Asterisme
Un asterisme és, en astronomia observacional, un popular patró estacionario o conjunt d'estrelas que es reconeix en el cel nocturn des de la Terra. Esta definició coloquial fa que puga semblar prou similar a una constelació,[1] pero diferixen principalment en que una constelació és un àrea del firmament reconeguda oficialment, mentres que un asterisme és una figura creada en una colecció d'estreles i les llínees que mentalment es conecten a elles; com a tals, els asterisme no tenen llímits determinats oficialment i, per lo tant, són un concepte més general que pot referir-se a qualsevol patró d'estreles identificat. Esta distinció entre térmens seguix sent alguna cosa inconsistente, variant entre les fonts publicades. Un asterisme pot entendre's com un grup informal d'estreles dins de l'àrea d'una constelació oficial o extinta.[2] Alguns inclouen estreles de més d'una constelació.[3]
Els asterisme són freqüentment formes simples que contenen algunes o moltes estreles lluentes, lo que els fa fàcils d'identificar. Açò pot ser particularment útil per a les persones que s'estan familiarizando en el cel nocturn. Per eixemple, els asterisme coneguts com el Carro comprenen les sèt estreles més lluentes en la constelació coneguda com l'Orsoa Major per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI).[4] Un atre és l'asterisme de la Creu del Sur, la constelació reconeguda del qual és Crux (crux és una zona del cel nocturn en la que es troba la Creu del Sur).[5]
Mapes del cel
[editar | editar còdic]Les constelacions (que encara que històricament procedixen de asterisme) són una partició completa en superfícies de l'esfera celest de tal manera que qualsevol astre, segons la seua posició relativa, està inclós en alguna d'elles.
En 1930 l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) va encarregar a l'astrònom belga Eugène Joseph Delporte la cartografia celest a adoptar de forma universal pel conjunt de la comunitat científica internacional.
Moltes constelacions menors, carents d'importància o la tradició històrica de la qual caria de validea fòra de les seues fronteres varen ser eliminades. Són les denominades com constelacions en desús. En especial, són considerades efímeres les que es caracterisaven per ser agrupacions realisades ex professe per algun astrònom al servici d'alguna cort europea que enaltia la figura del monarca, del senyor o els valors i símbols de l'orgull patrio i que, despuix de la seua publicació en un átlas celest, en una renovació d'est per part d'atres autors, era eliminada.
Delporte partint de asterisme històrics documentats, va delimitar usant paralels (a les declinació celests) i meridianos (paralels a les ascensions rectes) de l'esfera celest, va compondre les 89 superfícies no equivalents que hui en dia són denominades constelacions celests, llevat para les superfícies denominades Caput Serpentis o Cap de la Serp i Cauda Serpentis o Coa de la Serp, que entre abdós superfícies separades per la constelació de Serpentario i Hércules componen la constelació de la Serp, fent un total de 88 constelacions en 89 superfícies totalisant l'esfera celest.
La UAI en tindre la màxima autoritat sobre estos assunts ha favorit l'establiment d'un cànon en la denominació del cel i els objectes celests, aixina no es tornen a reproduir fets en els que un astrònom despuix de publicar un atles celest introduïa al seu antoix noves constelacions.
Els conceptes d'asterisme i constelació no tenen un significat científic real en sí mateixes, sempre han segut una ajuda nemotécnica per al reconeiximent de l'astres en l'esfera celest degut a que estos semblen permanéixer fixos en el firmament per molt temps.
L'us de asterisme i constelacions és usat bàsicament pels aficionats a l'observació celest i de fet són estos els que els popularisen, en contrast en els professionals que utilisen sistemes de coordenades celests o denominacions de catàlec astronòmic.
L'asterisme és un pas previ per a l'aprenentage i reconeiximent dels astres en l'esfera celest i que servixen de valiosa ajuda nemotécnica a l'observador, per a posteriorment adinsar-se en el reconeiximent de les constelacions.
No hi ha un reconeiximent oficial dels asterisme per part de la UAI, pero si existix un consens general a nivell internacional entre els aficionats a l'astronomia.[6]
Classes de asterisme
[editar | editar còdic]- Un asterisme estacional o gran asterisme és el que agrupa estreles de diverses constelacions per a formar una figura fàcilment reconeixible per a poder identificar les estreles que ho componen aixina com atres asterisme de menor tamany. Sol estar relacionat en l'aspecte típic del firmament en les estacions de l'any. Eixemple: Triàngul d'estiu.
- Asterisme de constelacions actuals són les figures típiques corresponents a les estreles més lluentes d'una constelació. Són el criteri base per a la representació de la figura que la caracterisa. Eixemple: El Carro.
- Els asterisme històrics són antigues figures formadores de constelacions que en general varen tindre una vida efímera i varen desaparéixer, en molts casos, són part íntegra de les figures de les actuals constelacions, no obstant, per a molts aficionats a l'astronomia, els ajuda per al coneiximent del firmament a través de la recuperació d'alguns d'estos asterisme. Eixemple: Els honors de Federico.
- chicotet asterisme són les figures populars que són observables a través de binoculares, sent a la seua volta agrupacions estelars. Eixemple: La Percha.
- Nous asterisme són els popularisats com a conseqüència del desenroll de l'afició a l'observació astronòmica des de la segona mitat de el XX fins a l'actualitat i que apareixen publicats en revistes especialisades i llibres d'iniciació a l'identificació estelar. Eixemple: El filament de ADN.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ dictionary.obspm.fr (ed.): «An Etymological Dictionary of Astronomy and Astrophysics: constellation» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de març de 2019. Consultat el 2 de març de 2019.
- ↑ dictionary.obspm.fr (ed.): «An Etymological Dictionary of Astronomy and Astrophysics: asterism» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2024. Consultat el 2 de març de 2019.
- ↑ «¿Qué són els asterisme? - NASA Ciència» (en és-us). Consultat el 2026-02-02.
- ↑ daviddarling.info (ed.): «Ursa major» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2019.
- ↑ «Observacions - Proyecte nº 1 - ASTERISMOS» (en és-és). federacionastronomica.és. Consultat el 2026-02-02.
- ↑ adsabs.harvard.edu (ed.): «Origins of the ancient constellations: I. The Mesopotamian traditions» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2019.
- ↑ seds.org (ed.): «Asterisms» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2010. Consultat el 2 de març de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asterismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.