera (IRAC) del telescopi espacial Spitzer.
EQ Pegasi és un sistema binari format per dos nanes rogesfulgurants. En 2022 es va descobrir un planeta joviano en òrbita al voltant de la component principal del sistema per mig d'astrometría de ràdio; en una massa estimada 2,3 voltes major que la de Júpiter, té un periodo orbital de 284,4 dies.[16]
Entorn a BD+14 4559, nana taronja de tipo K2V que rep el nom de Solaris,[1] s'ha descobert un planeta la massa del qual és, a lo manco, un 52 % major que la de Júpiter.
WASP-21 (Tangra)[1] és un distant anàlec solar en a on s'ha descobert un planeta de tipo «saturno calent»: un anàlisis espectroscópico ha trobat que l'atmòsfera de WASP-21b està majorment lliure de núvols i conté sodi.[17]
Entre les variables de la constelació es troba R Pegasi, variable Mira en un periodo de 378,1 dies.[18]
Una atra variable Mira, en un periodo de 415,4 dies, és RS Pegasi,[19] la temperatura superficial del qual és de sol 2417 K.[20]HR Pegasi és una freda jaganta de tipo espectral S i variable semirregular SRB en un periodo llarc poc defindo de 641 dies.
Per una atra part, O Pegasi és una binaria de contacte —les dos components estan tan pròximes que compartixen la seua capa exterior de gas— el periodo del qual orbital és de sol 9 hores.
Una atra variable és el sistema IK Pegasi, compost per una estrela blanca de la seqüència principal i una nana blanca en un periodo orbital —determinat en l'Extreme Ultraviolet Explorer— de 21,72168 dies.[21] Distant 154 anys llum, és el candidat a supernova més propenc a la Terra.
Una atra binaria de contacte, KS Pegasi, té tipo A0Vn i el seu periodo és de sol 12,05 hores.
Per la seua banda, II Pegasi és una binaria i una de les variables RS Canum Venaticorum més actives i estudiades del cel nocturn; una dels seus components, una subgigante de tipo K-enjorn és una de les estreles fredes més actives magnéticament.[22]
Finalment, DY Pegasi és una de les variables SX Phoenicis més conegudes; de tipo espectral variable entre A3 i F1, la seua lluentor fluctua entre magnitut 9,95 i 10,62 a lo llarc d'un cicle d'1,75 hores.[23]
M15 és un cúmul globular en Pegàs. De magnitut visual 6,2, està a uns 35 700 anys llum de distància. En una edat estimada de 12 500 millons d'anys,[24] és un dels cúmuls globulars més antics coneguts i una relíquia dels primers anys de nostra galàxia.
Un atre objecte del espai profunt és el cridat Quintet de Stephan, conjunt visual de cinc galàxies elíptiques, de les que quatre formen un verdader grup de galàxies. La galàxia més lluenta del conjunt és NGC 7320, a només 40 millons d'anys llum de distància, sent l'única que no està físicament vinculada en les atres.[27]NGC 7742 és una atra galàxia espiral, vista de front, que es troba a 72 millons d'anys llum de la Terra. És notable per tindre un anell pero cap barra.
