Hadar (estrela)
| Constelació | Centaurus |
| Ascensió recta α | 14 h 03 min 49.4 s |
| Declinació δ | −60° 22’ 23’’ |
| Distància | 390 anys llum |
| Magnitut visual | +0.60 |
| Magnitut absoluta | -5.42 |
| Lluminositat | 11 200 sols |
| Temperatura | 25 000 K |
| Ràdio | 9 sols |
| Massa | 14.7 / 14.7 sols |
| Tipo espectral | B1III |
| Velocitat radial | +5.9 km/s |
| Atres noms | HD 122451 / HR 5267 HIP 68702 / SAO 252582 |
Hadar o Agena (Beta Centauri / β Cen)[1] és la segona estrela més lluenta de la constelació de Centaurus i la dècima del firmament. El seu magnitut aparent és +0.60. La designació Bayer de Beta Centauri és la Latinizada de β Centauri, i abreviada Beta Cen o β Cen. La magnitut visual aparent combinada del sistema, de 0.61, ho convertix en el segon objecte més lluent de Centaurus i en la dècima estrela més lluenta del cel nocturn. Segons les medicions de paralaje del satèlit Hipparcos astrométrico, la distància a este sistema és d'aproximadament 390 anys llum.
Nom
[editar | editar còdic]β Centauri (Latinizado a Beta Centauri) és la Bayer designation del sistema estelar.
El nom de Hadar és d'orige àrap i el seu significat és incert; حضار (‘estar present’ o ‘o sobre el sol’ o ‘zona civilisada’).[2] L'atre nom de l'estrela, Agena, prové del llatí genua, i significa ‘el genoll (del centauro)’, a causa de la posició que l'estrela ocupa en el genoll esquerre del centauro de la constelació de Centauro. El nom de Wazn, de l'àrap ‘pes’, sembla que s'ha utilisat per a designar a Alfa i Beta Centauri, aixina com a estreles de les constelacions de Columba i Canis Major; en l'actualitat és el nom habitual de l'estrela δ Canis Majoris.
En el 2016, L'unió Astronòmica Internacional va organisar un Grup de Treball sobre el nom de les estreles (WGSN)[3] per a catalogar i estandardisar els noms de les estreles. El WGSN va aprovar el nom Hadar per a l'estrela β Centauri Aa el 21 d'agost de 2016 i aixina li la denota en l'actualitat en el catàlec de noms d'estreles de la UAI[4]
El nom chinenc per a l'estrela és 马腹一 (Mandarin: mǎ fù iī, ‘la Primera Estrela de l'Abdomen del Cavall’).[5]
El poble Boorong habitants originals de lo que és actualment el noroest de Victoria, Austràlia la denomina Bermbermgle (junt en α Centauri),[6] dos germans que es destacaven pel seu corage i poder de destrucció, i els qui varen matar en llances a Tchingal, «El Emu» (Coalsack Nebula).[7] El poble Wotjobaluk denpominan als dos germans Bram-bram-bult.[6]
Visibilitat
[editar | editar còdic]Beta Centauri és una de les estreles més lluentes del cel en una magnitut 0.61. La seua lluentor varia en unes poques centèsimes de magnitut, massa chicotet per a ser perceptible a simple vista.[8] Pel seu tipo espectral i a la detecció de pulsacions, la component Aa ha segut classificada com una β Cephei variable.[9]
Beta Centauri és ben coneguda en el Hemisferi Sur com l'interior de les dos «busques» de la constelació Crux, popularment coneguda com a Creu del Sur. Una llínea traçada des de l'atra busca, Alfa Centauri, a través de Beta Centauri conduïx a uns pocs graus de Gacrux, l'estrela situada en l'extrem nort de la creu. Utilisant Gacrux, un navegant pot traçar una llínea en Acrux en l'extrem sur per a determinar efectivament el sur.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Beta Centauri (SIMBAD)
- ↑ Hans Wehr (1979). A Dictionary of Modern Written Arabic, Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 978-3-447-02002-2.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)».
- ↑ «IAU Catalog of Star Names».
- ↑ Plantilla:In lang AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 29 日 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 “An Aboriginal Australian Record of the Great Eruption of Eta Carinae” (2010). Journal of Astronomical History & Heritage 13 (3): 220–34. Bibcode: 2010JAHH...13..220H.
- ↑ “On the Astronomy and Mythology of the Aboriginies of Victoria” (1857). Transactions Philosophical Institute Victoria 2: 137–140.
- ↑ “A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry” (2009). Astronomy and Astrophysics 507 (2): 1141. doi:. Bibcode: 2009A&A...507.1141L.
- ↑ “VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)” (2009). VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S 1: B/gcvs. Bibcode: 2009yCat....102025S.
- ↑ (1976) North Star to Southern Cross, University of Hawaii Press, p. 59. ISBN 0-8248-0419-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AA.VV (2002). L'Univers - Gran enciclopèdia dell'astronomia, De Agostini.
- J,Gribbin (2005). Enciclopèdia vaig donar astronomia i cosmologia, Garzanti. ISBN 88-11-50517-8.
- Martha Evans Martin; Donald Howard Menzel (1964). The Friendly Stars: How to Locate and Identify Them, Courier Dover Publications, pp. 147.
- R. J. Tayler (1994). The Stars: Their Structure and Evolution, Cambridge University Press, pp. 16. ISBN 0-521-45885-4.
- A. De Blasi. (2002). Li stelle: nascita, evoluzione i morte, CLUEB. ISBN 88-491-1832-5.
- C. Abbondi (2007). Univers in evoluzione dalla nascita alla morte delle stelle, Sandit. ISBN 88-89150-32-7.
- Fred Schaaf (2008). The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars, John Wiley & Sons, Incorporated, pp. 288.
- Toshimi Taki (2005). «Taki's 8.5 Magnitude Star Atles». Consultat el 3 dicembre 2011.
- Tirion, Rappaport, Lovi (1987). Uranometria 2000.0 - Volume I - The Northern Hemisphere to -6°, Willmann-Bell, inc.. ISBN 0-943396-14-X.
- Tirion, Sinnott (1998). Sky Atles 2000.0 - Second Edition, Cambridge University Press. ISBN 0-933346-90-5.
- Tirion (2001). The Cambridge Star Atles 2000.0, Cambridge University Press. ISBN 0-521-80084-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hadar (estrella)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.