Anar al contingut

Crux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crux
«Cruz del Sur» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Cruz del Sur (desambiguació).


Crux o la Creu del Sur[1] és una constelació del hemisferi celest sur, composta per dos segments creuats, un de 4,2 i l'atre de 5,4 graus de llarc, ocupant una zona de sol sesenta y ocho graus quadrats, per lo que cobrix a penes 1/600 del cel.[2] És la més chicoteta de les ochenta y ocho constelacions que conformen la volta celest, segons els llímits marcats en 1930 per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI).

És útil per a l'orientació, ya que permet determinar el punt cardinal sur: prolongant quatre voltes i mija en llínea recta l'eix principal de la creu, partint de la seua estrela més lluenta, Ácrux, el peu de la creu, s'aplega al pol sur celest, el punt al voltant del com gira en forma aparent la volta celest. Una volta feta esta prolongació, basta baixar una vertical cap a la llínea del horisó i allí es troba en prou precisió el sur geogràfic. Si be per la seua proximitat al pol sur celest, Crux gira al seu entorn en forma ostensible durant el transcurs de la nit, no importa la seua posició per a este procediment de localisació, ya que el seu braç major, en girar al voltant del pol celest, sempre determina el seu lloc.[3]

Llimita en tres dels seus costats en la constelació de Centaurus, mentres que al sur ho fa en la de Musca. Els antics grecs la consideraven com a part de Centaurus, pero va ser definida com un patró estelar independent en el XVI, despuix de l'expedició d'Américo Vespucio a Sudamérica en 1501. Vespucio va traçar un mapa tant de les dos estreles Alfa Centauri i Beta Centauri com de les estreles de Crux.

Encara que els grecs antics coneixien estes estreles, la precesió gradual les va ubicar per baix del horisó europeu abans de l'era cristiana, de modo que varen ser oblidades. És provable que cap a l'any 5000 a. C., al final de l'última era glacial, Centaurus i Crux foren visibles sobre el horisó en la mijanit de primavera en latitut centreeuropees. La creu que semeja és de tipo romà en un travesser més llarc que l'atre. Fa aproximadament 2000 anys, en temps del naiximent de Jesús de Nazaret, a qui se li associaria en el signe de la creu romana, era visible des de la latitut de Jerusalem, de Mesopotamia i de Pèrsia (en el sur del territori ocupat pel Imperi partixc) empinada sobre el horisó en la mijanit dels dies de febrer, de modo que va poder ser la «Estrela del Chiquet» o «Signe de Jesús» que veren els «Macs d'Orient» des del seu país d'orige, i més vesprada en el seu viage des de Jerusalem a Belén, que està a dèu quilómetros cap al sur. Açò es pot comprovar en un simulador planetari com Stellarium. En l'actualitat la constelació és visible al sur dels 25° de latitut nort, i totes les seues estreles són circumpolares al sur dels 35° de latitut sur.

Característiques destacables

[editar | editar còdic]
La Creu del Sur des de Nova Zelanda

El segon astre més lluent de Crux és β Crucis, cridada Mimosa.[4] És una subgigante blava de tipo espectral B0.5V situada a uns 280 anys llum de distància. Té una companyera propenca que el seu periodo orbital és de 5 anys, completant el sistema una tercera component, una estrela presecuencia principal encara en procés de formació.[5] Ácrux (α Crucis) és l'estrela més lluenta de la constelació. És un sistema estelar que les seues dos components principals, α1 Crucis i α2 Crucis, són una subgigante de tipo B0.5V[6] i una estrela de la seqüència principal de tipo B1V;[7] α1 Crucis és, a la seua volta, una binaria espectroscópica en un periodo de 75,86 dies.[8]

Numeroses estreles de la constelació són membres del subgrup Centaurus Inferior-Crux, dins de l'associació estelar de Scorpius-Centaurus, l'associació estelar OB més propenca al sistema solar. Ademés de Mimosa, δ Crucis (Imai), ζ Crucis, λ Crucis i μ Crucis formen part de la mateixa.[9]

Pel contrari, γ Crucis (Gacrux),[4] tercera estrela més lluenta de Crux, és una jaganta roja de tipo M3.5III i 3400 K de temperatura. Té un gran tamany, sent el seu diàmetro 120 voltes més gran que el Sol.[10] Es pensa que pot estar acompanyada per una nana blanca (està considerada una estrela de bari «lleu»), pero l'existència de dita companyera encara no ha segut confirmada.[11] Distant 88 anys llum, és la jaganta roja de tipo M més propenca a la Terra.

Cúmul obert NGC 4755, conegut com El Joyer

En Crux es localisen vàries estreles massives i lluminoses.

CD Crucis és un sistema binari compost per una calenta estrela blava de tipo O5V i una estrela de Wolf-Rayet de tipo WN6; ademés, constituïx una binaria eclipsante en un periodo orbital de 6,24 dies. L'estrela blava és 57 voltes més massiva que el Sol i el seu acompanyant té una massa de 48 masses solars.[12] DI Crucis és també una estrela de Wolf-Rayet, de tipo WN3pe,[13] en una temperatura efectiva d'uns 90 000 K i 500 000 voltes més lluminosa que el Sol. És una coneguda font de rajos X[14] i forma part de la lluntana Associació estelar Cru OB4, associació de tipo O distant 4000 pársecs.[15]

Encara més alluntada —a uns 6500 pársecs—, Hen 3-759 és una supergigante blava de tipo O8Iaf i 30 500 K de temperatura: es pensa que encara que inicialment tenia una massa de 60 masses solars, l'elevat ritme de pèrdua de massa estelar ha reduït la mateixa a unes 40 masses solars.[16]

Entre els objectes de l'espai profunt en la constelació, es troba NGC 4755, un cúmul obert conegut com «El Joyer», que conté al voltant d'un centenar d'estreles. En una edat de 16 millons d'anys, és un dels cúmuls més jóvens que es coneixen. Es troba aproximadament a 1700 pársecs del sistema solar.[17]


La nebulosa Saco de Carbó és una prominent nebulosa obscura visible a simple vista com un pegat obscur que enfosquix una chicoteta secció de la Via Làctea. Situada a una distància aproximada de 150 pársecs, es caracterisa per complexes estructures moleculars filamentosas que contenen molts núcleus obscurs. La seua massa total s'estima en unes 3500 masses solars.[18]

Estreles principals

[editar | editar còdic]
Localisació d'Ácrux dins de la constelació

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Comellas, 1987, p. 211.
  2. ↑ «Constelació Crux, La Creu del Sur». Online Star Register. Archivat des d'el original, el 2024-07-21. Consultat el 2024-11-17.
  3. ↑ Observatori Sant Josep (Buenos Aires, Argentina). «Cruz del Sur (Crux)» (HTML). www.observatoriosanjose.com.ar. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2018. Consultat el 24 de decembre de 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 Naming Stars (International Astronomical Union)
  5. ↑ Mimosa (Stars, Jim Kaler)
  6. ↑ Acrux -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  7. ↑ HR 4731 -- Star in double system (SIMBAD)
  8. ↑ (2008).«Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.389(2)
  9. ↑ «A Hipparcos Census of Nearby OB Associations».The Astronomical Journal.117(1)
    354–99.doi:10.1086/300682.
  10. ↑ “HST/GHRS Observations of Cool, Low-gravity Stars. VI. Mass-loss Rates and Wind Parameters for M Giants” (12 de setembre 2018). The Astrophysical Journal 869 (1): 1. doi:10.3847/1538-4357/aaf0a0. ISSN 0004-637X. Bibcode: 2018ApJ...869....1R.
  11. ↑ Gacrux (Jim Kaler, Stars)
  12. ↑ (2010).«X-ray emissió characteristics of two Wolf-Rayet binaries: V444 Cyg and CD Cru».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.402(3)
  13. ↑ (2001).«The VIIth catalogue of galactic Wolf-Rayet stars».New Astronomy Reviews.45(3)
  14. ↑ (2011).«New Constraints on the Origin of the Short-term Cyclical Variability of the Wolf-Rayet Star WR 46».The Astrophysical Journal.735(1)
  15. ↑ (1996).«OB Stellar Associations in Crux. II. Analysis and Discussion».The Astronomical Journal.111
  16. ↑ (2009).«A FEROS spectroscopic study of the extreme O supergiant He 3-759».Astronomy and Astrophysics.503(2)
  17. ↑ “Massive Stellar Content of the Galactic Supershell GSH 305+01-24” . Astronomy and Astrophysics 562: A69. doi:10.1051/0004-6361/201321454. Bibcode: 2014A&A...562A..69K.
  18. ↑ (2013).«The Mid-infrared Extinction Law and its Variation in the Coalsack Nebula».The Astrophysical Journal.773(1)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1987) Astronomia, Edicions Rialp. ISBN 9788432123692.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crux&oldid=1380830»